El teu Diari digital, plural i progressista, amb informació del Camp de Túria, del món i els drets humans.
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benaguasil, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant, Casinos, Marines, Loriguilla, Los Serranos, Paterna

L’ONU obri la porta a la vigilància global amb el seu nou tractat contra la ciberdelinqüència


El text facilita l'intercanvi de proves digitals entre estats amb garanties febles per a la privacitat, però tindrà un impacte nul a Espanya.

L'aprovació de la Convenció de les Nacions Unides, ratificada recentment per la Unió Europea, genera alertes entre juristes pel risc de control sobre dissidents. Lluny de millorar el model europeu, la norma rebaixa l'exigència democràtica en la cooperació processal.

La recent aprovació de la Convenció de les Nacions Unides contra la ciberdelinqüència, validada per la UE este mateix mes de juny mitjançant la Decisió 2026/1347, canvia les regles del joc internacional. En lloc de suposar un avanç en la protecció ciutadana en línia, el nou marc s'allunya del sistema garantista del Conveni de Budapest per a centrar-se quasi exclusivament a facilitar l'obtenció transfronterera de proves electròniques 

El perfil dels països que més han impulsat el text resulta revelador. Xina, Rússia, Corea del Nord, Bielorússia i l'Iran han liderat unes exigències que, a la pràctica, donen màniga ampla a la vigilància per part de l'estat. Organitzacions com Human Rights Watch ja han advertit que el tractat no protegeix adequadament la llibertat d'expressió, la qual cosa deixa sense empara periodistes, informants o investigadors de seguretat informàtica. D'esta manera, s'obri la via perquè governs amb perfils autoritaris sol·liciten dades i informació sobre activistes aprofitant la laxitud de la norma internacional .

Des del punt de vista de la tipificació penal, l'articulat estableix l'obligació de perseguir conductes com la captació de menors per a finalitats sexuals, la difusió d'imatges íntimes sense consentiment i el blanqueig de béns . Tot i això, la mateixa Convenció ofereix diverses clàusules restrictives que permeten als estats firmants limitar o rebaixar la severitat amb què castiguen eixos delictes dins de les seues fronteres .

Pel que fa a l'Estat espanyol, les reformes operades anteriorment en el Codi Penal ja exigeixen penes més dures i preveuen mecanismes d'investigació molt més estrictes que els del nou organisme de les Nacions Unides . Per eixe motiu, malgrat les repercussions a escala global i el risc per a la privacitat, l'entrada en vigor de la Convenció tindrà un impacte pràcticament irrellevant en l'aplicació de la justícia als nostres tribunals .

#Ciberdelinqüència #DretsHumans #Justícia

Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria