Colònia felina gestionada amb mètode CER en un municipi de la Comunitat Valenciana.

La norma ja obliga a identificar i cuidar els nostres gossos i gats, però el punt decisiu en els municipis és la gestió CER de les colònies felines.

La Llei de benestar animal ja està en vigor i afecta propietaris, ajuntaments, criadors, botigues i protectores. No obliga ningú a estimar tots els animals, però sí a tractar-los com a éssers sentents, evitar el maltractament, identificar-los quan toca i gestionar els conflictes sense abandó ni eliminacions per comoditat.

La llei estatal de benestar animal, la Llei 7/2023, va entrar en vigor amb caràcter general el 29 de setembre de 2023. No és una norma pendent ni una recomanació. Està vigent. Ara bé, una part del seu desplegament encara necessita reglament: el curs obligatori per a titulars de gossos, el segur estatal general per a tots els gossos, el sistema central de registres i el llistat positiu definitiu d’espècies.

La clau per al lector és saber separar què cal fer ja i què encara depén d’un reglament. Maltractar, abandonar, criar sense control, vendre animals fora de les vies permeses o deixar sense atenció un animal de companyia no queda en suspens. Són obligacions aplicables.

La llei no naix per a imposar afecte. Una persona pot tindre por dels gossos, al·lèrgia als gats, rebuig als rèptils o molèsties per una colònia felina mal gestionada. El que no pot fer —ni una persona particular, ni una comunitat de veïns, ni un ajuntament— és respondre amb maltractament, abandonament o sacrifici fora dels supòsits legals. La protecció animal no elimina els conflictes de convivència. Els ordena.

Què ha de fer qualsevol persona que tinga un animal de companyia

La primera obligació és bàsica: l’animal ha d’estar atés. Menjar, aigua, higiene, assistència veterinària quan calga, espai adequat i control suficient perquè no cause danys o molèsties indegudes. Açò val per a gossos, gats, furons i altres animals de companyia inclosos en la norma.

Qui tinga un gos ha de saber una xifra concreta: no pot deixar-lo sense supervisió més de vint-i-quatre hores consecutives. Per a altres animals de companyia, el límit general és de tres dies consecutius. També està prohibit deixar animals en vehicles o llocs sense ventilació i protecció suficient, portar-los lligats a vehicles en marxa, sotmetre’ls a entrenaments violents o usar ferramentes que els puguen causar lesions sense justificació professional.

En la Comunitat Valenciana, la identificació no és una opció. Gossos, gats i furons han d’estar identificats amb microxip i registrats en el sistema corresponent. La Llei 2/2023 valenciana reforça el paper del registre supramunicipal d’identificació, dona accés a administracions i agents implicats en la lluita contra l’abandó i vincula la traçabilitat de l’animal als canvis de titularitat.

Això traduït al dia a dia vol dir una cosa senzilla: qui té un animal ha de poder acreditar que és seu, que està identificat, que té atenció veterinària i que no el deixa reproduir-se o circular sense control. Si es perd, si mossega, si provoca un accident o si acaba abandonat, la identificació deixa rastre.

Gossos: el curs i el segur, entre la llei i el reglament

El curs per a titulars de gossos està previst en la llei estatal i haurà de ser gratuït i amb validesa indefinida, però encara necessita concreció reglamentària per a funcionar amb normalitat. El mateix passa amb el segur estatal de responsabilitat civil per a tots els gossos: la previsió legal existix, però el seu desplegament general depén de condicions, cobertures i criteris que han d’acabar d’aprovar-se.

Això no vol dir que el propietari puga desentendre’s. Els gossos potencialment perillosos ja tenen obligacions pròpies. Algunes comunitats autònomes i ordenances municipals poden exigir segur o condicions addicionals. Per tant, la pauta pràctica és clara: revisar l’ordenança del municipi, comprovar si el gos està sotmés a regulació específica i consultar la pòlissa de la llar, perquè en alguns casos inclou responsabilitat civil per mascotes, encara que no sempre cobrix tots els supòsits ni tots els animals.

En qualsevol cas, la responsabilitat no acaba en la porta de casa. Un gos ha d’eixir controlat, no pot anar solt on no està permés, ha d’evitar danys a tercers i no pot convertir-se en una càrrega per al veïnat. Estimar-lo no substituïx educar-lo, identificar-lo i respondre pels seus actes.

