La Casa de la Cultura d’Olocau va acollir ahir «Bésame 2.0», una obra de Pepa Cases per previndre i reflexionar sobre la violència masclista.
La vesprada va començar amb la sala pendent d’una proposta escènica que no buscava només emocionar. Teatre, dansa i consciència es van trobar ahir a la Casa de la Cultura d’Olocau amb la representació de «Bésame 2.0», una obra protagonitzada per l’actriu i ballarina Pepa Cases que aborda la violència de gènere des d’un llenguatge directe, pròxim i participatiu.
La funció, organitzada per l’Ajuntament d’Olocau i la Regidoria d’Igualtat i Dona, amb la col·laboració del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, va reunir unes 90 persones. Entre el públic també estaven els regidors Pascual Esteve, Desa Vilaplana, Juan González i Olga Brínquez.
Brínquez va ser l’encarregada d’obrir l’acte. En la seua intervenció va posar l’accent en la necessitat d’actuar des de tots els àmbits de la societat per acabar amb la xacra de la violència masclista. També va agrair el premi «Bétera en Lilà», que va rebre divendres 19 de mans de l’associació Dones Progressistes de la Vila de Bétera, en reconeixement a la seua tasca per la igualtat i contra la violència de gènere.
Després va començar una obra que mostra com pot avançar la violència masclista dins d’una relació de parella. No ho fa des d’una explicació freda, sinó seguint un procés en què apareixen l’abús, l’anul·lació, la dominació, l’aïllament i la pèrdua d’autoestima i de confiança. També hi tenen pes el maltractament físic, psicològic, sexual i econòmic, així com la violència vicària.
Pepa Cases va utilitzar la dansa contemporània, la interpretació i la conversa amb les persones assistents per fer visible eixe recorregut. El públic no va quedar al marge: la participació formava part de la peça i servia per obrir preguntes, compartir idees i reconéixer situacions que poden aparéixer des dels primers moments d’una relació.
La proposta escènica també va plantejar dos camins: què ocorre quan una relació marcada pel control continua i què pot canviar quan es talla davant els primers senyals. Eixe enfocament va donar a la funció un clar component preventiu, amb una manera de contar les coses que combinava pedagogia, emoció i reflexió.
Olocau va viure així una vesprada en què les arts escèniques es van posar al servici de la sensibilització social. La cultura com a eina va servir per parlar de violència de gènere sense distància, amb el cos, la paraula i la participació del públic com a part central de l’experiència.
#Olocau #ViolènciaDeGènere #CampDeTúria
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
