Una delegació del Pueblo Cañari coneix a la Comunitat Valenciana models de turisme sostenible, patrimoni i cooperació municipal.
El personal tècnic de turisme de la Mancomunidad del Pueblo Cañari, a l’Equador, ha visitat quatre mancomunitats valencianes per a estudiar com es planifiquen i gestionen polítiques turístiques des de l’àmbit supramunicipal. La passantia forma part d’un projecte del Fons Valencià per la Solidaritat, amb cofinançament de l’AECID i la col·laboració de CONFOCOS, per a reforçar el Corredor Turístic del Pueblo Cañari.
Una delegació tècnica de la Mancomunidad del Pueblo Cañari ha recorregut la Costera-Canal, la Vall d’Albaida, els Ports i la Canal de Navarrés amb una idea molt concreta: vore com s’organitza el turisme quan el repte no és només atraure visitants, sinó coordinar pobles, patrimoni, oficines, empreses i administracions.
El grup estava format per personal de turisme de la mancomunitat equatoriana i dels municipis de Biblián, Cañar, Suscal i El Tambo. La visita s’emmarca en el projecte de cooperació internacional «Enfortiment estratègic del turisme en el Corredor del Pueblo Cañari a l’Equador. Un enfocament sostenible i associatiu», impulsat pel Fons Valencià per la Solidaritat.
Durant la passantia, el personal equatorià ha estat acompanyat per Xelo Angulo, presidenta del Fons Valencià, tinenta d’alcalde de Xàtiva i diputada autonòmica; Esteve Ordiñana, gerent de l’entitat, i Natxo Peñarrocha, tècnic de projectes.
De Moixent a Xàtiva: convertir patrimoni en producte turístic
La primera parada va portar el grup a la Mancomunitat de la Costera-Canal, on va ser rebut per José Luis Gijón, president de l’entitat i alcalde de Cerdà, i per Guillermo Jorques, vicepresident segon i alcalde de Moixent. La reunió va servir per a abordar la importància d’una relació estable entre càrrecs institucionals i personal tècnic quan es treballa en polítiques turístiques compartides.
La sessió amb Maria Sancho, tècnica de turisme de la Mancomunitat, es va centrar en la governança turística, la gestió intermunicipal del destí i la creació de productes que donen sentit al territori més enllà d’un recurs aïllat.
Després, el recorregut va continuar a Moixent. Al Celler del Roure, la delegació va conéixer un exemple d’aliança privada vinculada al desenvolupament turístic. A la Bastida de les Alcusses, monument historicoartístic nacional, el treball es va orientar cap a la relació entre patrimoni arqueològic, visites guiades i ús responsable dels espais.
Xàtiva va completar esta part de la visita. L’alcalde, Roger Cerdà, i la tècnica municipal de turisme, Loles Cazaruang, van explicar com es dissenyen i executen plans directors d’espais turístics. El cas exposat va ser el del Castell de Xàtiva, un monument emblemàtic plantejat com a destí amb capacitat de generar activitat i valor en el territori.
Bocairent, els Ports i el pes del treball compartit
A la Vall d’Albaida, la trobada amb Ismael Sanvíctor, president de la Mancomunitat i alcalde d’Alfarrasí, va situar el debat en el paper de les agrupacions de municipis per a reforçar polítiques públiques. Després, la tècnica Natàlia Quilis va exposar el treball comarcal en plans mancomunats, promoció i desenvolupament de producte.
Bocairent va aportar una mirada més directa, la d’una oficina turística municipal en funcionament. Amb Ana Linares, el grup va conéixer l’atenció diària al visitant i el funcionament de recursos com el Centre d’Interpretació Covetes del Colomer, la Cava de Sant Blai i la plaça de bous.
Als Ports, el recorregut va incloure Morella, Vilafranca, Cinctorres i Forcall. La recepció institucional va comptar amb Óscar Tena, president de la Mancomunitat i regidor de Vilafranca; Ivan Guimerà, vicepresident i alcalde de Villores; Javier Almela, primer tinent d’alcalde de Morella; Mireia Mestre, alcaldessa de Cinctorres, i Mario Milián, regidor de Forcall.
En la seu de la Mancomunitat, a Vilafranca, Per Reula, agent de desenvolupament local, va presentar el Camí de la Conquesta, una experiència turística que utilitza noves tecnologies per a connectar dispositius mòbils amb punts d’interés històric i patrimonial dels pobles dels Ports. El grup també va conéixer el Museu Pedra en Sec, una mostra de com el patrimoni local pot convertir-se en relat turístic sense perdre l’arrel territorial.
Cinctorres va posar sobre la taula la col·laboració publicoprivada. Membres de l’Hotel-Restaurant El Faixero i del Club d’Esports La Roca Parda van explicar el seu paper en el desenvolupament local vinculat al turisme. A Forcall, Anabel Ejarque, agent de desenvolupament local, va presentar els projectes museològics del municipi, amb la col·lecció permanent que inclou el Museu de l’Espardenya, el Centre d’Interpretació de la Festa de Sant Antoni i la Ciutat Romana de L’Esera.
A Morella, la reunió amb l’Associació d’Empresaris i Empresàries del Turisme de Morella i Comarca, ASETMICO, va servir per a tractar l’associacionisme empresarial i el treball col·lectiu com a ferramentes de desenvolupament local.
La Canal de Navarrés tanca la visita amb exemples de gestió sostenible
L’última parada va ser la Mancomunitat de la Canal de Navarrés. Carmen Gómez, presidenta de l’entitat i tinenta d’alcalde d’Anna, va rebre el personal tècnic equatorià en una reunió sobre la vertebració del turisme sostenible i responsable com a eina de desenvolupament socioeconòmic en zones d’interior.
Nacho Vila, tècnic de turisme de la Mancomunitat, va explicar el treball diari de l’oficina turística, la coordinació entre municipis i la creació de productes compartits. La visita a l’Albufera d’Anna i al Palau-Castell dels Comtes de Cervellón, que funciona com a Centre de Difusió Patrimonial i acull els Museus d’Etnologia i de l’Aigua, va aportar exemples concrets de gestió de destins i difusió patrimonial.
La delegació que s’ha desplaçat a la Comunitat Valenciana estava formada per Ana Lucía Mayancela Nivelo, directora tècnica de turisme de la Mancomunidad del Pueblo Cañari; Ana Cristina Vélez Avalos, directora de cultura i turisme de Cañar; Johnny David Huerta Mayancela, cap de la unitat de cultura i turisme d’El Tambo; Micaela Tatiana Rivera Palaguachi, tècnica de turisme de Biblián, i Greys Patricia Bustamante Loja, analista de projectes de Suscal.
El projecte del Fons Valencià busca consolidar un model de gestió turística associativa en el Corredor del Pueblo Cañari. Les línies de treball previstes passen per reforçar la promoció i comercialització del corredor, millorar la infraestructura i la senyalització turística, crear un sistema de monitoratge i informació per a la presa de decisions, i fomentar l’organització del sector.
El Fons Valencià per la Solidaritat està format actualment per 165 entitats locals sòcies: 157 ajuntaments i 8 mancomunitats. En esta passantia, la cooperació internacional municipalista ha posat en contacte l’experiència valenciana en turisme d’interior amb els reptes del territori cañari, marcat per la necessitat de donar estabilitat tècnica, econòmica i institucional al seu corredor turístic.
#TurismeSostenible #CooperacióInternacional #ComunitatValenciana
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
