Polítics joves || article de Miquel Ruiz

Tindria poc més de vint anys quan vaig començar a anar a les sessions plenàries del poble per a cobrir la informació que s’hi poguera generar i, a continuació, traslladar-la a l’opinió pública per mitjà del diari per al qual treballava. Han transcorregut unes quantes dècades, s’han digitalitzat molts processos i s’han automatitzat altres que contribueixen a millorar-ne la vida dels ciutadans. No m’agrada l’enyorança. Cal avançar, millorar la societat i introduir-hi tota la tecnologia necessària per facilitar-nos la vida. Aquells anys, aquella manera de fer, aquelles actituds, aquelles persones, aquella política, aquells regidors i aquells funcionament s’acoblava a una societat determinada, la que hi havia en aquell temps. Tanmateix, hi ha cosa de ben curiosa que em sobta positivament. Es tracta de la presència cada volta més habitual de gent jove que accedeix a un càrrec públic, cada volta més preparats, amb més conviccions i amb unes ganes per millorar el poble. És una de les diferències més importants que hi veig i que no m’hi puc estar de comparar-ho amb l’època en què vaig començar. Alcaldes o regidors, amb competències importants i amb un esperit per participar en la vida dels pobles. No crec que siga una política d’aparador, tot i que les xarxes socials i internet ha esdevingut un company inseparable en qualsevol persona que tinga ganes de romandre un temps en eixe món. Si més no, els últims mesos ha irromput amb molta força i amb molta energia, un jove que m’ha sobtat molt, especialment de forma positiva ací al poble. Les voltes que l’he vist als plenaris m’han permès traure algunes conclusions molt positives que feia temps que no veia en un jove que acaba d’entrar en eixe món, tan complicat, tan entremaliat i amb tantes ganivetades, especialment les internes. I no és senzill subsistir enmig d’eixe sistema. 

Es tracta d’Andreu Martínez, un jove que, actualment, és a l’oposició però que de ben segur podria ser en un futur alcalde si s’ho proposa. Un verb fluid, preparació, reflexos, bona dialèctica pública als plenaris i saber del que parla són la millor carta de presentació. En un moment en què s’acusa els més joves d’escassa participació pública, de conservadorisme, de poca empatia amb l’ajut als més necessitats i de comoditat, sempre hi ha excepcions. I, la veritat és que s’agraeix. Tindre temps per a la vida personal, laboral i, a més, compaginar-ho amb una participació activa i prolífica al món de la política no és gens fàcil. Ans al contrari, és difícil, cal moltes ganes i tindre objectius clars i nítids per assolir-los. A més hi compta molt el partit polític on estiga eixa persona, els companys del seu voltant i les necessitats de cada moment. Hi ha una sèrie de consideracions a tindre en compte. I no són, sempre, positives. Cal lluitar molt en un ambient en què, a sovint, els interessos entre uns i altres no conflueixen, precisament. Al món de la política cal gent jove que estiga preparada, amb majors coneixement legals, econòmics i urbanístics, però, que tinguen, també, una consciència social i una capacitat innata per atendre les persones, les seues necessitats i la suficient virtut per resoldre-les. L’accés a l’habitatge, a un treball digne i ben remunerat, realitzar una vida i tindre cobertes les necessitats bàsiques semblen aspectes que s’havien oblidat però la realitat ens recorda de forma automàtica i cíclica que són molt presents en el dia a dia. És en eixe camí on entren els bons polítics. I, la veritat, és que Andreu Martínez sembla que compleix, amb escreix, eixes virtuts i qualitats, humanes i polítiques, en eixe món tan peculiar. A voltes criticats i a voltes lloats, els polítics no acostumen a deixar ningú indiferent. Per això, cal fer una crida per eixos polítics com en el cas d’Andreu que amb una preparació i un camí poden arribar al màxim d’un càrrec públic en un municipi. De preparació i de qualitats en té a dojo. 

Miquel Ruiz, periodista de la Pobla de Vallbona i assessor de comunicació. premsapvallbona@hotmail.com