#Ozempic #Salut #València
La fi de les patents en països com l’Índia o la Xina anticipa una baixada forta dels preus dels fàrmacs basats en semaglutida, mentre Europa manté l’exclusiva fins a 2031 i estudia si podrà assumir el cost de finançar-los també per a l’obesitat
Durant anys, noms com Ozempic, Wegovy o Rybelsus han passat de les consultes mèdiques a les converses quotidianes. Primer entre persones amb diabetis tipus 2. Després, entre famosos, influencers i gent que buscava perdre pes. El resultat ha sigut una demanda tan elevada que en alguns moments els medicaments han desaparegut de les farmàcies i s’han convertit en un producte pràcticament inaccessible per a moltes butxaques.
Ara el panorama comença a moure’s en una altra direcció. Les patents de la semaglutida ja han caducat en diversos països, entre ells l’Índia, la Xina, el Brasil, Sud-àfrica o el Canadà. Açò obri la porta als primers genèrics barats d’uns fàrmacs que han revolucionat tant el tractament de la diabetis com el negoci mundial de l’aprimament.
La història d’estos medicaments no comença en Hollywood ni en TikTok. Ve de molt arrere. Al segle XIX aparegueren les primeres investigacions sobre el metabolisme de la glucosa i la relació amb la diabetis. Ja al segle XX es va descobrir la insulina, l’hormona que fabrica el pàncrees per a reduir el sucre en sang després dels menjars.
Més avant, entre les dècades dels 60 i 80, els investigadors identificaren les incretines, unes hormones produïdes a l’intestí que ajuden a activar la secreció d’insulina. Una d’elles era el GLP-1, el pèptid similar al glucagó tipus 1. El problema era que el cos l’eliminava massa ràpid i resultava poc útil com a tractament directe.
La solució va arribar des d’un lloc inesperat: el verí del monstre de Gila, un llangardaix dels deserts entre els Estats Units i Mèxic. D’aquell compost es va desenvolupar l’exenatida, comercialitzada en 2005 amb el nom de Byetta.
Aquells primers fàrmacs servien per a tractar la diabetis, però els estudis detectaren un efecte secundari que va canviar completament el negoci: la pèrdua de pes. Els agonistes de GLP-1 actuaven també sobre el cervell, alentien el buidatge de l’estómac i generaven sensació de sacietat.
Des d’eixe moment la carrera farmacèutica es va accelerar. La danesa Novo Nordisk va desenvolupar la liraglutida, comercialitzada com Victoza i Saxenda. Poc després arribaria la semaglutida, més potent i amb una sola injecció setmanal. Ozempic va ser autoritzat als Estats Units en 2017 i un any després a la Unió Europea.
Encara que oficialment estava destinat a la diabetis tipus 2, des del principi es va utilitzar també per a aprimar-se. Després arribaren Rybelsus, en format pastilla, i Wegovy, específicament orientat a la pèrdua de pes.
La demanda es va disparar. En alguns països, una part important de la població intentava aconseguir el medicament encara que no tinguera diabetis. El negoci va créixer tant que Novo Nordisk arribà a convertir-se en la companyia més valuosa d’Europa.
Al mateix temps, els preus quedaven fora de l’abast de moltes persones. A Espanya, el tractament mensual de Wegovy supera els 200 euros. Als Estats Units s’ha arribat a vendre per més de 1.300 dòlars mensuals. La sanitat pública espanyola només finança Ozempic i Rybelsus en alguns casos concrets de diabetis, però no per a perdre pes.
Eixa situació també ha alimentat un mercat paral·lel. A internet proliferen les falsificacions i les webs fraudulentes, mentre en xarxes socials circulen suposades alternatives casolanes o complements alimentaris sense evidència científica sòlida.
La gran novetat arriba ara amb els genèrics. En països on les patents han expirat ja es preparen versions molt més econòmiques. Alguns analistes calculen que el cost mensual podria baixar fins als 15 dòlars.
Però Europa va a un altre ritme. Segons explica Juan Oliva Moreno, catedràtic de la Universitat de Castella-la Manxa especialitzat en economia de la salut, la legislació europea permet ampliar la protecció de les patents mitjançant el Certificat Complementari de Protecció.
Això significa que la semaglutida mantindrà l’exclusiva comercial a Espanya fins a 2031. Fins eixe moment no arribaran els genèrics barats a les farmàcies europees.
El que sí podria passar abans és una reducció progressiva dels preus per competència entre laboratoris. Cada vegada hi ha més medicaments similars entrant al mercat i les farmacèutiques comencen a competir per posicionar-se també en els tractaments contra l’obesitat.
Quan els genèrics arriben finalment a Europa, el debat serà un altre: si la sanitat pública assumirà també estos tractaments per a aprimar-se. En països com Anglaterra ja existeixen casos de finançament públic per a persones amb obesitat i altres factors de risc associats.
Els experts adverteixen que una baixada del preu no significa que siguen de venda lliure. Continuarà fent falta recepta mèdica i control sanitari.
Mentrestant, la semaglutida ja comença a tindre competidors més avançats. Eli Lilly ha desenvolupat Mounjaro, basat en tirzepatida, que actua sobre dos mecanismes hormonals diferents i ha mostrat una pèrdua de pes superior en assajos clínics.
La professora de farmacologia María Josefa García Barrado, de la Universitat de Salamanca, explica que la tirzepatida ofereix «una major pèrdua de pes i millor control metabòlic que la semaglutida». Segons apunta, és possible que abans de 2031 la semaglutida deixe de ser el tractament més popular.
Darrere ja apareixen nous desenvolupaments com la retatrutida o l’orforglipron, també impulsats per Eli Lilly. Este últim destaca perquè és una pastilla diària més senzilla de fabricar i potencialment més barata.
Tot això està canviant el negoci farmacèutic de l’obesitat a una velocitat poc habitual. Els medicaments que fa només uns anys eren exclusius per a tractar la diabetis s’han convertit en un mercat multimilionari, amb una batalla oberta entre farmacèutiques, sistemes públics de salut i milions de persones que busquen perdre pes amb ajuda mèdica.
Redacció Crònica
Segons SYNC i ho pots llegir ací perquè és Creative Commons.
.webp) |
| El Ozempic (semaglutida) és el fàrmac aprimador de moda. / Chemist4U | CC BY-SA 2.0 |