La Xarxa per un Finançament Just ha entregat hui a les Corts Valencianes i als partits presents el manifest «Una qüestió de drets».
Darrere de la pancarta de la Xarxa d’Entitats per un Finançament Just han estat este dimecres representant de la Plataforma junt a CCOO PV, UGT-PV, i altres membres i partits, en una concentració davant les Corts Valencianes per a reclamar una solució al problema del finançament valencià.
El manifest «Una qüestió de drets: finançament just per al poble valencià» ha sigut entregat als sindics dels partits en les Corts, tant a PSPV com a COMPROMIS i enviat al del PP, a més, entregat personalment als caps i representants dels partits que han acudit a la convocatòria: Joan Baldoví, de Compromís; Rosa Pérez Garijo, d’Esquerra Unida del País Valencià; Pau Vivas, de Podem, i Domenech representació d’ERPV.
 |
| Els caps de les forces politiques que han assistit han rebut el manifest (ERPV,COMPROMIS, EUPV, i PODEM) |
Finançament just: avanços, però també exigències
El document, elaborat com a resposta a la proposta de nou model de finançament autonòmic del Govern de l’Estat, no rebutja el punt de partida. La Xarxa reconeix que la proposta incorpora avanços, però advertix que no pot quedar-se a mitjan camí si es vol donar una resposta real a la infrafinançament que arrossega el País Valencià.
La primera condició és la condonació del deute acumulat. Les entitats situen este punt com una peça necessària per a no carregar sobre els comptes valencians un endeutament generat, precisament, per haver rebut menys recursos dels que corresponien. Sense eixa quitança, el nou model naixeria condicionat per una factura anterior que continuaria limitant la capacitat de despesa de la Generalitat.
La segona exigència és un fons transitori d’anivellament mentre el nou sistema no entre en vigor. La Xarxa reclama que el País Valencià no haja d’esperar anys més en la mateixa situació, i demana una ferramenta provisional que permeta acostar els recursos valencians a la mitjana de les comunitats autònomes fins que el canvi del model siga efectiu.
El manifest també fixa el destí dels nous recursos. La Xarxa defensa que han de servir per a enfortir la sanitat, l’educació i els servicis socials, tres àmbits que depenen directament de la suficiència financera de la Generalitat i que expliquen per què la reivindicació es presenta com una qüestió de drets, i no només com una discussió entre administracions.
Una negociació sense posicions maximalistes
El text entregat a les Corts fa una crida al president de la Generalitat i al Govern d’Espanya perquè assumisquen una negociació útil i ràpida. La Xarxa demana partir de la proposta existent, introduir-hi les millores necessàries i evitar que el desacord polític torne el procés al punt inicial.
Eixa és una de les advertències centrals del manifest: si la negociació fracassa o queda bloquejada, el País Valencià podria continuar condemnat a la infrafinançament per temps indefinit. Per això, les entitats reclamen una actitud responsable, sense posicions maximalistes, i amb l’interés general del poble valencià com a criteri principal.
La concentració davant les Corts ha volgut visualitzar eixa exigència. No només amb la entrega del manifest en la institució, sinó també amb l’entrega personal del document als representants polítics que han acudit a la convocatòria. El missatge de la Xarxa és que la reforma del finançament no pot perdre’s en el càlcul partidista quan hi ha una proposta sobre la taula i una oportunitat per a avançar.
#FinançamentJust #CortsValencianes #PaísValencià
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
 |
| Rosa Pérez (EUPV) rep el manifest al fons Baldoví (COMPROMIS) que també ho ha rebut |