#EconomiaCircular #CanviClimàtic #UnióEuropea
La Unió Europea podria reduir quasi 1.000 milions de tones de CO₂ equivalent si aplicara 17 mesures d’economia circular. L’Agència Europea del Medi Ambient també calcula retallades en biodiversitat i contaminació atmosfèrica, però avisa que caldria invertir 82.000 milions d’euros més cada any fins a 2040.
La Unió Europea podria reduir en un 22% el seu impacte sobre el canvi climàtic —quasi 1.000 milions de tones de CO₂ equivalent— si posara en marxa 17 mesures d’economia circular en sectors com l’habitatge, la mineria, l’alimentació o la mobilitat.
La dada apareix en un informe publicat este dimarts per l’Agència Europea del Medi Ambient, que situa la circularitat com una de les peces amb més marge per a acostar Europa als seus objectius climàtics i ambientals. No parla només d’emissions. Segons l’estudi, estes intervencions també podrien reduir en un 19% la petjada vinculada a la pèrdua de biodiversitat i en un 25% la contaminació atmosfèrica.
El plantejament és senzill, encara que la seua aplicació no ho siga tant: consumir menys recursos, allargar la vida dels materials, reutilitzar, reparar i reduir la dependència d’un model basat en extraure, fabricar, usar i tirar. L’agència defensa que una economia més circular no sols rebaixaria la pressió ambiental, sinó que també milloraria la seguretat del subministrament europeu, especialment en un moment en què la UE continua depenent de matèries primeres estratègiques produïdes fora del seu territori.
L’informe també posa el focus en on es notarien els beneficis. Dos terços de la reducció del canvi climàtic i de la contaminació atmosfèrica es produirien dins de la mateixa UE, mentre que el terç restant tindria efectes fora de les seues fronteres. En biodiversitat, el repartiment seria pràcticament equilibrat. Té sentit: Europa importa una gran quantitat de productes i, per tant, part de la seua petjada ambiental queda desplaçada a altres regions del món.
La velocitat també compta. L’Agència Europea del Medi Ambient assenyala que aplicar estes mesures amb un nivell alt d’ambició generaria beneficis ambientals i climàtics un 80% superiors als que s’obtindrien amb una aplicació més moderada.
El problema, com quasi sempre, passa pels diners i pel model econòmic que continua premiant la línia recta: extraure, produir i consumir. En un segon informe, l’agència calcula que la UE hauria d’invertir uns 82.000 milions d’euros addicionals cada any fins a 2040 per a complir els objectius d’economia circular que ja té aprovats. Això suposaria augmentar un 68% la despesa actual en esta matèria.
L’organisme europeu advertix que no bastarà amb posar més diners damunt la taula. També caldrà modificar les condicions econòmiques i financeres que ara afavorixen els models lineals. Les barreres estructurals, segons apunta, continuen frenant la inversió i fan necessari coordinar millor el sector públic i privat, millorar la informació disponible i seguir amb més precisió cap a on van els fluxos de despesa.
La mateixa agència quantifica el cost de no actuar: 84.500 milions d’euros anuals en beneficis perduts. Una xifra que, segons el seu càlcul, supera la inversió addicional necessària. Per això planteja que l’economia circular pot ser també una oportunitat econòmica per a Europa, amb nous mercats, més competitivitat industrial i menys dependència de recursos externs.
«Actuar ara —amb definicions clares, incentius específics i instruments de finançament adequats a la seua finalitat— és una via rendible per a garantir la sobirania dels recursos, la competitivitat industrial i els objectius mediambientals d’Europa», conclou l’organisme.
Redacció AGORACT
.webp)