Gats: microxip, esterilització i una responsabilitat que sovint s’oblida

Els gats són el punt on la llei canvia més coses i on més confusió hi ha. Un gat que viu en una casa no és un animal “menys obligatori” que un gos. Ha d’estar identificat, ha de rebre atenció veterinària i no pot reproduir-se sense control. La llei estatal preveu l’esterilització dels gats abans dels sis mesos, excepte quan estiguen inscrits com a reproductors a nom d’un criador registrat.

Per a qui té un gat a casa, la pauta és directa: microxip, registre, cartilla veterinària al dia, esterilització si no és reproductor registrat i mesures perquè no isca sense control si això pot generar riscos, camades no desitjades o conflictes. Un gat sense identificar que entra i ix, cria i desapareix no és una anècdota domèstica. És una porta oberta a l’abandó, a les colònies descontrolades i als problemes sanitaris.

També hi ha una idea que convé tallar: alimentar gats al carrer sense autorització ni coordinació municipal no és gestionar una colònia. Pot nàixer de la bona voluntat, però si no hi ha cens, esterilització, punts d’alimentació, seguiment veterinari i responsables acreditats, el problema creix. Més camades, més queixes, més risc de malalties i més pressió sobre la fauna urbana o periurbana.

CER: capturar, esterilitzar i retornar, no improvisar

El mètode CER —captura, esterilització i retorn— és la ferramenta central per a gestionar colònies felines. No consistix a “soltar gats” ni a “mantenir-los al carrer” sense més. Tampoc és una excusa per a mirar cap a un altre costat. Ben aplicat, el CER obliga a fer un treball ordenat: localitzar la colònia, censar-la, capturar els gats de manera no lesiva, esterilitzar-los, revisar-los veterinàriament, marcar-los o identificar-los quan corresponga i retornar-los al seu territori amb control posterior.

La llei estatal impulsa models de gestió sostenible de colònies felines i situa les administracions dins d’eixe esquema de protecció animal. En la Comunitat Valenciana, la Llei 2/2023 dona cobertura legal a la regulació de les colònies felines, reforça la responsabilitat municipal i vincula el treball amb entitats de protecció animal, persones cuidadores i professionals veterinaris.

Què ha de fer un ajuntament? El mínim raonable és tindre un programa municipal de colònies felines, identificar els punts on hi ha gats comunitaris, autoritzar cuidadores, fixar punts d’alimentació, coordinar captures amb veterinaris, prioritzar l’esterilització de femelles i mascles reproductors, registrar actuacions i respondre a les queixes veïnals amb dades. Sense cens no hi ha gestió. Sense esterilització, la colònia creix. Sense responsables acreditats, qualsevol conflicte acaba en improvisació.

Què ha de fer una persona que veu una colònia? No retirar gats pel seu compte, no moure cadells sense criteri veterinari, no enverinar, no espantar, no alimentar de manera desordenada. El pas correcte és avisar l’ajuntament o l’àrea municipal competent, contactar amb l’entitat gestora si n’hi ha i preguntar si existix programa CER. Si el municipi no el té, cal demanar-lo per registre d’entrada, amb ubicació de la colònia, nombre aproximat de gats, situació sanitària visible i possibles riscos.

Què ha de fer una cuidadora o voluntària? Treballar acreditada, seguir el protocol municipal, alimentar només en punts autoritzats, mantindre la zona neta, comunicar animals malalts, noves incorporacions o camades, i no incorporar gats d’altres zones. Una colònia no és un refugi informal. És una població felina vinculada a un territori que s’ha de reduir progressivament i sense patiment per mitjà de l’esterilització.

Este és el punt més important: el CER no busca multiplicar colònies, sinó controlar-les fins que deixen de créixer. Quan es fa bé, baixa el nombre de naixements, disminuïxen els miols de zel, les baralles, les marques d’orina i la pressió sobre el veïnat. Quan es fa malament, la colònia es convertix en un focus de conflicte i dona arguments als qui volen eliminar-la.

Quan hi ha queixes veïnals, salut pública o biodiversitat

Una colònia felina pot generar problemes reals. Brutícia, olors, restes de menjar, concentració d’animals, queixes per soroll, presència en patis o garatges, riscos sanitaris o afecció a aus i altres espècies. Negar eixos problemes no ajuda els gats. Els deixa en mans de la crispació.

