#Madrid #Justícia #ViolènciaMasclista

El manifest de l’Associació de Dones Jutgesses denuncia prejudicis de gènere i reclama mesures davant unes declaracions que qüestionen el relat de les víctimes dins del sistema judicial.

Les paraules d’un magistrat en una jornada jurídica han activat una resposta clara des de dins de la judicatura. No és només una polèmica puntual: el que està en joc és com es mira i es tracta la violència masclista des dels jutjats.

Tot arranca amb les declaracions del magistrat David Yehiel Maman Benchimol, fetes durant una jornada al Ilustre Colegio de la Abogacía de Madrid el febrer de 2026. En eixe context, va posar en dubte el paper de les dones en processos de violència masclista, apuntant que poden obtindre avantatges en denunciar i insinuant que busquen ordres de protecció o influïxen en els fills en disputes de custòdia.

La reacció institucional ha sigut immediata. La delegada del Govern contra la violència masclista, Carmen Martínez Perza, ha demanat al Consejo General del Poder Judicial que estudie mesures disciplinàries. Des de la fiscalia, María Eugenia Prendes ha qualificat les afirmacions de “gravíssimes”, advertint que poden explicar per què moltes víctimes no denuncien.

També des del Govern, la ministra Mónica García ha assenyalat el component masclista del discurs. I des de la defensa jurídica, l’advocat Jorge Piedrafita ha advertit que estes manifestacions poden comprometre la imparcialitat del jutge.

Però la resposta més estructurada arriba des de la Asociación de Mujeres Juezas de España. El seu manifest no es queda en la crítica puntual, sinó que apunta directament als prejudicis de gènere que, segons denuncien, encara persisteixen.

El text ho diu sense matisos:
“Només des d’uns profunds prejudicis i estereotips de gènere es pot afirmar que les dones manipulen els seus fills o utilitzen el sistema judicial en benefici propi.”

A partir d’esta idea, el document recorda que des de les institucions i els òrgans judicials es treballa cada dia perquè les víctimes de violència masclista denuncien i siguen acompanyades en un procés que és dur, però que ha de garantir respecte i professionalitat.

També advertix del risc directe d’este tipus de discursos:
“Manifestacions com les escoltades no representen el compromís general de la carrera judicial i resulten tremendament perjudicials per al nostre sistema de justícia.”

Segons l’associació, estes paraules poden provocar una ruptura de la confiança de la ciutadania en el sistema judicial, un element clau en qualsevol estat democràtic.

El manifest inclou una petició clara al Consell General del Poder Judicial:
“Instem al Consell General del Poder Judicial a que porte a terme totes aquelles mesures que siguen legalment possibles per evitar que actes així es reproduïsquen.”

El text advertix que situacions com esta causen un dany greu a la imatge de la justícia i generen desassossec i angoixa en les víctimes.

Finalment, apel·la directament a la responsabilitat dels membres de la judicatura:
“No podem apartar-nos dels principis bàsics de l’ordenament jurídic ni faltar al respecte a la ciutadania.”

---

Després de conéixer les manifestacions que un integrant del poder judicial, encarregat de la instrucció de procediments de violència sobre la dona, va realitzar en qualitat de tal durant unes jornades formatives del Col·legi de l’Advocacia de Madrid celebrades el febrer de 2026, i publicades en la seua pàgina web, des de l’Associació de Dones Jutgesses d’Espanya volem fer les següents consideracions:

– Només des d’uns profunds prejudicis i estereotips de gènere es pot afirmar que les dones manipulen els seus fills, s’oposen sistemàticament a la custòdia compartida, van a la recerca de l’ordre de protecció o pensen, erròniament, que la persona que les ha maltractat no pot exercir adequadament les funcions de pare.

* Des de totes les institucions i també des dels òrgans judicials es treballa cada dia per crear les condicions que permeten que les víctimes de violència masclista denuncien els delictes que patixen i es vegen acompanyades en un procés que, sens dubte, és dur, però en el qual mereixen ser escoltades amb respecte, per professionals adequadament formats que actuen sense prejudicis i tinguen les aptituds i actituds idònies per donar resposta als casos que se’ls plantegen.

* Manifestacions com les escoltades no representen el compromís general de la carrera judicial i resulten tremendament perjudicials per al nostre sistema de justícia, ja que poden suposar una ruptura de la confiança que la ciutadania ha de tindre en el seu sistema de justícia dins d’un estat democràtic.

Per este motiu instem al Consell General del Poder Judicial a que porte a terme totes aquelles mesures que siguen legalment i reglamentàriament possibles per evitar que actes així puguen reproduir-se, atés que causen un dany irreparable a la imatge de la justícia i un desassossec i una angoixa en les víctimes que no mereixen. Les persones que integrem la carrera judicial hem de ser responsables i conscients que, quan actuem tant en l’exercici de la jurisdicció com en actes institucionals o formatius, no podem apartar-nos dels principis bàsics de l’ordenament jurídic ni faltar al respecte a la ciutadania.

A Madrid, a 23 d’abril de 2026

Traduït el manifest per Àgora CT

Redacció Crònica

El jutge que investiga l'agressió sexual de l'ex-DAO assegura que les dones "llaven el coco" als seus fills