#CinemaDocumental #ValènciaCultura #Filmoteca
València acull del 5 al 15 de maig un cicle itinerant que revisa com el cinema documental es reconfigura a partir de vídeos amateurs pujats a internet.
La Filmoteca Valenciana obri estos dies un cicle que mira de cara a la xarxa. ‘Permanència de l’efímer’, programat des de Punto de vista - Festival Internacional de Cine Documental de Navarra, desplega cinc sessions entre el 5 i el 15 de maig amb una idea clara: treballar amb el que ja està penjat a internet.
El responsable és Miquel Martí Freixas, director artístic del festival, que articula el cicle a partir d’una pràctica cada vegada més present: el found footage digital. Pel·lícules construïdes amb fragments d’arxiu extrets de xarxes socials, vídeos casolans i peces que, en origen, no tenien cap voluntat cinematogràfica.
Ell mateix ho planteja així: «Les persones cineastes es troben hui dia envoltades d’un infinit oceà d’imatges creades per altres persones». I a partir d’ací, les preguntes que travessen tot el programa: com representar la realitat quan la gent ja es representa a si mateixa, quin lloc ocupa qui filma professionalment o quina relació s’ha generat entre el llenguatge amateur i el cinema documental.
El cicle s’obri el 5 de maig, a les 20:00 hores, amb la sessió ‘Homo e-sapiens’. En pantalla, Mass Ornament (2009), de Natalie Bookchin, i Space Down (2024), de Dominic Gagnon. Abans de la projecció, es presenta també el llibre Permanencia de lo efímero (Athenaica, 2026), amb Inés Calero, membre del comité de selecció de Punto de Vista, que el descriu com una prolongació del cicle i un intent de pensar les implicacions narratives i ètiques d’este tipus de cinema.
Les sessions següents es mouen per terrenys diferents, però sempre amb el mateix material de base. El 6 de maig, ‘La infinita festa final’ combina peces com Icemeltland Park (2020), de Liliana Colombo, centrada en el canvi climàtic, i One Minute to Zero (2022), d’Olivier Dutel, construïda amb vídeos de raves d’arreu del món.
El 7 de maig, ‘(Im)perfectes òptiques de la representació’ incorpora treballs com Living Archaeology in Gaza (2022), del col·lectiu Forensic Architecture, sobre patrimoni en Palestina, i Il n’y aura plus de nuit (2020), d’Éléonore Weber, amb imatges nocturnes de conflictes armats.
El 13 de maig arriba ‘Neozoon’, una selecció de nou curtmetratges d’este col·lectiu que treballa des de fa més d’una dècada amb imatges de YouTube i xarxes socials per a observar la relació entre humans i animals en entorns urbans i digitals.
El tancament, el 15 de maig amb ‘Col·leccions de l’alié’, reuneix peces de diversos autors com Pastinaca Videotapes Plantation, Lincoln Pericles Jr., Lluís Galter i Jeppe Lange, tots ells treballant des de l’arxiu i la reordenació de fragments dispersos.
Redacció Crònica
