La vesprada del 24 de juny, a Caracas, molts sentim primer un sacudón fort i, menys d'un minut després, un altre encara més intens. En segons, les crides i els missatges es van omplir de crits i de notícies de solsides d'edificacions en La Guaira i en diversos punts de la capital. Segons va confirmar la Fundació Veneçolana d'Investigacions Sismològiques (Funvisis), dos terratrémols consecutius, de magnitud 7,2 i 7,5 Mw, amb epicentres en l'estat Yaracuy i rèpliques posteriors enfront de les costes de La Guaira, van sacsejar el nord del país i es van convertir en l'esdeveniment sísmic més fort en més d'un segle a Veneçuela.

Doblet sísmic

Els sismòlegs descriuen l'ocorregut com un “doblet sísmic”: dos terratrémols grans, amb molt poca diferència temporal i en el mateix sistema de falles, una cosa distinta a la seqüència més habitual d'un sisme principal seguit de rèpliques menors.

El geòleg Feliciano De Santis, president de la Societat Veneçolana de Geòlegs, ha assenyalat que este doblet recorda, per l'extensió dels danys, al sisme de 1812, del qual les cròniques ja parlaven com un esdeveniment amb “multifocus”. En les seues declaracions insistix que es tracta d'una zona on la falla és bastant lineal i “es produïx un trencament en un tram de la falla i d'una vegada s'activa un altre tram de falla”, tal com en 1812.

Mitjans internacionals i el Servici Geològic dels Estats Units han assenyalat que entre els dos esdeveniments van transcórrer a penes al voltant de 40 segons, la qual cosa els situa dins d'eixa categoria de doblet i ajuda a explicar per què l'impacte va ser tan sever en La Guaira i en l'Àrea Metropolitana de Caracas.

Els balanços oficials i periodístics coincidixen que l'impacte del doble terratrémol ha deixat un panorama greu, amb pèrdues humanes, nombrosos ferits i un conjunt ampli d'edificacions danyades o col·lapsades entre Caracas, La Guaira i altres estats de la franja central. La presidenta encarregada, Delcy Rodríguez, va declarar l'estat d'emergència a escala nacional i va qualificar a la Guaira com a “zona de desastre”, amb solsides d'edificacions residencials i comercials i afectacions significatives en l'aeroport de Maiquetía i en altres infraestructures crítiques.

Les zones més afectades

La Guaira, una franja costanera encaixonada entre la mar i la muntanya, ja havia sigut escenari dels corriments de terra i inundacions que van protagonitzar l'anomenada tragèdia de Vargas (1999), àmpliament documentada com a resultat de la combinació d'amenaces naturals i vulnerabilitats acumulades. Diversos treballs han mostrat que bona part de les condicions de vulnerabilitat identificades llavors van seguir presents, de manera que el doble terratrémol de 2026 va actuar sobre un territori el risc del qual ja havia sigut assenyalat en estudis tècnics i acadèmics.

A Caracas, els danys es concentren en sectors d'alta densitat de construccions, on van col·lapsar o van quedar molt afectats edificis residencials i comercials, mentres uns altres amb millor disseny o manteniment van resistir millor la sacsejada. La ciutat és una mescla d'obres que van incorporar aprenentatges del terratrémol de 1967 –amb millors dissenys i detalls sismoresistents– amb un altre segment que, per falta de recursos o de control, no complix plenament les exigències actuals, especialment en sectors populars i en barris autoconstruïts en vessants recolzats en talussos ja inestables.

La lliçó de 1967

El comportament de moltes estructures reflectix també la vàlua de diverses generacions d'enginyers que van saber aprendre del sisme de 1967. D'aquella experiència –arreplegada en el llibre d'accés obert El terratrémol de Caracas de 1967: 50 anys després– van sorgir FUNVISIS i les primeres normatives sísmiques modernes del país. Encara que el parc construït és heterogeni, bona part de les obres dissenyades sota eixos criteris seguix en peus, la qual cosa mostra que quan s'apliquen estàndards rigorosos la ciutat pot respondre millor davant esdeveniments extrems.

Des de l'enginyeria civil i urbana, este esdeveniment obliga a mirar més enllà de la magnitud del sisme i preguntar-se per la qualitat real, el manteniment i les condicions d'ús de les nostres infraestructures. Veneçuela compta hui amb normes sismoresistents actualitzades i amb estudis de microzonificació sísmica, que identifiquen sòls amb amplificació d'ones i efectes de lloc complexos. No obstant això, en La Guaira i a Caracas, decisions de construcció discutibles, ampliacions informals i absència de programes sostinguts de manteniment han configurat un conjunt d'edificis i una xarxa viària que responen de manera molt desigual davant un sisme major.

  

Mapa de microzonificació sísmica de Caracas. FUNVISIS En el curt termini, la prioritat és avaluar la seguretat de les edificacions que seguixen en peus i definir quins poden ser reparades, reforçades o demolides, començant per hospitals, escoles, ponts i altres infraestructures crítiques. A mitjà termini, el doble terratrémol deixa clar que reconstruir sense revisar a fons les decisions de construcció i de manteniment seria insistir en bases fràgils; alinear eixes decisions amb la realitat sísmica del país és una condició mínima per a reduir la vulnerabilitat futura. Celia Herrera, Directora Centre d'Investigació i desenrotllament d'Enginyeria, Universitat Catòlica Andrés Bello Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original. * Ho pots llegir perqué cronicacampdeturia.org som Creative Commons