#VagaEducativa #EscolaPública #PaísValencià
La incorporació del Sindicat d’Estudiants a la vaga indefinida del professorat amplia el conflicte educatiu valencià i consolida un front comú contra les polítiques de la Conselleria d’Educació. Mentres les negociacions continuen bloquejades, la protesta ja desborda l’àmbit laboral i posa el focus en l’estat de l’escola pública valenciana.
La vaga indefinida del professorat valencià ha fet un pas més. El Sindicat d’Estudiants ha anunciat oficialment que se suma a les mobilitzacions i mantindrà la convocatòria «mentres dure la vaga dels nostres docents». El moviment estudiantil entra així en un conflicte que ja fa dies que ha deixat de ser només sindical.
La setmana ha estat marcada per centres pràcticament paralitzats, concentracions constants i unes negociacions que continuen sense avançar. La manifestació del divendres 15 de maig a València va acabar de dibuixar el clima que es viu en l’educació pública valenciana: milers de persones vestides de verd omplint el centre de la ciutat, pancartes contra les retallades i una exigència repetida durant tota la vesprada: la dimissió de la consellera Carmen Ortí. Com ja informàrem en Crònica Camp de Túria, la mobilització va convertir el centre de València en una nova marea verda després de cinc dies de vaga indefinida.
Però les protestes ja no apunten únicament a Educació. En moltes pancartes i consignes també apareix directament el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, en un moment en què el conflicte comença a desgastar políticament tot el Consell.
La Generalitat manté que el seguiment de la vaga ronda el 35% o el 39%, segons les jornades. Els sindicats, en canvi, asseguren que l’aturada ha superat àmpliament eixes xifres i parlen d’un malestar generalitzat en pràcticament totes les etapes educatives. La discussió sobre els percentatges importa, però no explica del tot el que està passant dins dels centres. El conflicte arrossega anys de sobrecàrrega burocràtica, falta de personal, deteriorament d’infraestructures i una pèrdua sostinguda de poder adquisitiu del professorat.
La proposta presentada per la Conselleria tampoc ha ajudat a rebaixar la tensió. Educació va plantejar una pujada salarial progressiva que acabaria situant-se en uns 75 euros mensuals més entre 2027 i 2029. Els sindicats la consideren insuficient i recorden que la reclamació passa per recuperar el poder adquisitiu perdut des de 2010, amb demandes que oscil·len entre els 300 i els 500 euros mensuals.
Però la vaga no es queda en el salari. La plataforma unitària reclama també reducció de ràtios, reforç de plantilles, eliminació de barracons, recuperació de centres afectats per la DANA i paralització dels retalls en Formació Professional. També exigixen una reducció real de la càrrega burocràtica que suporten els docents, especialment després d’uns últims cursos marcats per informes, protocols i tasques administratives que molts claustres consideren ja inassumibles.
En les mobilitzacions també ha reaparegut amb força la defensa del valencià en l’escola pública. Diversos col·lectius educatius han vinculat la vaga amb el rebuig a la coneguda com a «Llei Rovira» o Llei de Llibertat Educativa, impulsada pel Consell i criticada per part de la comunitat educativa per considerar que arracona la llengua pròpia dins del sistema educatiu.
L’entrada del Sindicat d’Estudiants dona una altra dimensió al conflicte. En el comunicat enviat als equips directius, l’organització denuncia «l’abandó dels nostres centres públics» i defensa que «els estudiants ens unim en la lluita amb els nostres professors per uns servicis públics i de qualitat». El sindicat també assenyala problemes molt concrets que els alumnes veuen cada dia: barracons, falta de climatització, centres deteriorats o instal·lacions encara afectades pels efectes de la DANA.
La situació recorda inevitablement les grans mobilitzacions educatives de la dècada passada, quan les marees verdes van convertir l’educació pública en un dels principals fronts socials al País Valencià. Ara torna aquell escenari. Potser amb altres noms i altres governs, però amb moltes de les mateixes reclamacions encara damunt la taula.
El Sindicat d’Estudiants també ha recordat que la convocatòria es basa en el que recull la legislació educativa vigent. L’organització cita l’article 8 de la Llei Orgànica del Dret a l’Educació, que reconeix el dret de l’alumnat a adoptar decisions col·lectives sobre l’assistència a classe sense que això comporte sancions disciplinàries, sempre que la decisió siga comunicada prèviament als centres.
Mentres la Conselleria intenta contindre el conflicte amb noves reunions, als centres el clima és un altre: claustres cansats, alumnat mobilitzat i una sensació cada vegada més estesa que l’escola pública valenciana ha arribat a un límit.
Què denuncia el professorat i què reclama
| Problema | Demanda |
|---|---|
| Pèrdua de poder adquisitiu des de 2010 | Pujada salarial d’entre 300 i 500 euros mensuals |
| Aules massificades | Reducció de ràtios |
| Falta de professorat i sobrecàrrega en els centres | Reforç real de plantilles |
| Barracons, centres deteriorats i problemes d’infraestructures | Obres, manteniment i eliminació dels barracons |
| Centres afectats per la DANA | Recuperació urgent de les instal·lacions |
| Excés de burocràcia docent | Reducció de tasques administratives |
| Retalls en Formació Professional | Paralització dels retalls i manteniment de cicles |
| Arraconament del valencià en l’ensenyament | Defensa del valencià com a llengua pròpia del sistema educatiu |
| Falta de climatització i condicions materials deficients | Centres dignes, segurs i adaptats a les necessitats de l’alumnat |
Redacció Crònica
 |
| El Sindicat s'afegix a la vaga |