#càncerdemama #salut #Espanya
Els nous tractaments i la detecció precoç eleven la supervivència al 86% i centren el focus en reduir recaigudes i millorar la qualitat de vida
Cada any es diagnostiquen més de 38.000 casos de càncer de mama a Espanya, però el pronòstic ja no és el que era. Els avanços mèdics han canviat el curs de la malaltia i han situat la supervivència als cinc anys en un 86%.
El càncer de mama és el tumor més habitual entre les dones, però també és un dels camps on més s’ha avançat en els últims anys. Això es nota tant en la detecció com en els tractaments. Hui, moltes pacients arriben abans al diagnòstic i amb més opcions terapèutiques damunt la taula.
El doctor José Ángel García Sáez, responsable de la Unitat de Càncer de Mama de l’Hospital Clínic San Carlos de Madrid i membre de GEICAM, explica que no totes les fases es tracten igual. Quan es detecta a temps, “l’objectiu principal és reduir, en la mesura del possible, el risc de recaiguda i augmentar la taxa de curació amb el menor mal possible, buscant tractaments personalitzats que eviten el sobretractament i minimitzen efectes secundaris”. En canvi, en fases metastàtiques, “les possibilitats de curació són més limitades, per la qual cosa es prioritza aconseguir una remissió mantinguda, allargant la supervivència i mantenint la qualitat de vida de les pacients”.
En la reunió anual de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO), celebrada a Chicago, els investigadors han posat el focus en tres línies clares. García Sáez ho resumeix així: “la primera és fer una desescalada intel·ligent de tractaments, per a evitar l’ús innecessari de quimioteràpia. En segon lloc, consolidar l’arribada de noves teràpies immunològiques i nous anticossos funcionals. I una altra tendència és integrar la qualitat de vida com a part de l’estratègia terapèutica global, incorporant hàbits de vida saludable i estratègies per a reduir els sufocaments derivats de la teràpia hormonal”.
El risc de recaiguda continua molt present. Segons dades que maneja l’equip mèdic, “aproximadament una de cada quatre dones amb càncer de mama operat presentarà una recaiguda que pot comprometre la seua vida. Hem d’identificar amb precisió qui té més risc per a reduir la probabilitat de recurrència”.
Això no és només una qüestió clínica. Té un impacte directe en el dia a dia de les pacients. Begoña Barragán, presidenta del Grup Espanyol de Pacients amb Càncer (GEPAC), ho descriu amb detall: “conviure amb la possibilitat que la malaltia torne genera una vigilància constant, una por que pot acompanyar la persona durant anys fins i tot després de finalitzar el tractament. Afecta al son, a la concentració, a les relacions, a la capacitat de fer plans de futur. En el pla físic suposa seguiments prolongats i, en ocasions, tractaments estesos. Per això és tan important que l’abordatge del risc de recaiguda incorpore el suport emocional des del primer moment”.
Entre els avanços més destacats apareixen els inhibidors de CDK4/6. No és una línia experimental llunyana: ja estan consolidant-se com una ferramenta clau. Les dades més recents de l’estudi NATALEE, impulsat per Novartis, apunten que milloren la supervivència lliure de malaltia invasiva en tots els subtipus de càncer de mama, “amb un benefici especialment rellevant en els tumors més agressius”, segons García Sáez.
Ara bé, la diferència real es juga fora dels congressos. Barragán posa el focus en l’accés: “els avanços es reben amb esperança i gratitud, però també amb exigència. La investigació avança a un ritme que fa anys hauria paregut impensable, i això es traduïx en més supervivència i tractaments més precisos. Però els avanços no han de quedar-se en el laboratori ni en els congressos: han d’arribar a la pràctica clínica amb rapidesa i en igualtat de condicions per a totes. La investigació genera confiança quan s’acompanya d’accés real”.
En eixa mateixa línia, el doctor insisteix en un punt clau: “quant abans tinguem accés a la població de risc, major serà el benefici en la reducció de recaigudes i en les possibilitats de curació dels pacients d’alt risc. Estem expectants que estos avanços puguen implementar-se de manera real i universal a totes les pacients”.
Des de GEPAC, la reclamació és concreta: “processos d’avaluació i aprovació àgils, transparents i equitatius, i que la veu de les persones amb càncer estiga present en les decisions que els afecten. L’equitat en l’accés no és un assumpte tècnic: és una qüestió de justícia”.
 |
| informació A6, IOB |