.jpg)
#SantAntoniDeBenaixeve #PlenariSAB #CampDeTúria
En el Plenari s'ha parlat de reorganitzar els Serveis Socials, del bus que entra a Sant Vicent i han anat veïns per rebutjar les barreres previstes a l’avinguda de Benagéber, al costat del casc històric.
Un plenari amb unanimitats i un final més incòmode
El plenari ordinari de Sant Antoni de Benaixeve del 28 de maig va tindre dos cares. La primera, institucional, amb expedients aprovats sense guerra, unanimitats poc habituals i acords sobre serveis socials, patrimoni i benestar animal. La segona, més de carrer, va aparéixer en els anuncis i en el torn final del públic: d’una banda, els canvis previstos en el transport de Sant Vicent, amb l’entrada de la línia 145C per la urbanització; de l’altra, el rebuig expressat per part del veïnat a les barreres de l’avinguda de Benagéber i la denúncia per l’abandó de parcel·les a Montesano.
Nova organització per als Serveis Socials
La sessió va arrancar amb una decisió que afecta directament l’organització interna de l’atenció social municipal: la creació de la nova Comissió Tècnica Organitzativa de Serveis Socials. El punt va tirar avant sense vots en contra. Segons va explicar la portaveu d’AISAB, la senyora Méndez, la mesura busca ordenar millor l’equip, planificar el treball i fer que les atencions siguen més eficients.
No és un acord d’eixos que omplin titulars fàcils, però en un municipi on els serveis socials carreguen cada vegada amb més faena —famílies vulnerables, persones majors, dependència, urgències socials que no sempre esperen torn— la manera d’organitzar l’equip importa. I molt. El plenari ho va aprovar sense convertir-ho en batalla partidista.
La línia 145C entrarà a Sant Vicent
Quasi de seguida va arribar un dels anuncis amb més efecte pràctic per al veïnat: els canvis en el transport de Sant Vicent. A partir de l’1 de juny, la línia 145C entrarà en la urbanització Sant Vicent pel carrer Sequer i tindrà parada davant de l’institut. Els horaris ja estan fixats: dos expedicions cap a València al matí, a les 07.59 i a les 12.38 hores, i dos de tornada a la vesprada, a les 15.52 i a les 20.25 hores.
L’Ajuntament negocia també amb la Conselleria perquè la línia 145 deixe d’utilitzar la CV-35 i passe per dins de la urbanització Sant Vicent. La idea és afegir parades útils, com la de la passarel·la, que podria donar servei també al veïnat de Montesano. A més, el consistori manté contactes perquè una línia de la CV-336 faça parada a Cumbres de San Antonio i connecte esta zona amb el metro de Bétera.
Suport a la declaració BIC del Col·legi Imperial
Després va arribar un acord amb més càrrega simbòlica: l’adhesió municipal perquè l’obra socioeducativa del Col·legi Imperial de Xiquets Òrfens Sant Vicent Ferrer siga declarada Bé d’Interés Cultural. Tots els grups hi van votar a favor. L’exalcaldessa i regidora no adscrita Eva Tejedor va intervindre amb un record personal: va explicar que ella mateixa va inaugurar el centre com a alumna i que coneix de prop la tasca que s’hi fa. Una d’eixes intervencions que, sense alçar la veu, posen un punt humà enmig del llenguatge administratiu.
 |
| antic Col·legi Imperial Sant Vicent a València - Nou en Sant Antoni font web jdiezanarl |
Pipicans, drons i càmeres contra l’incivisme
El plenari també va abordar el benestar animal. GuanyemSAB va portar una moció sobre l’estat dels pipicans del municipi. El regidor Pau Andrés va assenyalar que fa anys que alguns d’estos espais canins es troben en una situació precària per falta de manteniment. El govern va assumir la proposta i el punt va tirar avant, però l’alcalde, Enrique Santafosta, va voler deixar una idea clara: els pipicans no són una zona franca per a l’incivisme.
Santafosta va recordar que «les caques i les femtes dels gossos s’arrepleguen a totes parts» i va insistir que estos espais no eximixen els propietaris d’arreplegar les deposicions. Segons va exposar en el plenari, l’Ajuntament ja ha posat a volar drons de vigilància i té en marxa la licitació de noves càmeres de seguretat. Més manteniment, sí. Però també més control contra qui embruta i després mira cap a un altre costat.
Trinxeres, Masia Platja i casetes del Perigall
El patrimoni local va ocupar un altre bloc important de la sessió. GuanyemSAB va defensar una moció per a garantir la protecció de la Masia Platja, les trinxeres de la Guerra Civil i les casetes del Perigall. De nou, unanimitat. Cap vot en contra. Ara bé, el consens formal no va evitar que aparegueren els retrets.
