#VagaDocent #EducacióPública #CrònicaCT
El professorat de l’educació pública valenciana ha començat este dilluns 11 de maig una vaga indefinida amb manifestacions multitudinàries a València, Alacant, Castelló i Elx. La Conselleria situa el seguiment en el 47% a migdia, mentre que els sindicats el disparen per damunt del 85%. Darrere de les xifres hi ha una cosa més concreta: claustres cansats, centres tensats i docents que reclamen menys burocràcia, millors plantilles, ràtios més baixes, infraestructures dignes i una negociació real.
La primera jornada de vaga indefinida del professorat de l’educació pública valenciana ha començat amb aules mig buides —o buides del tot, segons els centres— i carrers plens. A València, molt abans del migdia, ja arribaven docents als voltants de l’Estació del Nord amb camisetes verdes, pancartes fetes als instituts i als col·legis, i eixe aire de cansament que no ix d’un dia roín, sinó de molts cursos acumulats.
La marxa ha eixit de la plaça de Sant Agustí i ha recorregut el centre fins a la plaça de la Mare de Déu. També hi ha hagut convocatòries a Alacant, Castelló de la Plana i Elx. No era una protesta d’un sindicat ni d’un sector concret del professorat. Esta vegada han anat junts STEPV, ANPE, CSIF, CCOO i UGT, els cinc sindicats amb representació en la Mesa Sectorial. Una imatge poc habitual. I per això mateix significativa.
La Conselleria d’Educació ha xifrat el seguiment de la vaga en un 24% a primera hora i en un 47% cap al migdia. Els sindicats, en canvi, parlen d’un seguiment molt superior, per damunt del 85% i, en alguns casos, fins al 95%. La distància entre unes dades i les altres no és menor. Les organitzacions convocants acusen el departament que dirigix Carmen Ortí de comptabilitzar com a professorat no vaguista persones que estan de baixa o en altres situacions administratives, i també qüestionen que el recompte s’haja fet quan encara molts equips directius no havien pogut introduir tota la informació en Ítaca.
Però la discussió de les xifres no tapa el fons. El que ha eixit hui al carrer no és només una protesta salarial, encara que el salari forma part del conflicte. Els docents reclamen recuperació del poder adquisitiu, reducció de ràtios, més plantilles, menys burocràcia, substitucions més ràpides, infraestructures en condicions, climatització als centres i garanties per al valencià dins del sistema educatiu. També demanen una cosa més bàsica, que repetixen des de fa mesos: que la Conselleria s’assega a negociar amb una proposta concreta damunt la taula.
«És el primer dia de la vaga històrica i inèdita en l’educació, vaga indefinida, i demanem a la Conselleria que s’assega a negociar», ha resumit Marc Candela, portaveu d’Acció Sindical del STEPV. El missatge sindical ha sigut prou directe: si no hi ha proposta, la vaga continuarà.
I ací hi ha una part que convé dir sense fer massa volta: per a un docent, fer vaga indefinida no és gratis. Ni econòmicament ni emocionalment. Descompta nòmina, trastoca classes, genera tensió amb famílies i obliga a reorganitzar un final de curs que ja és prou delicat. Per això, quan milers de mestres i professors arriben a este punt, el missatge que envien no és una rabieta laboral. És un avís d’esgotament.
La situació de l’alumnat de segon de Batxillerat, amb la PAU prop, ha estat present durant tota la jornada. Els sindicats han volgut llançar un missatge de tranquil·litat: l’avaluació està garantida. Ara bé, també han recorregut els servicis mínims decretats per la Generalitat, perquè consideren que poden limitar de manera abusiva el dret de vaga del professorat.
José Seco, president autonòmic de CSIF Educació, ha reclamat que la Conselleria els telefone «si pot ser abans d’acabar esta manifestació» i que comence una negociació «de veres». També ha recordat que mantindre una vaga d’estes característiques és complicat per a les butxaques del professorat, però ha defensat que el suport de docents, famílies i alumnat mostra fins a quin punt s’ha tensat la situació.
Maica Martínez, d’UGT Educació Pública, ha situat la clau en la Mesa Sectorial: «Perquè acabe esta vaga cal asseure’s ja i que Conselleria es digne a negociar». Ha parlat de ràtios, plantilles, infraestructures dignes, disminució de la burocràcia i millora salarial. Xelo Valls, de CCOO-PV, ha assegurat que en molts centres només hi havia «la gent que està en servicis mínims» i ha descrit un professorat indignat, també per les últimes comunicacions de la Conselleria a les famílies.
ANPE, l’últim sindicat a sumar-se a la convocatòria, també ha entrat en la vaga després de considerar insuficient la proposta salarial plantejada per Educació: 75 euros bruts mensuals en tres anys. El seu president, Lauren Bárcena, ha explicat que l’organització era partidària d’esgotar la via del diàleg per a evitar que la protesta afectara directament la nòmina dels docents, però que l’oferta de la Conselleria quedava molt lluny de la recuperació del poder adquisitiu reclamada.
La protesta, a més, no s’explica només des dels despatxos sindicals. En molts centres s’han organitzat assemblees docents, espais locals i comarcals que han espentat la mobilització des de baix. La Coordinadora d’Assemblees Docents ha participat en el document unitari de reivindicacions i ha funcionat com a punt de connexió entre claustres, famílies i professorat. Sandra Cáceres, professora de l’IES Juan de Garay de València, ho ha explicat així: sense eixe moviment de base, la vaga no hauria arribat amb esta força.
La Conselleria, per la seua banda, manté que hi haurà reunió si els sindicats volen tornar a la mesa. Carmen Ortí ha dit en À Punt que la seua porta està oberta, però també ha carregat contra representants sindicals i ha deixat entreveure que no hi haurà una cita immediata si els sindicats no canvien d’actitud. Les posicions continuen lluny. I el primer dia de vaga indefinida ha deixat una fotografia difícil d’ignorar: docents al carrer, unitat sindical i una comunitat educativa que demana ser escoltada abans que el final de curs es convertisca en una altra negociació perduda.
Redacció Crònica
