El teu Diari digital, plural i progressista, amb informació del Camp de Túria, del món i els drets humans.
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benaguasil, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant, Casinos, Marines, Loriguilla, Los Serranos, Paterna

Periodisme i democràcia: més de 250 professionals denuncien pressions de l’extrema dreta


#Periodisme #València #Democràcia

Un manifest impulsat per entitats de Valencià, Balears i Catalunya alerta sobre assetjament i descrèdit contra els mitjans, amb més de 250 firmes i suport social ampli.

Més de 250 periodistes han decidit fer un pas endavant i coordinar-se en un mateix missatge. Ho fan amb el manifest «Sense periodisme no hi ha democràcia», un text que naix impulsat per diverses organitzacions professionals i que, en pocs dies, ha sumat adhesions de noms i entitats de pes.

Darrere de la iniciativa estan el Grup de Periodistes Ramon Barnils, el Sindicat de Periodistes de Catalunya, el de les Illes Balears, la Unió de Periodistes Valencians, l’Associació Catalana de Premsa Comarcal i el Col·lectiu Ciutadella. El document ja supera les 250 firmes individuals i ha rebut el suport de mitjans i col·lectius de diferents punts del territori.

El nucli del manifest és una advertència concreta. Els promotors descriuen una ofensiva sostinguda de l’extrema dreta contra el periodisme, que es materialitza —segons el text— en «campanyes d’assetjament digital, assenyalaments públics i la difusió de discursos de desconfiança cap al periodisme». Tot això, expliquen, no és puntual, sinó una dinàmica que busca erosionar la funció social dels mitjans i deteriorar la qualitat democràtica.

Entre els professionals que han signat hi apareixen veus conegudes com Mònica Terribas, Xavier Graset, Txell Feixas, Manel Alías, Laura Rosel, Vicent Partal, Núria Cadenes, Agnès Marquès i Empar Marco.

El text també entra en un dels debats interns de la professió. Reconeix que revisar-se és necessari, però fixa un límit clar: «l’autocrítica és necessària dins la professió, però rebutgem que aquesta puga ser utilitzada per justificar els atacs organitzats contra els mitjans».

A partir d’ací, el manifest amplia el focus. Demana a les institucions mecanismes efectius per protegir els professionals davant situacions d’assetjament i apunta directament a les plataformes tecnològiques, a qui reclama responsabilitats pel paper que juguen amplificant o monetitzant continguts d’odi contra periodistes.

El suport al text també es reflectix en els mitjans que s’hi han sumat, com VilaWeb, La Directa, El Temps, CRÍTIC, dBalears, Sàpiens o Ràdio Arrels, i també en altres digitals que estan valorant incorporar-se. A més, s’hi han adherit entitats de la societat civil com Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear.

El lema que vertebra tot el document és directe i sense marge d’interpretació: «Sense periodisme no hi ha democràcia». A partir d’esta idea, els impulsors plantegen la necessitat d’articular una resposta conjunta per protegir la llibertat d’informació i garantir el dret de la ciutadania a rebre informació rigorosa i contrastada.

Redacció ÀGORACT

il·lustració històrica del Correu