#CeciliaHerrero #DelictesDOdi #AjuntamentDeValència
La regidora de Vox en València Cecilia Herrero continuarà processada per missatges en X investigats com a delicte d’odi. L’Audiència de València ha confirmat la causa i la Fiscalia li demana tres anys de presó, multa i inhabilitació.
La secció quarta de l’Audiència de València ha confirmat el processament de Cecilia Herrero, regidora de Responsabilitat Patrimonial en l’Ajuntament de València i edil de Vox en la ciutat de València, per una sèrie de piulades publicades en X entre 2020 i 2024 que estan sent investigades com a possible delicte d’odi.
La sala ha rebutjat el recurs d’apel·lació presentat per la defensa de l’edil, membre de l’equip de govern municipal que formen PP i Vox, i considera que hi ha «indicis racionals de criminalitat suficients» per a continuar la causa pels tràmits del procediment abreujat. No és una condemna. Tampoc és encara el juí. Però sí un pas judicial clar: el procediment continua avançant cap a la possibilitat que Herrero acabe asseguda en el banc dels acusats.
Entre els missatges investigats hi ha piulades en què la regidora vinculava persones migrants amb riscos sanitaris o utilitzava expressions com «Tanta reconquesta per a acabar pagant-los la invasió als moros». En una altra publicació, recollida en la causa, escrivia: «Si vas a Àfrica has de vacunar-te de mil coses, però estos arriben sense controls sanitaris ni quarantena alguna i els allotgen en hotels als quals demà aniràs tu i la teua família. Això és també un greu problema de salut pública».
La defensa va intentar frenar el procediment amb diversos arguments: que els missatges havien tingut poca repercussió, que alguns van ser eliminats, que es van escriure abans que Herrero exercira un càrrec públic i que formaven part del seu dret a la llibertat d’expressió.
L’Audiència no accepta eixa lectura en esta fase. La interlocutòria assenyala que la possible rellevància penal d’uns missatges no depén necessàriament del nombre de persones que els hagen vist, sinó del contingut i del context en què es van publicar. També manté que esborrar-los després «no elimina l’eventual rellevància penal de la conducta en el moment de la seua publicació» ni deixa sense efecte els indicis arreplegats durant la instrucció.
Sobre el fet que les piulades foren anteriors a la seua etapa com a càrrec públic, la sala ho considera «jurídicament irrellevant», perquè la condició pública o privada de l’autora no forma part del tipus penal investigat. I respecte a la llibertat d’expressió, el tribunal recorda que no és un dret absolut i que troba límits en l’honor, la dignitat, la no discriminació i l’eventual concurrència d’il·lícits penals.
El cas ve de juny de l’any passat, quan el Jutjat d’Instrucció número 15 de València va dictar una interlocutòria per la qual va incoar procediment abreujat contra la regidora. Aquella resolució, ara sostinguda per l’Audiència en els punts centrals, apuntava que els missatges podien constituir delicte per la seua reiteració i pels termes emprats.
El magistrat va descriure aquelles publicacions com un «atac al diferent»: «al moro, al negre, a l’africà, a l’immigrant, al refugiat, a ONGs que els donen suport, al gai, al rival polític». Segons aquella interlocutòria, l’acció continuada i el llenguatge utilitzat expressaven una intolerància incompatible amb la convivència.
La Fiscalia de València, a través de la secció de delictes d’odi i contra la discriminació, demana per a Herrero tres anys de presó. També sol·licita una multa de 7.200 euros i sis anys d’inhabilitació especial per a professió o ofici educatiu, en l’àmbit docent, esportiu i de temps lliure.
El ministeri públic sosté que els missatges estaven «encaminats a propagar el rebuig, el menyspreu, l’hostilitat i l’animadversió» cap a les persones migrants, a més de les pertanyents al col·lectiu LGTBI o amb discapacitat, amb ús de llenguatge pejoratiu i expressions de burla.
De manera alternativa, la Fiscalia planteja una pena d’un any i dos mesos de presó, multa de 4.800 euros i cinc anys d’inhabilitació especial en els mateixos àmbits. En qualsevol cas, considera que procedix imposar també la inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant el temps que dure la condemna, sempre que finalment hi haja sentència condemnatòria.
Amb informació d'Europa Press
Redacció AGORACT
 |
| Foto Ajuntament València |