#InfrafinançamentValencià #ServicisPúblics #PolíticaValenciana
L'últim encontre econòmic organitzat per La Vanguardia ha tornat a posar xifres a una sagnia històrica: la Comunitat Valenciana camina onze punts per davall de la mitjana nacional en recursos per habitant. Les dades de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie) i de la mateixa Conselleria d'Hisenda plantegen un escenari crític on els interessos d'un deute imposat pel model devoren els pressupostos destinats a la sanitat, l'educació i els servicis socials. Una realitat comptable que contrasta amb les últimes decisions polítiques de bloqueig a l'oxigen financer enviat des de Madrid.
El debat sobre l'infrafinançament valencià corre el perill de convertir-se en un soroll de fons al qual ens hem acostumat, una espècie de maledicció bíblica que s'accepta com una cosa normal. Però els números no entenen de costums, entenen de caixes buides. En l'últim fòrum Diálogos Dinero, celebrat en les oficines de GoHub a València per La Vanguardia, quatre de les veus amb més pes de l'economia i la política valenciana —el conseller José Antonio Rovira; el president de la CEV, Vicente Lafuente; el de la Cambra de Comerç, José Vicente Morata; i el director de l'Ivie, Francisco Pérez— es van seure a analitzar una situació que fa que la Generalitat preste els servicis bàsics «amb la llengua fora».
Anem als detalls concrets, que és on s'amaga la veritat. Des que l'any 2009 es va parir l'actual model de finançament, les comarques valencianes han deixat de rebre més de 20.000 milions d'euros. Este buit immens no s'ha cobert retallant els servicis —que es mantenen en un nivell de gasto pròxim a la mitjana espanyola a base de voluntarisme—, sinó recorrent de manera sistemàtica al deute, principalment a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). El deute total frega ja els 60.000 milions d'euros, dels quals l'Ivie xifra en prop de 40.000 milions la part «induïda» directament per este infrafinançament crònic, tal com es recull a l'informe "SFA 2009 i proposta de reforma" de l'Institut Valencià.
La conseqüència d'esta ratera fiscal es va veure de manera transparent en l'exercici de 2025. El dèficit autonòmic es va situar en el 1,54% del PIB —uns 2.411 milions d'euros—, d'acord amb les dades de tancament d'Hisenda difoses per Interdiario, de manera que la dada demolidora que va apuntar el conseller Rovira és que quasi la meitat d'eixe dèficit van ser, exclusivament, els interessos de la hipoteca financera que l'Estat ens obliga a pagar per haver-nos prestat els diners que ens pertocaven per dret. Mentrestant, l'atenció a la dependència rep només el 20% dels fons estatals que deuria rebre, en lloc del 50% que estipula la llei.
Davant d'esta asfixia programada, la Moncloa va llançar una proposta de negociació que incloïa mesures de rescat de l'estat del benestar valencià. D'una banda, una quita immediata d'11.200 milions d'euros del deute acumulat del FLA, xifra recollida en l'aprovació del Consell de Ministres documentada per eldiario.es, cosa que hauria alleujat a l'acte la sagnia del pagament d'interessos. De l'altra, abordar una reforma del model per a injectar els 3.669 milions d'euros extra a l'any que reclamen els experts per a les arques de la Generalitat. Si agafem la calculadora, l'arribada d'estos fons hauria suposat liquidar el dèficit estructural valencià i transformar les llistes d'espera en superàvit contable per a invertir en els nostres pobles i ciutats.
La resposta de l'executiu, liderat en aquell moment per Carlos Mazón, va ser el veto. Un rebuig que no respon a criteris econòmics ni de viabilitat tècnica, sinó a l'estratègia fixada des de Madrid per la direcció nacional del Partit Popular d'Alberto Núñez Feijóo. Per a mantindre el front de confrontació en la capital de l'Estat, el president de la Generalitat ha declinat la condonació del deute titllant-la de "xantatge", una posició política de bloqueig constant documentada per El País i altres mitjans. Esta decisió de supeditar les urgències dels cinc milions de valencians a les necessitats de la foto de Génova té un preu molt alt que es traduïx en pèrdues directes per a la ciutadania.
