El teu Diari digital, plural i progressista, amb informació del Camp de Túria, del món i els drets humans.
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benaguasil, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant, Casinos, Marines, Loriguilla, Los Serranos, Paterna

Directiva anti‑SLAPP: Espanya arriba tard i encara sense protecció efectiva

✉️ Enviar per correu



El termini europeu per protegir  activistes i periodistes davant demandes abusives va acabar el 7 de maig de 2026, però Espanya continua sense aplicar la norma.

Quan la Unió Europea va aprovar la Directiva (UE) 2024/1069, l’objectiu era clar: posar fre a les demandes utilitzades per intimidar i silenciar qui participa en assumptes d’interés públic. El calendari també ho era. Els estats membres tenien fins al 7 de maig de 2026 per adaptar-la. Hui, juny de 2026, Espanya encara no ho ha fet.

La norma europea definix les SLAPP com accions judicials abusives plantejades amb mala fe. No busquen tant guanyar el procediment com generar un efecte dissuasiu: costos elevats, temps, pressió. El resultat, en molts casos, és que qui denuncia o investiga acaba deixant-ho.

Per a evitar això, la Directiva obliga a introduir mecanismes concrets. Entre ells, la possibilitat que els jutjats rebutgen des del principi demandes manifestament infundades, que es demanen garanties econòmiques al demandant o que se li imposen sancions si s’acredita l’abús. També preveu que resolucions d’altres països vinculades a estes pràctiques no siguen reconegudes fàcilment dins de la UE.

Tot açò afecta directament a periodistes, ONG, sindicats o investigadors. La participació pública, segons el text, inclou informar, investigar o denunciar qüestions com corrupció, medi ambient, discriminació o processos democràtics.

En Espanya, el desplegament de la Directiva s’ha quedat a mig camí. Hi ha hagut propostes per reformar la Llei d’Enjudiciament Civil i altres normes, però cap ha tirat avant. El bloqueig polític és evident: sense majoria parlamentària i amb poc interés d’alguns grups, el text continua sense aprovar-se.

Mentrestant, els casos continuen existint. Greenpeace porta temps denunciant este tipus de pràctiques. Segons explica l’organització, les SLAPP s’utilitzen per «acallar a periodistes, mitjans de comunicació, denunciants d’irregularitats i defensores dels drets humans». No és una hipòtesi, diuen, sinó una realitat que es repetix.

Les xifres ho reforcen. Fins a agost de 2023, la Coalició contra les SLAPP en Europa havia registrat 820 casos, amb un augment sostingut any rere any. El problema no és només la sentència final, sinó tot el procés: despeses, temps i desgast personal.

Hi ha exemples concrets. Als Estats Units, l’empresa Energy Transfer va reclamar 300 milions contra Greenpeace per les protestes contra un oleoducte en territori indígena. El litigi s’ha allargat en diferents tribunals. A Espanya, l’organització també ha sigut denunciada per la seua oposició a una macrogranja impulsada per Valle de Odieta a Sòria, un procediment que sortosament huí dia va guanyar Greenpeade per recursos fins al TS.

Sense una transposició efectiva, les ferramentes que preveu la Directiva no estan plenament operatives en el dret espanyol. Això deixa en una posició més vulnerable a qui participa en debats públics o denuncia irregularitats.

Actualització sobre la transposició de la Directiva anti-SLAPP
16/6/2026.

El termini perquè els estats membres transposaren la Directiva (UE) 2024/1069, coneguda com a Directiva anti-SLAPP, va expirar el 7 de maig de 2026 amb un balanç europeu molt desigual. Alguns països, com França, Malta, Xipre, Eslovènia o Suècia, han avançat amb normes ja aprovades o parcialment aplicades, encara que no sempre amb la solidesa garantista que reclamaven les organitzacions de defensa de la llibertat de premsa. Altres, com Bèlgica, Alemanya, els Països Baixos, Àustria o Espanya, han iniciat reformes legislatives, però no han culminat encara la transposició. En l’extrem més preocupant se situen estats com Itàlia o Hongria, on la inacció resulta especialment greu per l’elevat nombre de demandes abusives documentades contra periodistes, activistes i defensors dels drets humans.

Espanya, per tant, arriba tard, però no està completament immòbil. El Govern va aprovar el 14 d’abril de 2026, en primera volta, dos avantprojectes: un per a modificar la Llei d’Enjudiciament Civil i la Llei de cooperació jurídica internacional en matèria civil, i un altre, de rang orgànic, per a reformar la Llei Orgànica del Poder Judicial. La direcció anunciada apunta a incorporar mecanismes de desestimació primerenca de demandes abusives i a reforçar la protecció de persones domiciliades a Espanya davant accions intimidatòries impulsades també des de tercers països. Ara bé, mentre el text no supere la tramitació parlamentària, Espanya continua formalment incomplint el termini europeu i manté una protecció incompleta davant una pràctica que no sols amenaça periodistes, sinó també investigadors, editorials, entitats socials, acadèmics i defensors ambientals.



#España #LlibertatDexpressió #SLAPP

Publicat perJC. AGORACT en Crònica Camp de Túria

Acte front al SLPP en una empresa