 |
La resolució ratifica la primera sentència del cas Taula, valida les gravacions que Rosa Pérez Garijo (EUPV), clau en l’origen del cas, va impulsar en la denúncia amb set escrits i va afrontar cinc querelles i anys de pressió judicial i política
La confirmació del Tribunal Suprem fixa una de les peces clau del cas Imelsa: set anys i deu mesos de presó per a Marcos Benavent i la validació d’un entramat per a desviar diners públics des de la Diputació de València. Un cas vinculat al PP i que venía del temps de les majories absolutes del PP.
El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a Marcos Benavent, exgerent d’Imelsa i conegut com el ‘yonqui dels diners’, a set anys i deu mesos de presó per prevaricació, malversació, blanqueig de capitals i falsedat documental. La resolució ratifica en l’essencial la sentència dictada en 2024 per l’Audiència Provincial de València en la primera peça del cas Taula.
El tribunal considera acreditat que Benavent, junt amb el seu soci Rafael García Barat —condemnat a nou anys—, va utilitzar l’empresa pública amb un “pla preconcebut” per a manipular adjudicacions i obtindre benefici econòmic. La sentència manté el decomís de béns i la responsabilitat civil de 93.186 euros, tot i que rebaixa les costes imposades.
Què confirma el Suprem
La resolució avala la validesa de les gravacions realitzades per Benavent entre 2004 i 2007, considerades autèntiques i sense manipulació acreditada. Estos àudios van ser clau per a sustentar la investigació i el relat judicial posterior.
Contractes dirigits i adjudicacions manipulades
La sentència sí que fixa el funcionament del sistema. Contractes fraccionats per evitar controls, adjudicacions dirigides i empreses afins que repetien com a adjudicatàries.
Entre els casos analitzats apareix el servici Bibliobús, adjudicat a empreses de García Barat amb la participació de Francisca Tamarit Vallés, cap de servici de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de València, també condemnada. El tribunal assenyala que la seua actuació estava orientada a afavorir l’enriquiment de l’empresari.
Este esquema es repetia amb societats com Thematica Events, vinculada a Benavent, des d’on es facturaven servicis inflats o inexistents per a desviar diners públics.
El punt d’inici: denuncia de Rosa Pérez un pendrive i set denúncies documentades
Tot arranca el 30 de juliol de 2014. Rosa Pérez Garijo, diputada provincial d’Esquerra Unida, porta a la Fiscalia Anticorrupció un pendrive amb més de deu hores de gravacions.
Aquell dispositiu incloïa 57 àudios enregistrats entre 2005 i 2006. En ells apareixien dirigents del Partit Popular valencià com Alfonso Rus, Máximo Caturla, Emilio Llopis, David Serra, María José Masip o María José Alcón, parlant de diners, adjudicacions i comissions.
Des de la seua arribada a la Diputació en 2011, Pérez Garijo havia començat a revisar expedients. Segons va explicar, des del primer dia el seu grup va demanar documentació “de tot tipus” i va detectar irregularitats. Quan en 2014 rep el pendrive —després d’haver rebut també diversos anònims— decideix formalitzar la denúncia.
Entre juliol i els mesos següents presenta set denúncies davant Anticorrupció. La primera incloïa els àudios; altres escrits abordaven l’entramat d’empreses vinculades a Alfonso Rus, el projecte de leds, adjudicacions amb possibles comissions a l’Ajuntament de València i diferents xarxes societàries.
 |
| Rosa Pérez (EUPV) arxiu |
Cinc querelles i anys de pressió: el preu de denunciar que va patir Rosa Pérez
La causa judicial es va posar en marxa amb documentació i gravacions. En paral·lel, es va obrir un altre front: el personal i judicial de la denunciant.
Rosa Pérez Garijo ho va descriure en 2018 com “un suplici”. En la seua compareixença en la comissió d’investigació de Les Corts, va explicar que ho havia passat “mal”, amb sensació d’“indefensió”, i va resumir la situació amb una frase que repetiria després: “Front al calor dels denunciats està la soledat del denunciant”.
Arran de les seues actuacions, es va enfrontar a cinc querelles: quatre per calúmnies i injúries i una per revelació de secrets. Totes impulsades per persones investigades en la causa. Això la va situar en una posició singular: denunciant d’una trama i, al mateix temps, objecte de procediments judicials.
La pressió no es va limitar als jutjats. També es va traslladar a l’àmbit polític. En la comissió parlamentària, diputats del Partit Popular van qüestionar la seua posició en la causa i van arribar a afirmar que havia sigut expulsada com a acusació popular. Pérez Garijo ho va negar i va explicar que aquella situació provenia d’una altra peça sobre els anomenats treballadors ‘zombie’ d’Imelsa.
Segons va relatar, durant mesos va haver de compatibilitzar la tasca d’aportar documentació i seguir la investigació amb la defensa en causes obertes contra ella mateixa. Va parlar d’una “autèntica situació d’indefensió” i va apuntar també a la dificultat de combatre estructures de poder consolidades.
En eixa mateixa intervenció va mostrar la seua discrepància amb la instrucció del cas. Va assenyalar que hi havia qüestions “importants” que no s’estaven investigant, com determinats expedients o el projecte de leds, malgrat existir documentació preparada.
Tot i això, va mantindre el fons de la seua denúncia. Segons la seua lectura dels àudios, es tractava d’una trama “organitzada i estructurada”, amb Marcos Benavent com a nexe i recaptador, i diferents nivells dins del sistema. També va apuntar que en les converses es parlava de repartiment de diners i de destinació de fons tant al partit com a interessos personals.
Malgrat el recorregut judicial i personal, va assegurar que tornaria a fer el mateix.
Transparència fins al final
La confirmació de la condemna tanca una part del recorregut judicial. Però no explica per si sola com es va activar el cas.
Hi ha una decisió inicial: revisar expedients, reunir proves i portar-les a la Fiscalia quan encara no hi havia cap causa oberta. I hi ha el que ve després: querelles, processos paral·lels i anys de recorregut judicial.
La transparència, en este cas, no és una idea abstracta. Té conseqüències concretes. I no sempre recauen en qui acaba condemnat. Hi ha qui, malgrat això, la sosté fins al final.
De la denúncia a la Conselleria de Transparència i Memòria Democràtica
Amb el pas dels anys, Rosa Pérez Garijo va continuar la seua trajectòria política fins a assumir la Conselleria de Transparència i Memòria Democràtica en el govern del Botànic.
El recorregut manté una línia directa amb aquell inici en la Diputació. La denúncia, la persistència i el paper en el desenvolupament del cas formen part del mateix fil.
El Suprem consolida ara una part central del cas Taula. També deixa fixat el context en què es va posar en marxa: una denúncia documentada i la decisió de portar-la fins al final, amb totes les conseqüències.
#CasoTaula #YonkidelDinero #RosaPérez
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria