#Literatura #Intel·ligènciaArtificial #PremisCommonwealth
Jamir Nazir ha rebut uns 2.850 euros per The serpent in the grove, un relat premiat pel Commonwealth 2026 que ara diversos lectors sospiten que podria haver sigut generat amb IA.
Segons ha publicar ARA, fins fa poques hores, el nom de Jamir Nazir anava lligat sobretot al seu «amor per la poesia» i a una biografia literària marcada per Trinitat, l’illa on va créixer i on encara viu. Així el presenta la revista Granta: un autor interessat en els «paisatges, històries i ritmes emocionals» del seu entorn i en les interseccions culturals entre el Carib i la diàspora índia.
Eixe era també el terreny de The serpent in the grove —La serp al bosc—, el relat amb què Nazir ha guanyat un dels premis regionals del Commonwealth 2026. El guardó està dotat amb 2.500 lliures, uns 2.850 euros, i arribava en una convocatòria amb quasi 8.000 narracions presentades.
La polèmica va començar quan un dels primers lectors del text, disponible en línia a Granta, el va passar per Pangram, una ferramenta que analitza si un contingut ha pogut ser escrit per una persona, plagiat d’altres textos o generat amb intel·ligència artificial. El resultat va ser demolidor: segons eixe programa, el 100% del relat era obra d’una IA.
La sospita es va escampar ràpidament per X i Reddit. Alguns usuaris remarcaven estructures gramaticals que consideraven pròpies dels models de llenguatge, altres qüestionaven el criteri del jurat que havia triat la narració i també hi havia qui ho resumia amb ironia: la intel·ligència artificial acabava de guanyar el seu primer premi literari.
La imatge pública de Nazir també ha quedat sota observació. Diversos comentaris en xarxes apunten que el retrat de l’autor podria haver sigut generat o retocat artificialment. De moment, la discussió continua oberta i gira al voltant d’una qüestió incòmoda per als premis literaris: com es comprova l’autoria d’un text quan les ferramentes de generació ja escriuen amb una aparença cada volta més literària.
El cas de Nazir no és el primer. En 2023, Terra de records va obtindre el segon premi Jiangsu de ciència-ficció després d’haver sigut creada i millorada amb intel·ligència artificial, encara que estava signada per Shen Yang, professor de la Universitat de Tsinghua. En 2024, Rie Kudan va guanyar el premi Akutagawa amb La torre de la compassió de Tòquio i va admetre que havia utilitzat ChatGPT en «un 5% del text».
En català, una de les polèmiques recents sobre autoria va esclatar amb el premi Ciutat de Palma de poesia 2023, dotat amb 12.000 euros. El va guanyar Ecogrames, de Jorge Fernández. Quan l’autor va arreplegar el guardó no va pronunciar ni una sola paraula en català i, poc després, va admetre que havia fet traduir el llibre perquè era «un nou model per publicar» i arribar «per alguna via» als lectors.
Ara la Fundació Commonwealth revisa el procés de selecció dels cinc premiats regionals. Les sospites no afecten només el relat de Nazir. També creixen els dubtes sobre l’autoria humana de dos dels altres guanyadors, signats pel maltés John Edward DeMicoli i per l’índia Sharon Aruparayil.
De moment, l’autoria de les obres de la sud-africana Lisa-Anne Julien i de la neozelandesa Holly Ann Miller no ha sigut qüestionada. El jurat haurà de decidir a quin dels cinc guanyadors regionals atorga el premi Commonwealth principal, dotat amb uns 5.700 euros.
Els premis Commonwealth, creats en 2012, han servit per impulsar trajectòries com les de la irlandesa Lucy Caldwell, la nigeriana Lesley Nneka Arimah i la canadenca Eliza Robertson.
Redacció AGORACT
.webp)