El regidor de Vox, Barberá, va denunciar que les trinxeres estan plenes de fem i que ja presenten afonaments perillosos. La resposta de Santafosta va ser directa. Va recordar-li que fa a penes huit mesos, quan Vox encara formava part del govern municipal, es va portar al plenari una unitat d’execució en eixe mateix sector. Segons va concretar l’alcalde, ara mateix la zona és de propietat privada, però quan avance la reparcel·lació, el búnquer quedarà dins d’un espai visitable i accessible a qualsevol persona.
El debat va deixar una cosa clara: la protecció del patrimoni agrada a tots quan es vota, però és més incòmoda quan obliga a parlar de propietats privades, terminis urbanístics, inversions i prioritats municipals. I ahí la regidoria de Cultura va posar una línia roja: la prioritat, ara mateix, és reprendre i acabar la Casa de la Cultura. Per tant, les grans actuacions immediates en altres àmbits patrimonials hauran de moure’s dins d’eixe marge.
Contactes amb la Residència per Radio Bindada
En l’apartat d’anuncis, l’alcalde també va explicar les converses mantingudes amb el director de la Residència sobre Radio Bindada. Segons va exposar Santafosta, l’Ajuntament està negociant amb la direcció del centre per a abordar la situació d’esta emissora i buscar una eixida que permeta ordenar-ne possibles visites guiades on va estar l'última de les emissores de Ràdio València en temps de la República.
L’escut municipal també entra en la disputa
La part més política, en el sentit més menut però també més punxós del terme, va aparéixer després amb l’escut municipal. Pau Andrés, de GuanyemSAB, va preguntar al Partit Popular per l’ús de l’escut oficial de l’Ajuntament en unes samarretes d’un acte esportiu organitzat per les seues joventuts, i va qüestionar d’on havien eixit els diners per a pagar-les.
Enrique Celda, del PP, va tallar la insinuació assegurant que les samarretes les havien pagades els membres del partit de la seua butxaca. Santafosta va aprofitar per a tornar el colp i va acusar GuanyemSAB d’utilitzar sovint el logotip municipal en els seus fullets. No va ser el debat més llarg de la vesprada, però sí un d’eixos moments que mostren fins a quin punt qualsevol símbol municipal pot acabar convertit en material de disputa.
Part del veïnat rebutja les barreres de l’avinguda de Benagéber
La calma administrativa es va trencar del tot en el torn de precs i preguntes, quan el veïnat va prendre la paraula. Un resident va denunciar la falta d’informació al voltant de les pantalles o barreres previstes a l’avinguda de Benagéber, al costat del casc històric. I ací convé precisar bé el fons del conflicte: els veïns que van intervindre no reclamaven la instal·lació de barreres contra el soroll. Era just al contrari. Part del veïnat rebutja eixa actuació perquè tem que acabe convertint-se en una barrera arquitectònica i visual en una zona molt sensible del municipi.
Santafosta va respondre amb un document oficial de la Conselleria. Segons va explicar en el plenari, l’anterior alcaldessa, Eva Tejedor, va donar el vistiplau a les pantalles al juliol de 2024, amb la petició que foren transparents. L’alcalde va remarcar que l’Ajuntament no té competència directa per a frenar la instal·lació, però es va comprometre a demanar una reunió urgent amb Conselleria perquè les persones afectades puguen expressar la seua oposició.
El matís és important. El problema no és només el soroll ni una solució tècnica plantejada des d’un despatx. El conflicte està en com eixa solució pot impactar en el dia a dia d’una part del veïnat i en la relació física entre el casc històric i el seu entorn. Per això la protesta va sonar amb força al plenari: perquè no es discutia una obra qualsevol, sinó una intervenció que els residents veuen massa prop de casa.
Montesano denuncia parcel·les abandonades, rates i risc d’incendi
I encara quedava Montesano. Una veïna va descriure una situació que, pel que va contar, arrossega anys: parcel·les privades abandonades, rates, mosquits, serps i por que qualsevol dia el problema passe de la brutícia a l’incendi. La seua intervenció va ser clara i dura: «Des de 2020 tenim rates, mosquits, inclús serps... si anem a esperar a tindre un incendi, aleshores la cosa serà molt més greu».
L’alcalde va admetre que està especialment enfadat amb este assumpte i va assegurar que ja ha telefonat personalment a l’agent urbanitzador propietari dels terrenys. Però també va anunciar una via més contundent: modificar de pressa l’ordenança d’higiene urbana per a poder actuar amb més duresa contra els propietaris que mantenen parcel·les en estat d’abandó.
El plenari havia començat amb organització interna, comissions tècniques i acords sense soroll. Va acabar amb el veïnat parlant de barreres, brutícia, animals, incendis possibles i urbanitzacions que encara esperen respostes. Dos Sant Antoni en una mateixa sessió: el dels expedients que avancen i el dels problemes que, quan arriben al micròfon, ja venen carregats de temps.
Redacció AGORACT