Els diners estan canviant a un ritme que fa només uns anys hauria sigut impensable. Només en l’última dècada, les targetes de crèdit, les targetes de dèbit i els telèfons mòbils han desplaçat els diners en efectiu, amb bitllets i monedes utilitzant-se cada vegada menys a mesura que els diners físics deixen pas als digitals.
Davant d’esta tendència creixent, el Banc Central Europeu (BCE) treballa ara en el llançament de l’euro digital –una versió electrònica dels diners públics– amb l’objectiu d’oferir una opció pública segura i fiable per a fer pagaments digitals.
Europa no està sola en esta aposta, ja que més de 130 països estan explorant o ja han posat en marxa la seua pròpia moneda digital. La Xina lidera el camí amb el seu iuan digital –també conegut com a renminbi digital–, que ha registrat més de 7 bilions de iuans en transaccions i s’utilitza en més de 26 ciutats.
La idea sembla senzilla, però tindrà implicacions importants, i potencialment complexes, tant per a la ciutadania com per als sistemes financers europeus.
Què és exactament l’euro digital?
L’euro digital és diners públics no bancaris. Té la mateixa validesa que un bitllet físic però en format digital, i és emés pel BCE sense la intervenció de bancs privats. A diferència d’un saldo bancari –que és una promesa del banc i podria fallar–, és tan segur com els diners en efectiu.
Els euros digitals s’emmagatzemaran en un moneder virtual, que no funcionarà com una targeta bancària tradicional (ni física ni al mòbil). Encara que el seu ús serà semblant, és fonamentalment diferent perquè estarà vinculat a diners públics emesos pel BCE, no a diners dipositats en un banc privat.
Les targetes de dèbit continuaran depenent de comptes bancaris tradicionals, mentre que l’euro digital serà com portar diners en efectiu a la butxaca. Serà un saldo que no depén de la solvència de cap entitat financera.
L’euro digital no servirà per a concedir préstecs ni per a fer inversions, ni generarà interessos. Serà simplement un mitjà de pagament, com els diners en efectiu, les targetes o serveis de transferència en línia com Bizum. El BCE no assumirà funcions de banc comercial ni obrirà comptes personals. Els moneders digitals seran proporcionats per entitats financeres, igual que actualment ofereixen targetes i comptes corrents. Els comerços l’acceptaran igual que ara accepten els diners en efectiu.
Una característica clau és que l’euro digital també funcionarà sense connexió a internet, permetent pagaments en zones rurals o en cas de fallades de la xarxa. Açò el diferencia de la majoria de serveis bancaris digitals actuals.
Desplegament per a 2029
Al febrer de 2026, el Parlament Europeu va donar suport formal al projecte de l’euro digital, descrivint-lo com “essencial per a reforçar la sobirania monetària de la UE”.
El BCE està desenvolupant actualment la infraestructura tècnica i legal necessària per a la seua implementació. El Banc d’Espanya ha resumit este procés en una línia temporal, que mostra com l’euro digital avançarà cap a un possible llançament en 2029:
2026-2027: Desenvolupament tecnològic i projectes pilot en diversos països europeus
2028: Posada en marxa d’un programa d’ús limitat per a empreses i ciutadania seleccionades
2029: Possible emissió oficial de l’euro digital en tota la zona euro. Esta fase final només tindrà lloc si les proves han sigut satisfactòries i si l’euro digital no suposa un risc per a l’estabilitat financera.
Privacitat i el moneder digital
Una de les qüestions més sensibles és la privacitat. Per a abordar-la, el disseny proposat pel BCE garanteix que ni els governs ni els bancs centrals podran veure els saldos i les transaccions de la ciutadania. Només les entitats financeres tindran accés a esta informació, tal com ocorre hui.
A més, en el mode de pagament fora de línia, ni tan sols l’entitat financera coneixerà els detalls de cada transacció. Per tant, l’euro digital oferirà un nivell de privacitat comparable al dels diners en efectiu.
L’euro digital i el sistema bancari
Un estudi de 2022 del Fons Monetari Internacional advertia que si la ciutadania trasllada part dels seus dipòsits bancaris a moneders d’euro digital, podria reduir la capacitat dels bancs per a concedir préstecs, una de les seues funcions principals.
Per a protegir l’estabilitat del sistema bancari, el BCE limitarà l’euro digital a uns 3.000 € per persona. Açò evitarà el risc que els bancs es queden sense fons per a oferir hipoteques o préstecs.
Quins són els riscos?
Una xarxa de pagament que servisca a centenars de milions d’europeus seria un objectiu ideal per a hackers. El Banc de Pagaments Internacionals ha advertit que, si la seguretat de la moneda digital europea fallara, la confiança en el sistema financer podria col·lapsar d’un dia per a un altre.
Això fa imprescindible que l’euro digital siga inclusiu i accessible. Açò es pot aconseguir amb un disseny tecnològic que permeta el seu funcionament fora de línia i en dispositius senzills. També ha de complir criteris bàsics d’accessibilitat: dades de 2023 d’Eurostat estimaven que el 21% dels europeus d’entre 16 i 74 anys no tenen competències digitals bàsiques.
Un dels grans temors és que l’euro digital es convertisca en un instrument de control. A la Xina, el iuan digital permet al govern veure cada transacció dels seus usuaris. Europa ha rebutjat explícitament este model, tal com va destacar Christine Lagarde, presidenta del BCE, en una roda de premsa en 2025.
L’euro digital representa l’evolució natural dels diners públics en una economia cada vegada més digital. El seu èxit dependrà de si és capaç d’oferir seguretat, respectar la privacitat i ser accessible per a tota la ciutadania.
Débora González Celdrán, Professora lectora en Finances, Universitat de Barcelona
Este article es republica de The Conversation sota una llicència Creative Commons. Llig l’article original.
* Ho pots llegir perqué som Creative Commons