#Infància #Política #Drets
El Consell de Ministres aprova huí canvis en la llei de protecció a la infància per blindar els drets dels menors en processos de separació, amb més pes de la seua veu i noves limitacions davant situacions de violència.
Han passat cinc anys des que es va aprovar la coneguda com a Lopivi o ‘llei Rhodes’. Va nàixer enmig d’una sacsejada, amb casos com el dels Maristes marcant un abans i un després. Però amb el temps han anat apareixent buits. Situacions on el sistema no arriba, o arriba tard.
La reforma que este dimarts valida el Consell de Ministres ix, precisament, d’eixa revisió. El Ministeri de Joventut i Infància, dirigit per Sira Rego, ha sigut qui ha empentat el procés i ha posat damunt la taula els ajustos. Sense grans girs, però sí amb canvis que toquen punts concrets on la llei actual es quedava curta.
Un dels més evidents és la veu dels menors. Fins ara, la norma obligava a escoltar-los a partir dels 12 anys o si es considerava que tenien prou maduresa. En la pràctica, això ha deixat fora massa casos. La reforma elimina eixe marge: els xiquets i xiquetes hauran de ser escoltats sempre que hi haja un procediment que els afecte.
També es reforça el concepte d’“interés superior del menor”. No com a fórmula genèrica, sinó com una exigència concreta. Cada decisió administrativa o judicial haurà d’explicar com s’ha valorat i per què protegix millor el menor. I es fixa un límit clar: no es podrà considerar mai que el millor per a un xiquet és estar amb un agressor o amb algú denunciat per violència.
El text torna també sobre el Síndrome d’Alienació Parental (SAP), però sense deixar escletxes. Es prohibix que informes basats en este concepte, sense aval científic, tinguen recorregut en jutjats o administracions. Si apareixen, podran ser impugnats.
En paral·lel, es posen límits a la custòdia compartida quan hi haja indicis que pot perjudicar el menor. I si un xiquet mostra rebuig cap a un dels progenitors, el sistema haurà d’investigar què hi ha darrere abans de decidir.
Una altra peça que entra en joc respon a una reclamació antiga de col·lectius de defensa de la infància: s’acaba la possibilitat que un progenitor puga vetar que el menor víctima de violència reba atenció psicològica, social o jurídica. Des del ministeri ho plantegen com una manera de tallar la capacitat de bloqueig de qui exercix la violència.
A més, la reforma incorpora torns d’ofici especialitzats en violència contra la infància dins dels col·legis d’advocacia i endureix els requisits per a treballar amb menors. Professors, monitors o entrenadors hauran d’acreditar que no tenen condemnes per delictes relacionats amb la infància.
El text arriba així al Consell de Ministres amb l’objectiu de tancar els buits detectats en estos anys i amb un impuls clar des del departament que ha pilotat la revisió.
—
Redacció Crònica
