Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benaguasil, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant, Casinos, Marines, Loriguilla, Los Serranos, Paterna

Riba-roja commemora la República el 17 d’abril al CEIP Cervantes i recorda la repressió


#RibaRojaDeTúria #MemòriaDemocràtica #SegonaRepública

L’acte al col·legi Cervantes, actual CEIP, inclou testimonis, música i visita al refugi antiaeri mentre es recorda la repressió franquista patida pels veïns després de 1939

Riba-roja de Túria ha programat per al pròxim divendres 17 d’abril un acte al col·legi Cervantes, actual CEIP Cervantes, situat al carrer Metge Fleming, 2. A partir de les 18:30 hores, Esquerra Unida i Podem organitzen una jornada oberta centrada en la memòria de la Segona República i les conseqüències de la repressió posterior.

L’acte tindrà  la intervenció de Josep Miquel Sornosa, familiar d’una víctima soterrada a la Fosa 126. També participarà la fotoperiodista Eva Máñez, que ha documentat durant anys exhumacions i testimonis de familiars de persones represaliades. A les 19:30 hores està previst el recital “Canta per la República” del grup Dissonants.

La jornada inclou també una visita guiada al refugi antiaeri situat baix del mateix col·legi. Este espai subterrani, construït durant la Guerra Civil, va servir per protegir la població dels bombardejos i, en determinats moments, es va utilitzar com a hospital per atendre persones ferides procedents del front.

La data de l’acte coincideix amb el record de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931. En aquell moment, amb una població pròxima als 4.874 habitants, Riba-roja va elegir una corporació de 11 regidors segons la normativa vigent. D’aquell procés va eixir com a alcalde Salvador Ronda Soriano, que va impulsar actuacions vinculades a l’educació i la construcció d’escoles.

La participació d’Eva Máñez connecta amb la documentació de la repressió franquista. El seu treball inclou projectes sobre espais d’execució com Paterna, on es van concentrar nombrosos afusellaments després de la guerra.

En este marc, l’acte també posa el focus en els fets que van afectar directament el municipi.

Represàlia i execucions després de la guerra

Amb la derrota republicana en 1939, Riba-roja va patir la repressió de la dictadura franquista. Hi ha constància documentada d’almenys 25 veïns del municipi que van ser afusellats per les autoritats franquistes. Les execucions es van produir principalment als murs de Paterna, però també en Llíria i Villar del Arzobispo entre 1939 i 1942.

Treballs actuals de memòria democràtica

En l’actualitat, el Ple de Riba-roja de Túria, en col·laboració amb la Diputació i equips especialitzats, treballa en la catalogació del patrimoni bèl·lic, la museïtzació de les trinxeres i les tasques d’exhumació de fosses comunes, com les de Villar del Arzobispo, vinculades a veïns del municipi.

Redacció Crònica