#FIP #Periodisme #JulianAssange

La presidenta de la Federació Internacional de Periodistes reivindica la solidaritat sindical, denuncia la impunitat contra la premsa i alerta del paper de la intel·ligència artificial i les grans plataformes en el futur del periodisme.

Dominique Pradalié es prepara per a deixar la presidència de la Federació Internacional de Periodistes després d’un mandat travessat per guerres, persecucions a periodistes, lluites sindicals i debats globals sobre la intel·ligència artificial.

Dominique Pradalié resumix els seus quatre anys al capdavant de la Federació Internacional de Periodistes en dos paraules: valentia i solidaritat. Ho diu després d’un mandat en què la FIP ha estat present en escenaris de guerra, en negociacions laborals i també en debats internacionals sobre drets digitals i llibertat de premsa.

Pradalié explica que, durant estos anys, ha vist periodistes treballant en contextos cada vegada més perillosos, moltes vegades afrontant lleis repressives o amenaces directes. Fa una menció especial a les dones periodistes, que —segons assenyala— patixen una pressió afegida tant en xarxes socials com en els espais professionals on treballen.

Precisament per això, la FIP i la Unió de la Premsa Francòfona van crear el Premi Shireen Abu Aqleh, dedicat a la periodista palestina assassinada per l’exèrcit israelià l’11 de maig de 2022 en Jenín, Cisjordània. El guardó reconeix periodistes que exercixen la professió en situacions de risc. En la primera convocatòria de 2025 es van presentar 44 dones. El premi va recaure en la periodista russa Antonina Favorskaya, empresonada a Moscou després d’informar sobre l’oposició a Vladímir Putin.

La dirigent sindical també destaca les mostres de suport internacional entre professionals de la informació. Recorda especialment la solidaritat amb periodistes ucraïnesos i palestins, així com les mobilitzacions globals per la llibertat de Julian Assange.

Sobre la situació internacional, Pradalié considera que el problema no és tant un col·lapse formal del dret internacional com la incapacitat de molts governs per aplicar-lo. Critica la passivitat davant guerres obertes i denuncia els atacs contra organismes de Nacions Unides o contra la Cort Penal Internacional.

En eixe context, la FIP ha insistit durant estos anys en la necessitat d’una convenció internacional específica per a protegir periodistes i treballadors dels mitjans de comunicació. Segons explica, el projecte encara no ha prosperat, però assegura que cada vegada hi ha més governs interessats a estudiar-lo.

La federació també planteja crear un marc jurídic internacional per a afrontar amenaces que considera globals. Entre elles cita l’espionatge a periodistes mitjançant programes com Pegasus, Predator o Palantir, la difusió massiva de notícies falses en grans plataformes digitals i l’ús de continguts periodístics per sistemes d’intel·ligència artificial sense autorització dels autors.

Pradalié denuncia que estes plataformes tecnològiques «agafen» el treball periodístic, el transformen i el revenen sense reconéixer els drets morals ni econòmics dels professionals que han generat la informació original. El pròxim 4 de maig, una taula redona amb juristes especialitzats analitzarà possibles vies de treball sobre esta qüestió abans del congrés de la federació.

En l’àmbit laboral, la presidenta de la FIP destaca un acord aconseguit recentment a Mauritània. Després de diversos anys de negociacions entre la federació i la seua organització afiliada al país, s’han regularitzat els contractes de 1.860 periodistes mauritans.

Per a Pradalié, este tipus de victòries demostren que la cooperació sindical internacional continua sent necessària. Defensa que la FIP és «insubstituïble» perquè funciona a través de centenars de militants i organitzacions professionals repartides arreu del món.

Quan repassa els moments més intensos del mandat, en cita dos. El primer és el 3 d’octubre de 2024 a Estrasburg, quan el Consell d’Europa va aprovar un informe jurídic sobre Julian Assange que reconeixia el fundador de WikiLeaks com a pres polític i considerava que el Regne Unit l’havia sotmés a tractes inhumans i degradants.

L’altre moment que assegura que no oblidarà és una videoconferència mantinguda el 16 de novembre de 2024 amb periodistes de Gaza, organitzada des de la seu del Sindicat de Periodistes Palestins a Ramal·lah. Durant una hora, diversos reporters gazatins van relatar en directe les seues condicions de treball enmig de la guerra.

Pradalié parla d’una trobada «commovedora» i recorda que els participants estaven només a uns 80 quilòmetres de distància. La FIP denuncia que més de 250 periodistes de Gaza han sigut assassinats durant el conflicte i assegura que ja hi ha accions judicials en marxa sobre estos casos.

A poques setmanes de deixar la presidència, la dirigent francesa envia un missatge als futurs responsables de la federació i a les organitzacions afiliades: defensa que cal «valor i tenacitat» per protegir la llibertat d’informar i de ser informat, i reclama continuar ampliant la xarxa sindical de la FIP en tots els països.

Redacció Crònica

Dominique Pradalie font FIP