 |
| STEKLO/Shutterstock |
Fa uns anys, la melatonina era un recurs “de viatge”, una cosa que s'utilitzava per a sobreviure al jet lag després d'un vol llarg. Hui ha passat a formar part de la rutina de moltes cases: adults que en prenen per a dormir millor i, cada vegada més, xiquets als quals se'ls administra perquè aconseguisquen agafar el son amb facilitat.
Quan una ajuda puntual es converteix en hàbit quotidià, sorgeix una pregunta incòmoda: la utilitzem de manera raonable o n'estem abusant?
La melatonina no és cap somnífer
En realitat, la melatonina no és un somnífer, sinó un senyal biològic que regula els ritmes corporals interns. Per a entendre què fa realment, cal mirar més enllà del suplement.
La melatonina és una hormona que produeix el nostre propi organisme; concretament a la glàndula pineal, una xicoteta estructura situada al cervell. La seua funció no és induir el son de manera directa, sinó actuar com un senyal temporal que informa l'organisme que ha arribat la nit. La seua producció augmenta amb la foscor i disminueix amb la llum, especialment amb la llum artificial de les pantalles. D'aquesta manera, ajuda a coordinar el ritme circadiari, el sistema que organitza els cicles de son i vigília al llarg de les 24 hores del dia.
Melatonina natural vs. suplement
La melatonina que produeix el nostre cos i la que s'administra com a suplement o medicament són la mateixa molècula. Però el seu comportament no és equivalent. La secreció natural segueix un patró progressiu i finament ajustat al cicle llum-foscor, mentre que l'administració exògena introdueix una dosi concreta en un moment determinat, independentment de l'estat del rellotge biològic de cada persona.
A més, no tots els productes són iguals. La melatonina pot trobar-se tant en forma de suplement com de medicament, amb diferències en la dosi, la formulació, els controls de qualitat i les indicacions per a les quals ha sigut avaluada. Mentre que els medicaments estan destinats a situacions concretes i compten amb una evidència clínica específica, els suplements s'han popularitzat de manera més àmplia, en molts casos com a solució ràpida davant de qualsevol dificultat per a dormir i per iniciativa pròpia.
L'evidència dona suport al seu ús enfront del jet lag
L'evidència científica dona suport a l'ús de la melatonina en determinades circumstàncies, com el jet lag o alguns trastorns del ritme circadiari. No obstant això, el seu ús s'ha estés més enllà d'aquestes indicacions tant en adults amb dificultats ocasionals per a dormir com en població pediàtrica, on la seua administració hauria de ser especialment curosa i sempre contextualitzada.
Aquest punt és rellevant: en xiquets el son està estretament lligat a processos de desenvolupament, hàbits i rutines, per la qual cosa la intervenció farmacològica no hauria de substituir la valoració de les causes subjacents del problema*.
Encara que la melatonina pareix ser segura quan s'utilitza durant períodes curts de temps, encara sabem poc sobre les conseqüències de prendre-la durant anys en etapes tan importants com la infància i l'adolescència. Els estudis realitzats fins ara són, en general, tranquil·litzadors, però els experts coincideixen que encara falten dades per a conéixer amb certesa els seus efectes a llarg termini
Revisar els hàbits diaris
Sovint, la melatonina es percep com un senyal d'“apagada” del cervell, com si actuara directament sobre el son. No obstant això, aquesta idea simplificada (i errònia) ha contribuït a sobreestimar el seu efecte immediat. La realitat és que no actua com un interruptor, sinó com un sincronitzador. Dit d'una altra manera, prepara l'organisme, però no garanteix per si sola que el son aparega.
Per això, en lloc de considerar-la una solució universal o un recurs innocu, convé entendre la melatonina com una ferramenta útil en contextos concrets, però no exempta de matisos ni capaç de substituir una bona higiene del son. Per què hi recorrem amb tanta freqüència? Potser perquè obviem que el son no depén d'una única molècula, sinó d'un sistema complex molt condicionat pels nostres hàbits diaris.
Abans de buscar solucions externes, convindria començar revisant el més bàsic: l'exposició a la llum a la nit (que hem d'evitar), els horaris irregulars, l'ús de pantalles abans de dormir i la falta de rutines estables. En definitiva, canviar “la pastilla” per una bona higiene de son.
M Teresa Grande Rodríguez, Professora de farmacologia i toxicologia., Universitat Francisco de Vitoria
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llig l'original.
Ho pots llegir perquè som Creative Commons