Les negociacions a Islamabad han saltat pels aires. Donald Trump ordena un bloqueig naval a l'estret d'Ormuz després que l'Iran rebutjara les condicions nord-americanes. "Tornem sense acord", va admetre el vicepresident JD Vance, mentre Teheran acusava Washington de no oferir "garanties creïbles". El petroli puja, els vaixells es preparen i el món conté la respiració: qui parpellejarà primer?
Hui el món ha despertat amb una notícia que fa olor a pólvora i a cru. Donald Trump ha ordenat un bloqueig naval a l'estret d'Ormuz, el pas estret per on circula una cinquena part del petroli mundial. I no ho ha dit en un comunicat fred, no. Ho ha deixat anar a Truth Social amb el seu estil inconfusible: majúscules, exclamacions i una amenaça clara: "Qualsevol que dispare contra nosaltres o contra vaixells pacífics serà ENVIAT AL INFERN".
El detonant? El fracàs estrepitós de les negociacions a Islamabad, on delegacions dels EUA i l'Iran van passar hores tancades al Hotel Serena sense arribar a cap acord. Quan el rellotge marcava les cinc de la matinada, el vicepresident JD Vance va eixir amb cara de pocs amics i va llançar la bomba: "Tornem a Washington sense acord. És una mala notícia, pitjor per a ells que per a nosaltres". I va afegir, sense embuts, que els iranians "no van acceptar els nostres termes".
Però, què va passar exactament en aquelles reunions? Segons Vance, els nord-americans van negociar "de bona fe", però Teheran va posar pals a les rodes. Trump, per la seua banda, ha anat més lluny: en un post carregat de retòrica bel·licista, ha acusat l'Iran de "extorsió mundial" i ha assegurat que "els seus líders estan morts" (en referència, sembla, a les sancions i aïllament internacional). "Volen armes nuclears i juguen amb mines al mar sense proves", ha etzibat. I ha deixat clar que el bloqueig començarà "en breu", amb la col·laboració d'altres països.
L'Iran no es queda callat
L'Iran, però, no es queda callat. Mohammad Bagher Ghalibaf, president del Parlament iranià, ha publicat un fil a X (l'antic Twitter) on reconeix que "teníem bona fe, però per les experiències de les dues guerres anteriors, no confiem en els EUA". Tot i això, assegura que la seua delegació va presentar "iniciatives constructives", però que els nord-americans "no van saber guanyar-se la nostra confiança". La seua conclusió és una advertència: "Ara és el moment que ells decidisquen si poden fer-ho o no".
Mentrestant, a Islamabad, Vance va ser més concret: "Hem deixat clar quines són les nostres línies roges", va dir en una compareixença breu on només va acceptar unes poques preguntes. I va afegir que, malgrat estar disposats a fer "concessions", l'Iran va triar no acceptar-les. El resultat? Un estret d'Ormuz que es converteix en un camp de batalla potencial, amb vaixells nord-americans preparats per a interceptar qualsevol embarcació que haja pagat un "peatge il·legal" a Teheran.
I ara, què?
Trump ho té clar: "La nostra Armada és la millor del món, i començarem a destruir les mines que els iranians han col·locat". Però també ha llançat un ultimàtum: "En algun moment, tots podran entrar i eixir, però l'Iran ha de deixar de jugar amb amenaces". El missatge és diàfan: o obrin l'estret, o patiran les conseqüències.
El problema és que Ormuz no és un estret qualsevol. És la via per on passa el 20% del petroli mundial. Si es tanca, els preus s'enfilaran. Si hi ha un enfrontament, les conseqüències podrien ser catastròfiques. I mentre els mercats ja comencen a tremolar, una pregunta flota en l'aire: fins on està disposat a arribar Trump?, perquè.. I si el vaixell que passa és xinés o rus?
Redacció Crònica