#RosesdePaterna #dones #memòria
La Casa de la Dona acull ‘Les Roses de Paterna’, una exposició que recupera la memòria de 20 dones afusellades pel franquisme i posa el focus en les seues històries, amagades durant dècades.
La porta s’obri i el que hi ha dins no és només una exposició. És memòria acumulada durant anys. La Casa de la Dona de Paterna acull des de hui Les Roses de Paterna, una mostra impulsada per l’Ajuntament i comissariada per la fotoperiodista Eva Máñez. S’ha inaugurat ahir vesprada amb una idea clara: traure a la llum la història de les dones afusellades al Paredón de Paterna, moltes d’elles oblidades durant massa temps.
L’acte ha reunit una representació institucional àmplia. Hi han estat la ministra Diana Morant, l’alcalde de Paterna Juan Antonio Sagredo, el secretari general del PSPV-PSOE a la província de València Carlos F. Bielsa, , la esconsellera de Memòria del Botànic: Rosa Pérez (EUPV), la tinenta d’alcalde Isabel García i el regidor Julio Fernández. També diputades, la fiscal Susana Gisbert, la vicerrectora Ester Alba, i sobretot familiars i col·lectius vinculats a la memòria històrica. Gent que no venia només a mirar.
El context pesa. Entre 1939 i 1957, al mur situat al costat del cementeri municipal, van ser executades 2.238 persones. D’eixes, 19 eren dones, segons la documentació recopilada en esta exposició. Procedien de diferents municipis de la Comunitat Valenciana i també d’altres punts de l’Estat. Durant generacions, les seues històries no es contaven. O directament no existien en l’espai públic.
La mostra reuneix fotografies dels processos d’exhumació, objectes personals recuperats de fosses comunes i documents d’arxiu. Hi ha detalls que impacten sense necessitat d’explicació: ganxos del cabell, sabates de taló, peces de roba que han estat dècades soterrades. I al costat, els papers: sumaris judicials, cartes, registres amb una paraula repetida —“executada”—. Tot això permet reconstruir trajectòries de vida i entendre el context repressiu, així com el paper de col·lectius com Mujeres Libres.
Les dones tenien entre 21 i 65 anys. Algunes eren modistes, altres treballaven al camp o en la taronja, hi havia infermeres, sindicalistes, regidores o mestresses de casa. Moltes eren mares. Les seues execucions van deixar famílies trencades i marcades durant dècades. El que es mostra ací no és només la violència directa, sinó també el silenci posterior, el pes de no poder parlar.
Les primeres dones van ser afusellades en 1939, acabada la Guerra Civil. L’última va ser María “la Jabalina”, executada el 8 d’agost de 1942. L’exposició recupera els seus noms i les seues històries, i els torna un lloc que durant anys no han tingut.
Durant la inauguració, l’alcalde Juan Antonio Sagredo va remarcar el “compromís ferm amb la memòria democràtica” i va insistir en la necessitat de posar nom i rostre a les víctimes. Va aportar dades concretes: des de 2015 s’han obert més de 80 fosses i s’han recuperat prop de 1.600 cossos a Paterna, dels quals uns 200 ja han sigut identificats.
En eixa mateixa línia, Sagredo va afirmar que la “veritable concòrdia” no està en la llei impulsada per PP i VOX, sinó en el treball sostingut durant anys per a reparar i dignificar les víctimes i les seues famílies. Ho va plantejar com una qüestió de fets, no de discursos.
Eva Máñez va situar la mostra dins d’un procés de “reparació, justícia i veritat” i va insistir en la necessitat d’acostar estos relats a la ciutadania, especialment a la gent jove. No com una història llunyana, sinó com una realitat que encara deixa rastre.
Per la seua banda, Isabel Segura va posar l’accent en la invisibilitat que han patit estes dones. Va assenyalar que esta exposició les torna a fer visibles i reforça el vincle amb la memòria col·lectiva i els valors democràtics.
Entre el públic, la presència de familiars donava una altra dimensió a l’acte. Com la de Jesús Espinós Andrés, familiar de Mercedes Martínez Ruiz, afusellada en 1939. Noms concrets, històries concretes. És ací on la memòria deixa de ser abstracta i passa a tindre cos.
Redacció Crònica