#Olocau #CulturaIbera #CampDeTúria
Olocau va reunir unes 60 persones en la tercera Universitat de Primavera, dedicada enguany a l’epigrafia i la numismàtica ibèrica. La jornada, organitzada per la Universitat de València i l’Ajuntament, va aprofundir en l’escriptura, la llengua i les monedes de l’antiga Edeta.
El Saló d’Actes d’Olocau va tornar ahir a mirar cap al món iber. La tercera edició de la Universitat de Primavera de la localitat va reunir unes 60 persones en una sessió centrada en dos camps molt concrets: l’epigrafia i la numismàtica ibèrica. El títol ja deixava clar per on anava la vesprada: «De ploms i monedes. Epigrafia i numismàtica ibèrica».
La cita va estar organitzada per la Universitat de València i l’Ajuntament d’Olocau, amb la col·laboració de Caixa Popular dins del programa Unisocietat. Entre els assistents van estar l’alcalde, Antonio Ropero, i el regidor de Medi Ambient, Juan González.
La jornada va arrancar amb les intervencions de David Quixal, professor del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València i coordinador de la Universitat Estacional d’Olocau, i del mateix alcalde. Les dos intervencions van servir per a presentar les ponències i posar damunt la taula la relació entre la Universitat de València i el consistori en matèria de divulgació històrica.
La primera parada va ser l’escriptura dels edetans. Víctor Sabaté, professor ajudant doctor d’Arqueologia de la Universitat de València, va impartir la conferència «La llengua i l’escriptura dels edetans». En la seua intervenció va repassar l’origen de l’escriptura ibèrica, l’evolució de les investigacions que han intentat desxifrar-la i diferents aspectes vinculats a l’onomàstica, l’antroponímia i la teonímia, a partir de les inscripcions i textos localitzats en el territori de l’antiga Edeta.
Després va ser el torn de Pablo Cerdà, investigador predoctoral d’Arqueologia de la Universitat de València, amb la ponència «Els tallers monetaris de l’antiga Edetània. Produccions i encunyacions». Cerdà va parlar del naixement de la moneda en el món iber, dels seus elements, de la iconografia i de l’epigrafia que incorporaven, així com del procés productiu. El focus principal, però, va estar en les seques, els tallers on s’encunyaven les monedes.
Les monedes, va quedar clar, no servien només per a comprar i vendre. Després d’una pausa, Tomás Hurtado, doctor en Arqueologia i membre de l’Oficina de Turisme d’Olocau com a arqueòleg i guia turístic, va oferir la conferència «¿Qué monedas usaban los edetanos? Circulación monetaria y tesaurizaciones antes de nuestra era». La ponència va entrar en detall en la numismàtica ibèrica: materials, metalografia, valors de les monedes utilitzades abans de la nostra era i usos més enllà de la transacció comercial. Entre ells, rituals fundacionals, matrimonials i funeraris, sempre a partir del context arqueològic.
La sessió es va tancar amb una taula redona amb tots els conferenciants, en què els assistents van poder plantejar dubtes i preguntes sobre els temes tractats al llarg de la vesprada.
Una vegada finalitzada la jornada, l’alcalde d’Olocau, Antonio Ropero, va mostrar la seua satisfacció «per haver pogut gaudir, un any més, d’un seminari d’enorme interés, amb el qual enfortim la nostra relació amb la UV i que ens permet seguir creixent com a municipi de referència en l’àmbit de la difusió i posada en valor de la cultura ibera».
