La jutgessa de Sebastià i el jutge de Palma plantegen  de noves qüestions sobre la informació que els bancs van facilitar als clients amb hipoteques referenciades a l’IRPH.

La magistrada Eva Cerón, titular de la plaça número 8 de la Secció Civil del Tribunal d’Instància de Sant Sebastià, prepara una nova qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Una desena de preguntes tornen a posar el focus sobre la transparència de les clàusules hipotecàries vinculades a l’IRPH, segons ha informat este divendres, 17 de juliol, l’Associació d’Usuaris Financers (Asufin).

No és la primera vegada que Cerón porta este índex hipotecari davant Luxemburg. La magistrada ja va plantejar les qüestions que van donar lloc a l’assumpte C-300/23 i a la sentència del TJUE del 12 de desembre de 2024. Aquella resolució no va establir una resposta automàtica per a totes les hipoteques amb IRPH, sinó criteris perquè els tribunals examinen, en cada cas, si el consumidor va disposar d’informació suficient i accessible per a comprendre el funcionament de l’índex i les conseqüències econòmiques del contracte.

El nou plantejament avança ara sobre un dels punts que més litigiositat ha generat. Cerón pregunta si la simple referència en el contracte a la Circular 5/1994 del Banc d’Espanya basta per a considerar transparent la clàusula. Segons explica Asufin, la magistrada posa en dubte que una menció a la norma siga suficient quan el client no va rebre el seu contingut abans de firmar i tampoc se li va explicar de manera clara la informació necessària per a entendre l’abast econòmic de l’IRPH.

La discussió, per tant, no se centra només en si determinada informació estava publicada oficialment. També entra en joc què va conéixer realment el consumidor abans de contractar i quines explicacions va rebre de l’entitat financera.

El diferencial negatiu torna al debat sobre l’IRPH

Una altra línia de la futura qüestió prejudicial afecta directament el cost del préstec. Segons la informació difosa per Asufin, Cerón pregunta si els bancs van complir les seues obligacions quan es van limitar a comunicar dades com la taxa anual equivalent sense explicar l’advertiment relacionat amb l’aplicació d’un diferencial negatiu per a aproximar el resultat de l’IRPH als tipus del mercat.

Este element ja apareixia en la sentència del TJUE de desembre de 2024. El tribunal europeu va considerar que les indicacions contingudes en la normativa sobre l’aplicació d’un diferencial negatiu podien ser pertinents per a avaluar la informació de què havia disposat el consumidor i el possible caràcter abusiu de la clàusula. La valoració final correspon, en tot cas, als jutges estatals a partir de les circumstàncies concretes de cada contracte.

Cerón incorpora encara una altra pregunta, esta vegada sobre el mateix mètode de càlcul de l’IRPH, basat en les dades comunicades per les entitats. Asufin sosté que la magistrada vol que el TJUE es pronuncie sobre si este sistema podia generar problemes per la manera de confeccionar l’índex i pel risc que dades incorrectes aportades per les entitats afectaren el resultat.

L’associació relaciona este argument amb una resolució de l’Audiència Nacional sobre informació comunicada per Ibercaja per al càlcul de l’IRPH. La referència, però, no equival a una declaració judicial general que establisca que les entitats manipularen l’índex per a encarir les hipoteques, una interpretació més àmplia que no consta acreditada en eixos termes.

Palma ja ha enviat una altra qüestió al TJUE

Les preguntes que prepara la magistrada de Sant Sebastià coincideixen en el temps amb un altre procediment que ja està davant el TJUE. L’assumpte C-297/26, Unión de Créditos Inmobiliarios, procedeix de la Secció Civil, plaça número 15, del Tribunal d’Instància de Palma. La petició de decisió prejudicial va entrar al tribunal europeu el 7 d’abril de 2026, després d’una resolució dictada l’11 de març.

El magistrat Rafael de la Fuente López qüestiona també els criteris utilitzats per a determinar la transparència i el possible caràcter abusiu d’una hipoteca vinculada a l’IRPH. Entre altres aspectes, pregunta si és suficient mencionar en el contracte la normativa del Banc d’Espanya o si l’entitat havia d’explicar al consumidor el contingut i les conseqüències d’eixa informació abans de la firma.

El plantejament de Palma aborda igualment el desequilibri econòmic que pot generar una clàusula. Segons Asufin, una de les qüestions posa com a exemple un sobrecost superior als 68.000 euros i pregunta si una diferència d’esta magnitud pot considerar-se jurídicament irrellevant sense una motivació específica. També qüestiona el denominat tipus sintètic utilitzat per a comparar el cost de les hipoteques referenciades a l’IRPH amb altres operacions de finançament.

Asufin assenyala dos grups d’hipoteques amb recorregut judicial

Asufin considera que bona part de les qüestions generals sobre la transparència de l’IRPH ja han sigut abordades per la justícia europea i que correspon als tribunals estatals estudiar cada contracte de manera individual. Tot i això, l’associació identifica dos tipus de casos en els quals considera que les persones afectades encara poden tindre opcions de reclamar.

El primer correspon a les hipoteques amb l’anomenada «clàusula de tancament». En estos contractes, segons explica l’associació, la desaparició de l’IRPH-Caixes va comportar la substitució de l’índex per un tipus fix que va deixar l’interés en els nivells vigents en 2013.

El segon afecta compradors d’habitatges que es van subrogar en el préstec hipotecari contractat prèviament pel promotor. Asufin sosté que poden existir casos en què estes persones no foren informades de manera suficient que el préstec al qual se subrogaven estava referenciat a l’IRPH. La possible impugnació de la clàusula dependrà, en cada procediment, de la informació que s’acredite que va ser facilitada al comprador.

#IRPH #TJUE #Hipoteques

Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria