«La integració de les persones ha de ser una clau essencial en una societat i les paraules de Rajoy no hi ajuden, gens ni miqueta.»
Més enllà del futbol i del vessant esportiu que se’n deriva del Mundial dels Estats Units, hi ha hagut una sèrie de fets que caldria remarcar, especialment pel que fa als aspectes socials. Les polèmiques paraules de l’ex president espanyol Mariano Rajoy al voltant dels integrants de la selecció francesa a la qual acusa de jugar sense francesos pel fet que molts d’ells són negres ha estat la cirereta al pastís d’una sèrie de desgavells ocorreguts als últims mesos. Si més no, caldria unir-los amb eixe camí que ha mamprès el Partit Popular per acostar-se a Vox en un intent per aconseguir més vots en les properes eleccions generals. I, per descomptat, en l’horitzó s’albira eixa “prioritat nacional” que ha imposat l’extrema dreta al PP a l’hora de pactar governs autonòmics i negociar pressupostos. Les paraules de Rajoy no són una nimietat com han tractat de justificar, de seguida, des del seu propi partit, tot adduint-hi un context esportiu que no té més importància. Ans al contrari, traspua una idea molt estesa en la societat -especialment, pel que fa als sectors més conservadors i retrògrades- segons la qual el color de la pell fixa la procedència d’una persona i, per tant, el color negre no està arrelat als europeus. La conclusió de Rajoy és que en França hi ha molts jugadors negres i això suposa que són estrangers. Això ha significat, fins i tot, que alguns ministres de França han eixit desfermats contra les bajanades de Rajoy a qui han titllat de viure al marge de la realitat i esperonar el racisme contra els seus propis jugadors. Possiblement, Rajoy no ha pensat que a la selecció espanyola hi ha altres jugadors negres com Lamine Yamal o Nico Williams, tots dos nascuts en Espanya, fills de pares que un dia vam mamprendre un viatge des del seu país tot buscant una vida millor, més pròspera i agradable.
Les paraules de Rajoy desprenen, si més no, un desconeixement de la història dels últims segles quant a les polítiques de colonització que van iniciar les potències europees sobre el continent africà. Potser, l’ex president desconeix, també, el control que França va imposar sobre Algèria o el Marroc durant anys, amb un domini polític i econòmic en eixos països. Amb polítiques repressives sobre la població tot amb un objectiu clar: fer i desfer al seu gust. El Partit Popular viu aliè a tot allò que suposa la diversitat i la pluralitat. La integració de les persones ha de ser una clau essencial en una societat i les paraules de Rajoy no hi ajuden, gens ni miqueta. La “prioritat nacional” del PP i dels seus dirigents hauria de ser lluitar per tindre una societat més cohesionada i unida, en comptes de jugar a dividir i crear escletxes que poden provocar una tensió social innecessària en un moment en què l’extrema dreta està imposant la seua “ideologia” als governs autonòmics perquè saben que són imprescindibles.
La pertinença a un país no és només una qüestió burocràtica o administrativa que s’indica als papers o als documents oficials. Es tracta, també, d’una qüestió de voluntat d’una persona de desenvolupar-hi la seua vida i arrelar-se en una societat. I, això, sembla que alguns encara no s’hi han adonat. Possiblement, encara hi ha molt feina a fer-hi per arribar a una societat més plural i diversa.
Miquel Ruiz
periodista de la Pobla de Vallbona i assessor de comunicació.
premsapvallbona@hotmail.com
Publicat en cronicacampdeturia.org
