#Olocau #OlocauDOrella #CampDeTúria
La quarta edició del Festival Olocau d’Orella ha tancat dos jornades d’arts escèniques amb teatre, clown, contacontes, poesia, música i espectacles per a totes les edats. La pluja va obligar a traslladar part de la programació a espais interiors, però no va impedir que el festival mantinguera el seu recorregut pels carrers i espais municipals d’Olocau.
El Festival Olocau d’Orella ha tancat la seua quarta edició després de dos jornades amb arts escèniques per a públics de totes les edats. La pluja va obligar a moure part de la programació a espais interiors, però no va frenar una cita que va tornar a combinar teatre, clown, narració oral, poesia i música pels carrers i espais municipals d’Olocau.
La programació va començar divendres de vesprada a la plaça Cervantes, amb un pròleg del Taller de Teatre d’Olocau. Va ser una entrada en matèria feta des de casa, amb la gent del municipi obrint el festival abans de la presentació oficial, en la qual van intervindre l’alcalde, Antonio Ropero, i Jesús Ge, codirector del certamen junt amb Mar Benegas.
En eixa presentació es va posar damunt la taula la idea que travessa el festival des del principi: la cultura com una cosa pròxima, feta per a eixir al carrer i arribar també a qui no sol acostar-se a una sala. Després, la Companyia Txetxe Folch va portar Bambalina i el circ, una proposta de clown amb números de circ, humor i molta complicitat amb el públic.
La jornada de dissabte va començar condicionada pel temps. La pluja va traslladar les primeres actuacions a la Casa de la Cultura, on Sandra Rossi va oferir dos sessions de contacontes: El cau de les carícies i Història viatgera. La narradora argentina, establida a Barcelona, va construir dos peces marcades per la tendresa, els records i eixa manera de contar que fa que els menuts escolten, però també els majors.
Al migdia, el festival es va moure fins al Saló de Plens amb Cuentos cantados, cantos contados, de Carolina Rueda. La narradora colombiana va reunir cançons i relats tradicionals en una sessió pensada per a públic familiar, amb menuts i majors compartint el mateix fil: escoltar històries, cantar-les i deixar-se portar.
El matí va acabar amb una de les parts més lligades a l’esperit del festival, la Jam de Poesia Infantil. Xiquets i xiquetes d’Olocau van pujar a recitar poemes triats per ells o textos propis. També s’hi van sumar alguns adults. No era una activitat de farcit, ni molt menys: el públic va respondre amb ovacions i els joves participants van ocupar l’escenari amb una naturalitat que explica prou bé per què esta proposta ha anat fent-se un lloc dins del programa.
A la vesprada va tornar Poesia als balcons, l’espectacle itinerant que convertix els carrers d’Olocau en escenari. El recorregut va arrancar al mirador de la cantonada del carrer Les Eres i va reunir veus i registres diferents: el cant líric i l’experimentació de Montserrat Palacios, soprano, artista sonora i etnomusicòloga mexicana resident a Aielo de Malferit; la poesia de Clara Moltó Gisbert; els jocs de paraules i la ironia de Rafa Segura; i una sorpresa a càrrec de David Devis i Miquel Torres, del Taller de Teatre d’Olocau i de l’equip de voluntariat del festival, amb el poema El corb, d’Edgar Allan Poe.
Tot el recorregut va comptar amb l’animació de Feriafónica, companyia formada per Jesús Ge i Antonio José Iglesias, que va acompanyar el públic al llarg del traçat.
El tancament va arribar a la Casa de la Cultura amb Las nanas según Lorca, de la companyia Ultramarinos de Lucas, guardonada amb el Premi Nacional d’Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut de 2015. Jorge Padín i Elena Aranoa van portar a escena una peça que mescla teatre, poesia, música i papiroflèxia a partir de la conferència sobre les cançons de bressol que Federico García Lorca va impartir l’any 1928 a la Residència d’Estudiants de Madrid. L’obra va acabar amb una cançó de bressol valenciana com a regal final per al públic.
El Festival Olocau d’Orella està organitzat per l’Ajuntament d’Olocau i la Regidoria d’Educació, Cultura i Joventut, junt amb la plataforma El Sitio de las Palabras.
Redacció Crònica
