 |
| EP |
#EducacióPública #VagaDocent #CampDeTúria
El professorat valencià ha rebutjat de manera massiva l’última proposta d’Educació i manté la vaga indefinida, amb el suport de sindicats i famílies davant d’una administració que intenta tancar el conflicte sense assumir totes les reivindicacions.
El professorat ha parlat abans que la Conselleria d’Educació intentara tancar la crisi per la via ràpida. I ho ha fet amb una resposta difícil de maquillar: el 78% dels 31.293 docents que han participat en la consulta sindical ha rebutjat l’acord plantejat per l’administració per a desconvocar la vaga indefinida. Són 24.427 vots en contra. A més, un altre 16% només l’acceptaria si incloguera una millora econòmica condicionada a una revisió salarial anual lligada a l’IPC. L’acceptació total de la proposta queda en un 6%.
La Conselleria havia posat damunt la taula un document que presentava com a definitiu. Una mena d’ultimàtum: o se signa, o s’acaba la negociació. Però el professorat, que ja acumula huit jornades de vaga, no ha comprat eixe marc. La consulta impulsada per STEPV, CCOO, UGT, CADPV, CNT, CGT, COS, CSO i Docents en Lluita ha deixat clar que el problema no és només salarial, ni es resol amb una foto d’acord a última hora.
De fet, el resultat de la consulta deixa en una posició molt feble qualsevol intent de presentar el conflicte com una simple pugna entre sindicats i administració. El rebuig ix de les aules. I ix amb percentatges molt alts, amb una participació àmplia i amb una tendència que, segons els sindicats, es va definir molt prompte: a les 9.30 hores, mitja hora després d’obrir-se el procés, els percentatges ja es mantenien pràcticament iguals als del recompte de les 15.00 hores.
Les ràtios, les plantilles, les substitucions, la inclusió educativa, els recursos als centres i la recuperació del poder adquisitiu estan en el centre del conflicte. En la mateixa enquesta, la reducció de ràtios apareix com el punt més urgent per al 28,5% dels participants. La recuperació salarial és la prioritat absoluta per al 43,7%. I el 16% que acceptaria la proposta només amb una clàusula de revisió salarial deixa una altra cosa clara: una part del professorat no tanca la porta a un acord, però no a qualsevol preu.
La reunió de les 17.00 hores amb la consellera Carmen Ortí ha durat molt poc. Els sindicats amb representació en la Mesa Sectorial —STEPV, CSIF, CCOO, UGT i ANPE— han traslladat que no signaven el document. La resposta ha sigut unànime, encara que cada organització hi arribava amb matisos propis. Educació, segons han explicat després els sindicats, ha donat per acabada la sessió en qüestió de minuts.
Fora, des de les 11.00 hores, una concentració de docents esperava el desenllaç. Els representants sindicals han entrat entre aplaudiments i crits de «Consellera dimissió» i «No tenim por». No era només una escena de pressió sindical. Era també la imatge que la Conselleria no ha aconseguit trencar: professorat mobilitzat, sindicats alineats en el rebuig i famílies demanant ser escoltades.
Perquè l’administració, en este tram del conflicte, ha intentat presentar la seua proposta com l’última eixida possible. I això, en la pràctica, pressionava els sindicats perquè assumiren el cost de signar un acord que el professorat havia rebutjat de manera molt majoritària. Però la jugada no li ha eixit. Ni STEPV, ni CCOO, ni UGT, ni CSIF, ni ANPE han donat el pas. La unitat sindical, amb les seues diferències, s’ha mantingut davant d’un document considerat insuficient.
Marc Candela, de STEPV, ha explicat que la intenció és tornar a plantejar una proposta amb totes les reivindicacions i continuar la pressió si la Conselleria no entra en la negociació. «La que s’ha alçat de la mesa ha sigut ella», ha remarcat en referència a la consellera. El sindicat defensa que vol desconvocar la vaga, però amb garanties i amb una negociació real de les demandes que han portat el professorat fins ací.
Des de CSIF, José Seco ha lamentat que la consellera es limitara a escoltar sense aportar res nou. Segons ha explicat, els sindicats acudien a la reunió amb la idea de continuar negociant, després de jornades llargues de treball i d’una sessió anterior que havia acabat de matinada. Per això ha reclamat a l’administració responsabilitat i voluntat de seguir asseguda a la mesa.
CCOO ha tornat a situar les ràtios i la revisió salarial com a punts que no poden quedar fora de cap acord. Xelo Valls ha assenyalat que el professorat necessita treballar amb menys alumnat per aula perquè això repercutix directament en la qualitat de l’ensenyament. UGT també ha reclamat que Educació mire la realitat de les aules i les necessitats de totes les etapes. ANPE, tot i reconéixer que el document arreplega part de les seues demandes, tampoc l’ha subscrit perquè el considera insuficient.
Les famílies també han entrat en el tauler. La Confederació d’AMPA Gonzalo Anaya ha demanat una reunió urgent amb la Conselleria i ha reiterat el seu suport a la vaga. El seu president, Vicent Gumbau, ha denunciat que Educació ha centrat la proposta en les qüestions salarials i ha deixat fora les millores estructurals que afecten directament l’alumnat. L’entitat alerta de la falta de professorat, els problemes amb les substitucions, la insuficiència de recursos humans i materials i les carències en infraestructures.
«Les famílies també formem part de la comunitat educativa i volem ser escoltades», ha remarcat Gumbau. La frase apunta a una altra part del conflicte: la Conselleria no només té davant el professorat i els sindicats. També té unes AMPA que demanen garanties reals per a l’educació pública i que volen saber quines mesures pensa adoptar l’administració més enllà de la carpeta salarial.
Hi ha un altre punt que les AMPA consideren especialment greu: la desaparició del valencià de la negociació. Per a la Confederació Gonzalo Anaya, deixar fora la llengua és deixar fora un dels pilars del sistema educatiu i de la cohesió social. No és un afegit menor, ni una qüestió decorativa. En un conflicte que parla de qualitat educativa, les famílies reclamen que també es parle del model d’escola.
El professorat, mentrestant, no dona senyals de voler replegar-se. En la consulta sindical, 6.910 docents asseguren haver secundat tots els paros convocats. I quan se’ls pregunta per les futures mobilitzacions, el 59,6% tria com a primera opció continuar amb la vaga indefinida. Les vagues per províncies o comarques apareixen com a segona preferència per al 37,5%.
La participació tampoc s’ha concentrat en una sola etapa. El gruix ha vingut de Secundària i Batxillerat, amb 12.593 vots, i de Primària, amb 10.294. Però el rebuig travessa tots els nivells, des d’Infantil fins a la Formació Professional i els ensenyaments artístics. És a dir, no és una protesta encapsulada en un sector concret, sinó una resposta ampla del sistema públic.
La Conselleria volia una resposta a la seua última proposta. Ja la té. El professorat l’ha rebutjada, els sindicats no l’han signada i les AMPA han reclamat entrar en una negociació que, fins ara, veuen curta i mal enfocada.