#LlibertatDePremsa #Periodisme #DretALaInformació

 La Federació Internacional de Periodistes alerta, abans del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, d’un retrocés global del dret a informar i a estar informat. L’organització posa el focus en els assassinats de periodistes, la vigilància digital, els riscos de la intel·ligència artificial i la necessitat de lleis que protegisquen millor la professió i el públic.

La llibertat de premsa arriba al 3 de maig amb una advertència damunt la taula: informar és cada vegada més difícil, més vigilat i, en molts llocs, més perillós. La Federació Internacional de Periodistes, la FIJ, parla d’un estat “deplorable” de la llibertat de premsa al món i demana una resposta ciutadana per a defendre el dret a la informació.

El missatge no és només per als periodistes. També apunta directament a la societat. Quan un mitjà és silenciat, quan una font deixa de parlar per por o quan una cobertura es talla per una amenaça, qui perd és la ciutadania. Sense informació lliure, les persones prenen decisions amb menys dades, menys contrast i menys capacitat de saber què està passant.

A les portes del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, la FIJ situa el problema en una escala global. Segons el Rapport mondial de l’UNESCO sur les tendances en matière de liberté d’expression et de développement des médias 2022-2025, la llibertat d’expressió ha retrocedit un 10% des de 2012. La federació considera la xifra “alarmant”, i la UNESCO recorda que l’abast d’este retrocés és comparable al de períodes especialment convulsos del segle XX, com la Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial o la Guerra Freda.

Les dades de la FIJ són dures. L’organització va registrar 128 periodistes assassinats en l’exercici de la seua faena durant 2025, i enguany ja n’han mort 9. No són només números. Cada cas deixa una investigació interrompuda, una família trencada, una redacció colpejada i una part de la realitat sense contar.

Els conflictes armats són ara mateix un dels punts més greus. La federació denuncia que, en alguns escenaris, portar la identificació de “premsa” ja no actua com una protecció. Al contrari: pot convertir-se en una manera de marcar objectius. En països i territoris com Ucraïna, Palestina, el Líban o el Sudan, els reporters són detinguts, assassinats o forçats a l’exili per la seua faena.

Fora de les zones de guerra, la pressió també creix, però adopta altres formes. En el seu últim informe mundial sobre vigilància, publicat el 28 d’abril, la FIJ alerta d’una vigilància sistemàtica i sense precedents contra periodistes. Parla de correus d’hameçonnage, falsos webs i programes espia de nivell estatal que comprometen la seguretat dels professionals i posen en risc la protecció de les fonts.

Este punt és especialment sensible en qualsevol democràcia, també a Espanya. La confidencialitat de les fonts no és un privilegi corporatiu dels periodistes, sinó una garantia perquè la ciutadania puga conéixer abusos, irregularitats o decisions que afecten l’interés públic. Quan una font sap que pot ser rastrejada, moltes vegades calla. I quan calla, una part de la informació desapareix abans d’arribar al públic.

La FIJ també assenyala la intel·ligència artificial com un dels nous fronts de pressió. L’organització alerta de la desinformació a gran escala, de la suplantació d’identitat i de l’ús d’eines automatitzades per a substituir treball periodístic sense criteris deontològics, sense acord amb els professionals i sense remuneració per l’ús dels seus continguts per part de les plataformes.

El secretari general de la FIJ, Anthony Bellanger, ho ha expressat així: «Cada atac contra una professional o un professional dels mitjans és una atac destinat a fer callar un relat, un reportatge que volia informar les ciutadanes i ciutadans». Bellanger també ha remarcat que el dret periodístic d’informar és, alhora, el dret del públic a estar informat.

La federació reclama lleis que protegisquen el dret a la informació, garantisquen la independència i el pluralisme dels mitjans, prohibisquen l’ús de programes espia i qualsevol forma de vigilància, regulen l’ús de la intel·ligència artificial i combaten la impunitat dels qui ataquen la llibertat de premsa.

Els actes anunciats per la FIJ se celebraran a França i formen part d’este context internacional. No són actes centrats en la realitat espanyola, sinó convocatòries amb una intenció clara: denunciar el deteriorament global de la llibertat de premsa i posar davant l’opinió pública els assassinats, la vigilància, la persecució i les noves formes de pressió contra el periodisme.

El 3 de maig, la FIJ i les seues organitzacions afiliades es concentraran a les 18 hores a la plaça de l’Hôtel de Ville de París per a defendre una premsa lliure i independent. També hi haurà una exposició sobre la història de la federació a les reixes de l’Ajuntament.

Del 4 al 7 de maig, París acollirà el Congrés Mundial del Centenari de la FIJ, amb centenars de delegats de tot el món. L’organització, que representa més de 600.000 periodistes i professionals dels mitjans a través de 187 sindicats i associacions en més de 148 països, vol dedicar eixa trobada a debatre el futur del periodisme i de la llibertat de premsa.

El 3 de maig no arriba, per tant, com una data simbòlica més del calendari. Arriba amb periodistes assassinats, redaccions vigilades, fonts exposades i ferramentes digitals capaces de multiplicar la desinformació en segons. El problema no és abstracte: afecta el dret de qualsevol persona a saber què passa abans de formar-se una opinió.

I eixe és el punt central. La llibertat de premsa no es defensa només dins de les redaccions, ni només en els congressos professionals, ni només en les grans declaracions institucionals. Es defensa exigint garanties, protegint les fonts, impedint la vigilància il·legal i assegurant que cap poder, públic o privat, puga decidir quines històries arriben a la ciutadania i quines queden soterrades.

Redacció Crònica

Una imatge del periodista palestí Wael Al-Dahdouh, captada a l'inici del conflicte, el 2023. L'aleshores cap de l'oficina d'Al-Jazeera a la Franja de Gaza es va assabentar mentre estava emetent en directe de l'assassinat de la seva dona, la seva filla, el seu fill i el seu net. REUTERS