La resposta tampoc pot ser el sacrifici sistemàtic. La llei estatal i la valenciana assumixen el principi de sacrifici zero fora dels supòsits justificats. La norma valenciana rebutja la mort induïda per motius econòmics, sobrepoblació, falta de places, vellesa o absència d’adoptant quan hi ha alternativa de tractament o gestió.

El camí legal passa per mesures proporcionades: reubicar punts d’alimentació si estan mal situats, netejar, esterilitzar més ràpidament, limitar l’accés a zones sensibles, actuar amb informes veterinaris o ambientals quan hi haja risc acreditat i coordinar l’àrea de benestar animal amb medi ambient i salut pública. En espais naturals o zones amb fauna vulnerable, la gestió ha de ser més fina. Protegir els gats comunitaris no autoritza a ignorar la biodiversitat.

Venda, cria i adopció: menys impuls i més control

La llei estatal limita de manera clara la compravenda de gossos, gats i furons. Estos animals només poden vendre’s directament des de criadors registrats. La venda en botigues queda prohibida, igual que l’exhibició amb finalitat comercial. També es prohibixen cessions o adopcions d’animals no identificats quan la identificació siga obligatòria, i no es poden entregar gossos, gats o furons abans de les huit setmanes.

Això afecta tant qui ven com qui compra. Qui cria ha d’estar inscrit i complir condicions. Qui compra ha de poder verificar l’origen de l’animal, el contracte, l’edat, la identificació i l’estat sanitari. Qui adopta ha d’assumir que no rep un objecte: rep una responsabilitat que pot durar molts anys.

La norma valenciana també reforça la traçabilitat en els canvis de titularitat i la lluita contra l’abandó per mitjà de la identificació completa. No és burocràcia sense sentit. És la manera de saber d’on ve un animal, qui el tenia i qui se’n fa càrrec ara.

Animals exòtics: abans de comprar, comprovar si es pot tindre

La llei estatal preveu un llistat positiu d’espècies que podran mantindre’s com a animals de companyia. La idea és permetre només aquelles que puguen viure en captivitat sense risc greu per al seu benestar, la seguretat, la salut pública o la biodiversitat. Mentrestant, qui vulga adquirir un animal exòtic hauria de comprovar la normativa estatal, autonòmica i europea abans de comprar-lo.

La llei valenciana prohibix la tinença, cria, venda o transmissió com a animals de companyia d’animals salvatges o de fauna silvestre que no s’adapten a la convivència humana, així com d’espècies la comercialització de les quals estiga prohibida. També prohibix l’alliberament d’espècies exòtiques invasores en el medi natural.

La por o el rebuig a rèptils, insectes, rosegadors o aus no justifica maltractar-los. Però la fascinació tampoc justifica tindre’ls en una vivenda si no es pot garantir el seu benestar o si poden crear un problema ambiental. En este punt, la prudència és una obligació pràctica.

Què queda pendent i què no pot esperar

A 20 de juny de 2026, el gran buit continua sent reglamentari. Falta concretar el curs estatal per a titulars de gossos, el segur general per a tots els gossos, el funcionament complet del sistema central de registres i el llistat positiu definitiu. Això obliga a fugir de dos missatges falsos: no és cert que la llei no s’aplique, però tampoc és rigorós dir que totes les seues obligacions funcionen ja amb plena normalitat.

Mentrestant, hi ha coses que no poden esperar. Identificar l’animal. Esterilitzar els gats quan corresponga. No abandonar. No criar sense control. No comprar fora de criadors registrats. No alimentar colònies felines sense coordinació. Exigir als ajuntaments programes CER quan hi ha gats comunitaris. I documentar els problemes de convivència amb dades, no amb soroll.

La llei de benestar animal ordena una responsabilitat compartida. Qui té un animal ha de cuidar-lo. Qui no vol conviure de prop amb animals té dret a no patir molèsties indegudes. I els ajuntaments tenen una faena que ja no poden delegar només en voluntàries: censar, esterilitzar, controlar i explicar. En les colònies felines, això té un nom molt concret: CER.

#BenestarAnimal #GatsComunitaris #ComunitatValenciana

Publicat per JC AGORACT en Crònica Camp de Túria