#Interins #TribunalSuprem #Temporalitat

Miles de treballadors interins de tota Espanya estaven pendents d’esta resolució. I el Tribunal Suprem ja ha fixat doctrina. La sentència del Ple de la Sala Social, firmada l’11 de maig de 2026, estableix que el personal laboral temporal de les administracions públiques no pot convertir-se automàticament en fix si mai ha superat un procés selectiu d’accés a l’ocupació pública.

La decisió arriba després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del passat 14 d’abril, en l’anomenat cas «Obadal» (assumpte C-418/24), que qüestionava la resposta d’Espanya davant l’abús de temporalitat en el sector públic. Europa venia advertint des de fa anys que l’Estat no estava aplicant mesures suficients per corregir una situació cronificada, especialment en Sanitat i Educació.

Però el Suprem espanyol acota ara molt el marge. La fixesa automàtica només serà possible per a les persones que hagueren aprovat una oposició, encara que es quedaren sense plaça perquè hi havia més aspirants aprovats que vacants disponibles. És a dir, persones que van entrar posteriorment en borses de treball i han encadenat contractes temporals durant anys.

La sentència respon al cas concret d’una treballadora de l’Ajuntament de Madrid que havia aprovat una oposició sense obtindre plaça fixa i després havia acumulat nombrosos contractes d’interinitat. El tribunal considera que, en eixe escenari, sí que es pot transformar la relació laboral en fixa perquè la treballadora ja havia superat un procés basat en els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat.

«No resulta contra legem la conversió d’eixe contracte en una relació laboral fixa perquè eixa persona ha participat en una prova d’accés a l’ocupació pública fixa conforme als requisits d’igualtat, mèrit i capacitat», assenyala la resolució.

El Suprem sosté que convertir en fixes persones que mai han passat una oposició vulneraria tant la Constitució com l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, perquè impediria l’accés a l’ocupació pública de la resta de ciutadans.

La resolució també reconeix que existix abús de temporalitat quan l’administració encadena contractes durant anys per cobrir necessitats estructurals. Però la reparació no serà necessàriament la fixesa. El tribunal apunta cap a altres vies: indemnitzacions econòmiques i possibles sancions administratives, però si el que es vol és la indemnitació, el Suprem espenta a milers d'interins a acudir a la reclamació de nou per a aconseguir la indemnització.

En concret, la sentència planteja que els jutjats remeten els casos on es constate abús temporal a la Inspecció de Treball i Seguretat Social perquè inicie expedients sancionadors contra les administracions responsables.

UGT, sindicat que va impulsar el procediment davant el TJUE, considera que la resolució «suposa un significatiu canvi jurisprudencial front a la temporalitat estructural». També destaca que el Suprem diferencia entre diverses compensacions: la indemnització per finalització del contracte, la derivada específicament de l’abús de temporalitat i les possibles sancions administratives, compatibles entre si.

CCOO, més prudent, recorda que esta doctrina no afecta el personal funcionari interí, que té un règim jurídic diferent. Ahí és on continua una de les grans incògnites. Perquè milers de treballadors públics continuen en una situació d’interinitat prolongada després de dècades ocupant places estructurals.

Segons dades aportades pel Ministeri de Transformació Digital i Funció Pública, la temporalitat en el sector públic espanyol ronda encara el 32%, amb percentatges que superen el 40% en àmbits com Sanitat i Educació, competència principalment de les comunitats autònomes.

Els sindicats calculen que hi ha prop de 40.000 demandes obertes relacionades amb esta problemàtica. Moltes corresponen a treballadors que esperaven que la doctrina europea obrira definitivament la porta a la conversió automàtica en fixos després d’anys —o dècades— de contractes temporals.

Mentrestant, continuen les crítiques als processos d’estabilització impulsats per diferents administracions. A Madrid, Andalusia o Canàries s’han produït denúncies per irregularitats, barems qüestionats i exclusió de professionals amb més de 25 anys treballant en places temporals.

UGT Serveis Públics reclama ara quatre mesures per intentar reduir esta situació: eliminar la taxa de reposició d’efectius heretada de la crisi de 2008, agilitzar les convocatòries de places fixes, planificar millor les necessitats estructurals dels servicis públics i reformar els processos selectius perquè siguen més àgils sense perdre els criteris d’igualtat, mèrit i capacitat.

Redacció Crònica