#Trump #Vaticà #EgocentrismePolític

Donald Trump va publicar una imatge generada per IA en què apareixia com Jesucrist guarint un malalt. Després de dir que en realitat era un "voluntari de la Creu Roja", va haver d’esborrar-la per l’allau de crítiques, fins i tot dels seus. Però el pitjor no és la foto, sinó el que revela del seu egocentrisme: un home que es creu per damunt de símbols sagrats, aliats i fins i tot de la lògica.

El diumenge a la nit, Truth Social es va omplir d’una imatge que ningú no esperava, ni tan sols els seguidors més incondicionals de Donald Trump. En ella, l’expresident nord-americà apareixia amb una aura daurada, robes blanques i roges, i una postura que recordava les pintures clàssiques de Jesucrist. Amb una mà sobre el front d’un home malalt en un llit d’hospital, i un dimoni flotant al fons com si estiguera sent expulsat, la comparació era impossible d’ignorar. Però el més sorprenent no va ser la imatge en si, sinó la reacció de Trump quan li van preguntar per la foto.

"Jo pensava que era una foto meua com a metge, com a voluntari de la Creu Roja", va dir davant dels mitjans. No va demanar perdó, ni va admetre que la imatge poguera ser ofensiva. Simplement, va intentar reescriure la realitat al seu antull, com si els altres estigueren equivocats per no entendre la seua facècia. Però el problema no era que la gent no entenguera la broma, sinó que Trump semblava creure’s de debò que podia convertir-se en un símbol religiós sense conseqüències. I això, per a molts, ja no era un assumpte de fe, sinó de salut mental.

La imatge no va arribar sola. Una hora abans, Trump havia publicat un atac directe contra el papa Lleó XIV, el primer pontífex nord-americà de la història. "No vull un papa que pense que està bé que l’Iran tinga armes nuclears", va escriure, com si el líder de l’Església catòlica haguera de doblegar-se a les seues polítiques. Però el papa no es va quedar callat. De camí a Alger, va respondre amb fermesa: "No tinc por de proclamar l’Evangeli, que és la meua missió en esta terra". I uns dies abans, des de Roma, havia llançat un missatge clar: "Prou d’idolatria de si mateix i dels diners! Prou de guerres!". Les paraules del papa no eren una crítica política qualsevol, sinó un rebuig frontal a l’egocentrisme de Trump.

Les reaccions no es van fer esperar. Líders catòlics, bisbes i fins i tot figures destacades del moviment MAGA van mostrar una indignació inusual. Riley Gaines, una exnadadora que s’ha convertit en una veu contra la participació d’atletes trans en competicions femenines, va escriure: "Sincerament, no entenc per què ha publicat això. Es creu de debò el que fa?". Michael Knowles, un podcaster catòlic, va ser encara més directe: "El president ha de retirar esta foto, siga quina siga la seua intenció". Fins i tot el vicepresident J.D. Vance, un catòlic convers que ha estat crític amb la política de Trump a l’Iran, va intentar calmar els ànims qualificant la publicació de "broma". Però la realitat és que ningú no es va riure.

El que més crida l’atenció d’esta polèmica no és la imatge en si, sinó el que revela de la ment de Trump: un home que es creu capaç de redefinir símbols sagrats com si foren joguets, que ataca el papa per no alinear-se amb les seues polítiques, i que, fins i tot davant l’evidència, intenta convéncer els altres que la realitat és el que ell diu. No és la primera vegada que ho fa. El maig del 2025, durant el conclave que va elegir Lleó XIV, va publicar un fotomuntatge en què apareixia vestit de pontífex. En aquella ocasió, les crítiques van ser menys dures, però ara la situació és diferent. El papa nord-americà ha estat un crític obert de les seues polítiques, i Trump sembla incapaç de tolerar cap mena de dissidència.

Les relacions entre Trump i el Vaticà sempre han estat complicades. Amb el papa Francesc, les tensions van ser constants per les diferències en qüestions com el canvi climàtic i la immigració. Amb Lleó XIV, les coses no han millorat. El pontífex ha criticat en diverses ocasions la política migratòria dels Estats Units i ha defensat una postura més dialogant amb l’Iran, cosa que ha irritat profundament l’administració Trump. Però el que ha passat esta vegada va més enllà d’una simple discrepància política. És una mostra d’un egocentrisme sense fre, ni tan sols el de la religió.

El rebuig a la imatge de Trump com a Jesucrist no ha vingut només de l’Església o dels seus crítics, sinó fins i tot dels seus propis seguidors. Segons dades del Pew Research Center, el 55% dels catòlics nord-americans van votar per Trump el 2024, però esta vegada fins i tot ells semblen haver dit prou. Megan Basham, una escriptora conservadora, va escriure a X: "No sé si el president pensava ser graciós, si està sota els efectes d’alguna substància, o quina explicació pot tindre per a esta blasfèmia ESCANDALOSA". I el president de l’Iran, Masoud Pezeshkian, va afegir més llenya al foc amb un missatge de suport al papa: "La profanació de Jesús és inacceptable per a qualsevol persona lliure".

El que està clar és que Trump ha creuat una línia que fins i tot els seus seguidors consideren inacceptable. No es tracta només d’una imatge mal triada, sinó d’una actitud que posa en evidència un problema més profund: un home que es creu per damunt de tot i de tots, fins i tot dels símbols més sagrats. I en un any electoral, això podria tindre conseqüències greus.

Perquè al cap i a la fi, el problema no és que Trump es crega Jesucrist, sinó que es crega Déu. I això, per a molts, ja no és una facècia, sinó un senyal d’alarma.

Montatge amb la imatge i la seua foto

Redacció Crònica