El cost en servicis públics de la negativa del PP
| Indicador de Benestar | Escenari Actual (Rebuig del PP) | Escenari Alternatiu (Reforma + Quita) | Impacte / Pèrdua Directa per a la Ciutadania |
|---|---|---|---|
| Gasto Extra en Sanitat | Risc de retallades de personal i tancament de llits per exigència de dèficit, tal com va documentar Valencia Plaza. | Injecció proporcionada al pes sanitari (vora 1.390 milions) segons els càlculs d'infrafinançament de l'Ivie. | Bloqueig en la reducció de llistes d'espera i fre a la contractació de personal sanitari en els hospitals. |
| Gasto Extra en Educació | Pressupost estressat per a assumir les competències actuals. | Injecció de fons per a equiparació estatal (vora 750 milions) segons els informes de la Conselleria d'Hisenda. | Dificultat per a estendre la gratuïtat del tram 0-3 anys i modernitzar les infraestructures escolars velles. |
| Deute Històric (FLA) | Manteniment de la llosa financera total de 60.000 milions. | Reducció de deute d'11.200 milions d'euros de colp, tal com ho detalla eldiario.es en base a l'aprovació del Govern. | Es continuen desviant fons destinats a metges o mestres per a pagar interessos a les entitats financeres. |
| Dèficit Estructural | -2.411 milions d'euros en les dades de tancament de l'exercici de 2025 publicades per Interdiario. | Liquidació pràctica del dèficit estructural valencià per a eixe exercici. | Incapacitat crònica per a ampliar places de residències, millorar el transport públic o crear vivenda social. |
Este rebuig conscient a rebre ingressos extraordinaris obri la porta a una lectura de fons que va més enllà de la simple dinàmica de partits. S'assembla en excés a la coneguda recepta neoliberal de reduir els recursos dels servicis públics per a provocar-ne el deteriorament organitzat. Quan les llistes d'espera per a una operació o per a una ajuda de la dependència s'eternitzen perquè la Hisenda pròpia està intervinguda pels bancs, es genera el context ideal per a justificar la privatització de la gestió sanitària o la derivació de fons públics cap a places privades i concerts educatius. L'infrafinançament acaba funcionant, en la pràctica, com l'excusa perfecta.
Enmig d'este bloqueig institucional, l'empresariat valencià demana moviments. Vicente Lafuente ha recordat que les grans empreses aguanten la macroeconomia, matisant que en la realitat local de les nostres comarques les empreses més xicotetes del teixit productiu s'estan despenjant per falta d'ajudes públiques i incentius. Per això consideren que, si la reforma estructural es retarda pel clima de polarització política que talla tots els ponts entre Sánchez i Feijóo, s'ha d'exigir com a mínim la creació d'un fons de nivellació transitori de 1.782 milions d'euros. Una proposta plantejada per la comissió d'experts de les Corts que lidera Francisco Pérez i que buscaria portar immediatament a les comunitats pitjor finançades fins a la mitjana estatal. Com ja venia defensant-se durant el govern del Botànic i que ara després de la negativa del PP a millorar amb la proposta del govern de Sánchez, es fa necessari revitalitzar.
La unió social que es va viure fa anys al carrer per a reclamar un finançament just torna a estar damunt la taula de la patronal, este colp mirant directament a la responsabilitat dels diputats a Madrid. Com apuntava el president de la CEV, cal que els representants valencians en el Congrés facen valdre la seua condició de força frontissa per damunt de les sigles dels seus partits si de veritat es vol evitar que la Comunitat Valenciana quede condemnada durant les pròximes dècades a gestionar la misèria de les seues pròpies competències bàsiques.
Verificació : Impacte Social i Financer
| Indicador Tècnic i Social | Dada Verificada (Fonts Oficials / Ivie) | Impacte Real en Drets Fonamentals (DD.HH.) |
|---|---|---|
| Deute Induït (FLA) | ~40.000 milions d'euros atribuïbles al sistema, segons l'informe de l'Ivie sobre el model SFA 2009. | Desviament de recursos públics cap al sector financer en lloc d'inversió social. |
| Dèficit Autonòmic (2025) | 2.411 milions d'euros (1,54% del PIB) confirmat pel Ministeri d'Hisenda. | Pressió estructural per a aplicar retallades encobertes i risc de privatització. |
| Llei de Dependència | Aportació estatal estancada prop del 20%, incomplint l'esperit 50/50 de la llei 39/2006. | Col·lapse en les valoracions socials i llistes d'espera que vulneren la dignitat. |
| Fons de Nivellació | 1.782 milions d'euros anuals reclamats tècnicament per la Comissió d'Experts. | La seua absència bloqueja l'equiparació de ràtios de personal mèdic i educatiu amb la mitjana estatal. |
ÂGORA CT