Llegir és un passatemps… o molt més?

Hi ha els qui gaudixen llegint i els qui preferixen veure sèries o jugar a videojocs. Però és realment la lectura una alternativa d'oci com una altra qualsevol, especialment quan pensem en l'oci juvenil i adolescent? Des de la perspectiva de la neurociència, la resposta és clara: llegir és molt més.

No es tracta només d'entreteniment. La lectura destaca per activar processos cognitius específics que, especialment quan el cervell s'està desenrotllant, poden marcar diferències importants en l'edat adulta.

Llegir: un repte per al cervell en construcció

Una de les claus per a entendre la importància de la lectura durant l'adolescència és que el cervell encara està en ple desenrotllament. Al llarg d'esta etapa es produïx una intensa reorganització de les xarxes neuronals destinades a enfortir el raonament, la planificació i el control de la conducta. Una de les estructures cerebrals clau en este procés és l'escorça prefrontal, una regió associada a les anomenades funcions executives, responsables de mantindre l'atenció, inhibir les distraccions i controlar el processament de la informació. Algunes experiències durant esta etapa poden actuar com un catalitzador del desenrotllament cognitiu, afavorint la consolidació d'estes capacitats.

Comprendre un text llarg exigix posar en marxa molts dels processos mentals que el cervell adolescent està afinant: mantindre l'atenció durant un temps prolongat, recordar informació prèvia, establir relacions entre idees, realitzar prediccions, detectar inconsistències i construir activament el significat de la història. Lluny de ser una activitat passiva, la lectura implica un esforç cognitiu considerable.

Precisament per esta exigència cognitiva, llegir no sempre genera un enganxament immediat comparable al d'altres activitats més passives. Moltes activitats d'oci digital oferixen recompenses ràpides i canvis constants d'estímul, mentres que la lectura exigix un període inicial de concentració i implicació abans que aparega la recompensa narrativa.

Aconseguir el ‘flow’ en la lectura

No obstant això, quan la pràctica lectora es consolida, ocorre una cosa interessant: llegir comença a fluir. A mesura que s'automatitzen els processos de descodificació de paraules, l'accés al seu significat i la integració d'informació necessària per a comprendre el text, disminuïx l'esforç cognitiu i augmenta la immersió en la història. L'atenció deixa llavors de centrar-se en desxifrar frases i es dirigix a la comprensió del món narratiu i dels personatges. És en eixe moment quan apareix el que molts lectors descriuen com el plaer de la lectura.

Quan la lectura és una activitat freqüent, no sols aporta gaudi: també impulsa el desenrotllament cognitiu. De fet, la seua associació amb el progrés en l'adolescència és especialment rellevant, ja que supera fins i tot a factors com el nivell educatiu dels pares.

A més som més capaces de comprendre els pensaments i els estats emocionals aliens i d'entendre i analitzar els nostres propis processos mentals, avaluar la informació i distingir, per exemple, entre arguments sòlids i febles. La nostra capacitat crítica s'enfortix, alguna cosa que ens protegix davant faules i desinformació.

No totes les formes d'oci activen estos processos amb la mateixa profunditat.

Val llegir qualsevol cosa?

La ficció literària, com les novel·les o altres relats amb personatges poc predictibles i situacions ambigües, afavorix especialment la comprensió dels estats mentals i emocionals dels altres, en implicar el lector en mons socials complexos. Altres textos informatius o de divulgació contribuïxen més al desenrotllament del raonament.

L'ideal és llegir el que a un més li agrade, encara que quanta major siga la varietat i qualitat dels textos, més habilitats diferents estarem desenrotllant.

Què fer si no ens agrada llegir

Així i tot, la lectura no és una cosa que resulte igual d'apetible o atractiu a tothom. La investigació en psicologia suggerix que, en activitats exigents, la pràctica primerenca i freqüent pot ser clau perquè acabe sent gratificant. La lectura no és una excepció. Si hem tingut contacte amb la lectura a edats primerenques, és probable que experimentem sentiments positius cap als llibres, mentres que si les experiències primerenques han sigut negatives (hem llegit per obligació coses que no ens interessaven, o hem patit i ens hem avorrit llegint) la nostra motivació serà molt de menor.

Per això és tan important que en els centres educatius, a les aules i en les llars tinguem accés a tota mena de llibres i puguem triar què llegir, compartir moments de lectura o trobar històries que connecten amb els nostres interessos i preocupacions.

Per als qui senten que “llegir no és el seu”, és important tindre en compte que la dificultat inicial no indica falta de capacitat, sinó que forma part del procés. Amb l'experiència, la comprensió es torna més àgil i la lectura menys exigent, per la qual cosa convé no abandonar abans que comence a resultar atractiva. De fet, fins i tot els qui presenten més dificultats lectores poden beneficiar-se de la lectura.

I si no llegim, no passa res?

En última instància, les trajectòries lectores, com les pròpies trajectòries vitals, són diverses, i les habilitats poden desenrotllar-se de múltiples formes amb el temps. Però no convé perdre de vista el que està en joc.

Especialment en l'adolescència, llegir no és només una pràctica cultural necessària, sinó també una manera d'exercitar l'atenció, la imaginació, el raonament i el pensament complex en una etapa en la qual el cervell està en plena construcció.

Si no llegim, no sols perdem un passatemps: renunciem també a una poderosa ferramenta per al desenrotllament cognitiu i per a una formació cultural, crítica i ciutadana plenes.

Lluïa B Palmero Jara, Professora Ajudant Doctora de Psicologia Bàsica, Universitat de València; Eva Mª Rosa Martínez, Professora Titular del Departament de Psicologia Bàsica de la Universitat de València, Universitat de València; Javier Roca, Catedràtic d'Universitat en l'àrea de Psicologia Evolutiva i de l'Educació, Universitat de València; Marina Pi-Ruano, Professora ajudant doctor en dept. Psicologia Evolutiva i de l'Educació, Universitat de València i Pilar Tejero Gimeno, Professora de Percepció i Atenció, i de Psicologia de la Memòria, Universitat de València

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.