#LleóXIV #MagnificaHumanitas #DretsHumans

El pontífex assenyala el monopoli tecnològic com una amenaça global abans de la seua gira per Madrid, Barcelona i les Canàries.

L'encíclica Magnifica Humanitas no és un document eclesial més d'eixos que acaben soterrats en un calaix. És un avís en majúscules a les corporacions que es creuen les propietàries de les nostres dades. Lleó XIV aterra a Espanya i porta davall del braç un discurs molt incòmode per als fanàtics del solucionisme digital que preferixen substituir el treball d'un xicotet autònom per un algoritme opac.

A primers de juny de 2026, Lleó XIV xafarà terra espanyola en un viatge carregat d'actes oficials que el durà per Madrid, Barcelona i Tenerife. La veritat és que el més potent d'esta visita històrica no seran les fotografies de protocol amb les autoritats ni les misses multitudinàries, sinó el missatge que el bisbe de Roma ja ha llançat de l'altre costat de la Mediterrània. Este papa té un caràcter directo, s'allunya de la parsimònia diplomàtica i ens parla clar: estem dissenyant un sistema dispost a xafar qui no seguisca el ritme frenètic de la màquina.

Al llarg de l'encíclica Magnifica Humanitas, l'anàlisi punxa directament on més dol a les grans fortunes de Silicon Valley i als despatxos dels fons transnacionals. A ell no li la canten amb la paraula progrés. L'objectiu del text no és pas rebutjar la Intel·ligència Artificial com si fóra una heretgia, sinó posar-li un mur de contenció ètic per a evitar la cosificació absoluta de la persona. Lleó XIV troba insostenible que uns pocs amos tinguen la capacitat de perfilar, preveure i orientar el comportament de la ciutadania. «En un món on pocs subjectes concentren dades, capital informàtic i capacitat normativa, parlar de bé comú significa desemmascarar esta nova asimetria epistèmica, econòmica i política, nomenant els nous monopolis de la IA», escriu amb una contundència inusual en el paràgraf 109.

La proposta del pontífex va a l'arrel de l'economia digital i exigix obrir els codis. No podem deixar que la moral la decidisquen quatre executius en una reunion privada. Per això, parla obertament d'un concepte que va a alçar polseguera en la seua pròxima reunió amb els líders polítics a Madrid: la necessitat urgent de "desarmar" els algoritmes. I ho explica així de clar en el paràgraf 110:

«Voldria, finalment, usar una paraula molt important per a mi: “desarmar”. Desarmar la IA significa sustraure-la a la lògica de la competència armamentística, que hui ja no és només militar sinó econòmica i cognitiva. És la carrera per l'algoritme mais eficaç i pel banc de dades més ampli, per a consolidar un avantatge geopolític o comercial sobre tots els altres. Desarmar vol dir trencar esta equivalència entre poder tecnològic i dret a governar. Desarmar no significa renunciar a la tecnologia, sinó impedir-li el domini sobre allò humà. Significa sustraure-la als monopolis, fer-la discutible, refutable, i per tant habitable, restablint en ella la pluralitat de les cultures humanes i de les formes de vida. La tasca, hui, no és només ètica o tècnica; és ecològica en el sentit més radical, perquè interpela una nova dimensió de la nostra Casa comuna. La IA és ja un ambient en el qual estem immersos i un poder que hem d'afrontar. Per això, no basta regular-la; és necessari desarmar-la i fer-la acollidora.»

Este desarmament és, de fet, una necessitat lligada directament a la supervivència del nostre entorn natural. La mirada d'este papa sobre la naturalesa no és la d'un romanticisme de postal; sap perfectament el cost real de mantindre en marxa els grans centres de servidors. En el paràgraf 101 posa dades sobre la taula i renyega del consum hídric i energètic dels models de llenguatge: «Els actuals sistemes de IA requerixen grans quantitats d'energia i aigua, incidixen de manera significativa en les emissions d'anhídrid carbònic i consumixen recursos de manera intensiva. Amb l'augment de la complexitat, sobretot en els grans models lingüístics, creixen d'igual forma les necessitats de potència de càlcul i capacitat d'emmagatzematge, que se suporten en un conjunt de màquines, cables, centres de dades i infraestructures consumidores d'energia. Per això és essencial desenvolupar solucions tecnològiques més sostenibles per a reduir l'impacte sobre el medi ambient i cuidar la nostra Casa comuna.»

Pues si la tecnologia ens promet llibertat, el que s'està construint ara mateix té l'ombra d'una explotació oculta que s'intenta amagar davall d'interfícies polides. Passem per alt que darrere de cada resposta aparentment immediata hi ha milions de treballadors precaris —molts d'ells joves i dones del Sud global— etiquetant dades en condicions miserables, o xiquets i adolescents explotats en les mines en condicions perilloses extreint els materials per als microprocessadors. Davant d'això, el papa recorda en el paràgraf 65 que el destí de les creacions humanes ha de seguir la mesma lògica que els recursos de la terra: «Este principi ens recorda sobretot que els béns de la terra —el sòl, l'aigua, l'aire i els recursos naturals— han sigut donats per Déu a toda la família humana per a sostindre la vida de tots, hui i en les futures generacions, i que tota persona té un dret originari a l'ús d'estof béns. Hui, estem cridats a reconéixer que este destí universal no es referix només als béns materials, sinó també als béns immaterials i culturals.»

Per cert, esta vegada la ruta de Lleó XIV ha deixat València de costat, una decisió que —francament— de segur haurà deixat un buit de nostàlgia en l'ànim de més d'un antic gestor públic. Com es troben a faltar aquells anys on una visita del Sant Pare era l'excusa perfecta per a obrir un forat financer de proporcions bíbliques, tot ben embolicat en propaganda política de la bona! Fortunadament, este viatge de 2026 es mou per uns altres viaranys i no té res a veure amb aquell passat d'excessos; una sort per a la butxaca dels valencians, que esta volta ens estalviarem haver de finançar altars a preu d'or i contractes tèrbols amb els diners de tots.

Quan la seua comitiva aterre en la vesprada del 9 de juny a Tenerife, on l'impacte de la crisi climàtica i els fluxos migratoris es viuen a peu de platja, este discurs agafarà un cos totalment real. Lleó XIV ve a Espanya a recordar que la vertadera alternativa no és triar entre la por o l'entusiasme tecnològic, sinó plantar cara per evitar que els drets fonamentals acaben degradats en simples variables d'un balanç de beneficis corporatius.

 AGORA CT

Foto Vaticano