#VagaEducativa #EducacióPública #DretsDemocràtics
Els diputats Enrique Santiago, Nahuel González i Juan Antonio Valero, d’IU, i Txema Guijarro, tots integrats en el Grup Plurinacional Sumar, demanen a Interior si ha obert expedient a l’agent que va espentar una manifestant durant la protesta educativa del 31 de maig a València.
El Grup Parlamentari Plurinacional Sumar ha registrat al Congrés una pregunta escrita al Govern sobre l’actuació d’un agent de la Policia Nacional durant les mobilitzacions de la vaga educativa del 31 de maig a València. La iniciativa està firmada per Enrique Santiago Romero, Nahuel González López i Toni Valero Morales, diputats d’Izquierda Unida dins del grup parlamentari de Sumar, i per Txema Guijarro García, també diputat del Grup Plurinacional Sumar.
L’escrit parlamentari demana al Ministeri de l’Interior si s’ha obert expedient a l’agent i quines mesures pensa adoptar perquè no es repetisquen actuacions semblants en manifestacions pacífiques. Els diputats descriuen els fets com una espenta «desmesurada i brutal» per l’esquena contra una manifestant pacífica, sense advertiment previ, que va acabar amb la dona colpejant-se contra terra.
La pregunta situa l’episodi en el marc de les reivindicacions de la comunitat educativa valenciana, que havia eixit al carrer per reclamar menys ràtios, més plantilla, millors condicions laborals, reducció de la burocràcia i més recursos per a l’educació pública.
Nahuel González vincula l’actuació policial amb el conflicte educatiu valencià
El diputat valencià Nahuel González López, d’EUPV-IU i integrat en el Grup Plurinacional Sumar, és un dels firmants de la iniciativa. González emmarca l’actuació policial denunciada en una protesta docent que, segons assenyala, ha tret milers de persones al carrer per reclamar més recursos, millors condicions laborals i respecte per als professionals que sostenen cada dia les aules.
El diputat contraposa eixa mobilització amb allò que considera una resposta marcada per l’arrogància del PP valencià, al qual acusa de no escoltar una comunitat educativa que, segons ell, està expressant un malestar ampli i sostingut. González també advertix que el cas no pot passar com un episodi més i sosté que una democràcia no pot normalitzar que una persona que defensa l’educació pública acabe en terra per una actuació policial.
La seua presència entre els signants reforça la dimensió valenciana d’una pregunta que, encara que va dirigida al Ministeri de l’Interior, naix d’un conflicte educatiu autonòmic i d’una mobilització social vinculada a la defensa de l’escola pública.
Diputats d’IU i Sumar demanen explicacions a Interior
La protesta educativa de València ha tingut ara derivada parlamentària. El cas ja no queda només en la denúncia pública o en les imatges difoses després de la mobilització, sinó que obliga el Govern a respondre per escrit sobre l’actuació policial.
En la pregunta registrada a la Mesa del Congrés, els diputats Enrique Santiago, Nahuel González, Toni Valero i Txema Guijarro reclamen al Ministeri de l’Interior que aclarisca si l’agent ha sigut identificat, si s’ha obert algun expedient i quines mesures es preveuen per a evitar que es repetisquen actuacions d’este tipus.
Esta formulació permet situar millor el paper de cada signant: la iniciativa ix del Grup Plurinacional Sumar, però incorpora diputats procedents d’Izquierda Unida, una de les formacions integrades en l’espai polític que forma part del grup parlamentari al Congrés.
El text registrat també recorda que Interior ja havia afirmat, en una resposta anterior del 12 de desembre de 2025, que tots els funcionaris de la Policia Nacional compten amb formació suficient per a intervindre en manifestacions i concentracions, i que l’ús de la força s’ha d’ajustar als principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat.
A partir d’eixa resposta, els diputats plantegen una pregunta directa: si la formació és suficient i els protocols existixen, per quin motiu es continuen veient imatges com les denunciades en la protesta educativa de València?
Interior haurà de respondre sobre expedients i protocols
La iniciativa parlamentària formula tres qüestions principals. La primera pregunta quin és el motiu, segons el Ministeri, perquè es continuen veient imatges de violència policial si els agents tenen la formació necessària per a actuar en estes situacions. La segona demana si ja s’han obert expedients a l’agent que va protagonitzar l’actuació denunciada. La tercera reclama saber quines mesures adoptarà Interior perquè no es repetisquen agressions contra manifestants pacífics.
Sumar també introduïx una acusació política de més abast. En el seu escrit, el grup sosté que hi ha un possible biaix dins de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat contra mobilitzacions progressistes i en defensa de drets socials i laborals. Els diputats contraposen eixa suposada duresa amb el tracte que, segons afirmen, reben protestes convocades per grups o organitzacions d’extrema dreta.
És una afirmació que el Ministeri haurà de contestar en una resposta formal. La pregunta parlamentària no es limita, per tant, a un agent concret, sinó que interroga Interior sobre els criteris d’actuació policial en manifestacions i sobre els mecanismes interns de control quan es denuncien excessos.
Una protesta marcada pel malestar en l’educació pública
La mobilització del 31 de maig formava part del conflicte educatiu obert al País Valencià. La comunitat educativa reclama una reducció de ràtios, l’increment de plantilles, la millora de les condicions laborals, menys càrrega burocràtica i més recursos per a garantir una educació pública de qualitat i amb equitat.
El text registrat per Sumar situa estes reivindicacions en una mobilització social ampla, amb participació de docents, famílies i altres sectors vinculats a l’educació pública. Els diputats defenen que estes demandes formen part d’una lluita per la democràcia i la justícia social, i critiquen la política educativa del Partit Popular allí on governa.
La pregunta arriba en un moment de tensió entre la comunitat educativa i l’administració valenciana. Les demandes de la protesta no es limiten a una reclamació laboral, sinó que afecten l’organització dels centres, l’atenció a l’alumnat i les condicions materials en què es presta el servici públic educatiu.
La resposta del Govern haurà d’aclarir si hi haurà conseqüències
La pregunta va ser registrada l’1 de juny de 2026 a l’empara de l’article 185 i següents del Reglament del Congrés, que regula les preguntes al Govern per a resposta escrita. Això obliga l’Executiu a pronunciar-se formalment sobre els fets denunciats i sobre les mesures adoptades o previstes.
La resposta d’Interior haurà d’aclarir si considera compatible l’actuació de l’agent amb els protocols policials i amb els principis de proporcionalitat, oportunitat i congruència. També haurà d’explicar si s’ha iniciat una investigació interna i si hi haurà conseqüències disciplinàries en cas que es confirme una actuació irregular.
Per a la comunitat educativa, el recorregut parlamentari del cas no resol el conflicte de fons, però impedix que l’episodi quede reduït a una imatge viral o a una denúncia puntual. La protesta continua vinculada a les reivindicacions que la van originar: més recursos, millors condicions en els centres i una resposta política al malestar acumulat en l’educació pública valenciana.