#Sagunt #Sanitat #NegligènciaMèdica

Una sentència del Jutjat de Primera Instància 103 de Madrid condemna dos asseguradores per l’assistència deficient durant el part del 17 de novembre de 2019, en què el menor va patir una hipòxia intrapart que li ha deixat greus lesions neurològiques.

Neizan va nàixer al Hospital de Sagunt en un estat de salut molt greu. Ara, més de sis anys després, una resolució judicial considera provat que durant el part no es van controlar adequadament les gràfiques de monitorització fetal i que eixa falta de vigilància va impedir detectar a temps la falta d’oxigen del bebé.

La sentència del Jutjat de Primera Instància número 103 de Madrid ha condemnat dos asseguradores a pagar a la família de Neizan una indemnització d’uns 13,3 milions d’euros per les lesions neurològiques que patix el menor des del seu naixement al Hospital de Sagunt, el 17 de novembre de 2019.

La quantitat es dividix en dos blocs. D’una banda, 6,1 milions d’euros corresponen al capital indemnitzatori. De l’altra, 7,2 milions són interessos de demora acumulats des del naixement del xiquet. Segons el lletrat de la família, Rafael Martín Bueno, especialitzat en lesions fetals per hipòxia intrapart, es tracta de «la mayor indemnización jamás concedida en España por un caso de negligencia médica».

El procediment judicial partix del que va passar la nit del 16 de novembre de 2019. La mare, embarassada de 40 setmanes, va acudir a Urgències del Hospital de Sagunt per dinàmica uterina i per haver expulsat el tapó mucós. El bebé va nàixer a les 00.05 hores de l’endemà en un «lamentable estado de salud», segons arreplega la resolució, i va haver de ser traslladat al Clínic per asfíxia perinatal. Va rebre l’alta quan tenia un mes i cinc dies de vida.

El jutjat considera provat que les lesions de Neizan es van produir per l’«ausencia de control de las gráficas de monitorización fetal» i per una «incorrecta interpretación» d’eixes gràfiques per part de l’obstetra. Eixa actuació, segons la sentència, va fer que la hipòxia intrapart passara inadvertida.

La resolució també assenyala un altre moment del part. Quan es va decidir finalitzar-lo amb ventosa, la ginecòloga va errar en l’altura de la presentació del bebé. Això va provocar un nou retard en l’extracció, d’uns deu minuts, en un context en què el temps era determinant.

El jutjat dona per acreditat que l’asfíxia perinatal es va produir «momentos antes o en el momento del parto» i aprecia mala praxi en l’actuació d’una de les matrones i de la ginecòloga que van atendre la mare. En canvi, la sentència indica que l’assistència posterior dels pediatres i neonatòlegs va ser correcta.

Les conseqüències per al menor són greus i permanents. Neizan patix una tetraparèsia espàstica amb afectació cognitiva i de la comunicació. També té problemes d’alimentació i s’alimenta per gastrostomia. Té reconegut un grau de discapacitat del 87%.

El xiquet no pot mantindre’s dret, ni controlar el tronc o el cap, ni desplaçar-se de manera autònoma. Tampoc pot voltejar per ell mateix, manipular objectes amb les mans, controlar la mirada ni mastegar i engolir de manera funcional.

La sentència estima íntegrament la demanda de la família i fixa que la indemnització ha de respondre a les necessitats reals del menor. El criteri judicial té en compte l’assistència, els tractaments i els suports que Neizan necessitarà durant tota la seua vida.

En un comunicat, Rafael Martín Bueno ha indicat que la resolució «refuerza la importancia de garantizar una adecuada vigilancia del bienestar fetal durante el parto y de actuar con rapidez ante cualquier signo de deterioro». El lletrat també ha assenyalat que la sentència posa el focus en la necessitat que les víctimes d’estes situacions «cuenten con los recursos necesarios para afrontar las consecuencias derivadas de una discapacidad tan grave».

Martín Bueno ja havia aconseguit abans una altra indemnització elevada en un cas de negligència mèdica vinculada a un part a València. Va ser el cas de Chloe, una xiqueta nascuda en setembre de 2016 amb una discapacitat del 100%. En aquell procediment, el Jutjat de Primera Instància número 44 de Madrid va establir una indemnització de quasi 11 milions d’euros: 4,7 milions com a compensació directa i més de 6 milions en interessos de demora.

Redacció Crònica