#Sanitat #València #EUPV

La iniciativa ciutadana per reforçar la sanitat pública supera els requisits legals i, malgrat l'informe desfavorable no vinculant del Govern Valencià, està ara pendent que la Mesa de les Corts decidisca si la passa al Ple

Esquerra Unida acusa el Govern valencià de intentar frenar el debat parlamentari d’una proposta amb suport ciutadà suficient i aval jurídic del Consell Jurídic Consultiu, utilitzant arguments econòmics com a «mordassa» ideològica.

El Consell de la Generalitat Valenciana ha emés un informe desfavorable sobre la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a reforçar la sanitat pública, promoguda per Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) i diversos col·lectius socials. Tot i que la proposta supera amb escreix les 18.000 signatures certificades —molt per damunt de les 10.000 exigides per la Llei 10/2017 d'ILPs— i compta amb el Dictamen 235/2026 del Consell Jurídic Consultiu (CJC) que conclou que la iniciativa s’emmarca, amb caràcter general, dins de les competències autonòmiques en matèria sanitària, l'Executiu, sembla, que ha decidit bloquejar-la.

L’informe del Consell de Govern, fet públic durant la setmana del 25 d’abril de 2026, té caràcter no vinculant, segons el que estableix l'article 127.2 del Reglament de Les Corts Valencianes (RCV). Per això, la decisió final sobre la seua admissió i tramitació recau exclusivament en la Mesa de Les Corts, que pot acordar elevar la proposició de llei al Ple per a la seua presa en consideració, malgrat l'oposició econòmica que ha fet  l'Executiu en el seu informe.

La ILP planteja mesures estructurals urgents: garantir una inversió mínima del 10% del PIB valencià en sanitat, reforçar l’Atenció Primària, establir ràtios laborals segures, blindar per llei la salut mental, ampliar serveis com l’atenció òptica i bucodental, i revertir determinades concessions privatitzades. El Consell justifica el seu criteri desfavorable en un impacte econòmic que considera «inassumible» i en suposats defectes de tècnica legislativa.

Des d’EUPV, la coordinadora general, Rosa Pérez, denúncia que rere estes argúcies tècniques s'amaga una negativa de caràcter conservador i eminentment política: «Assegurar un 10% del PIB per a Sanitat és l’única garantia material i real per a acabar amb les inassumibles llistes d’espera». La formació assenyala que qualsevol escull tècnic, incloent-hi la rigidesa del percentatge fix, és completament solucionable en seu parlamentària. De fet, el mateix CJC recomana transformar eixe 10% en un «mandat de suficiència financera», un ajust que es pot realitzar mitjançant esmenes parcials (Art. 114 del RCV). A més, recorda que la llei reguladora no obliga les iniciatives ciutadanes a presentar memòries econòmiques prèvies, tal com ha avalat el CJC.

Drets laborals i la disputa per la cartera de serveis

Un dels punts de xoc és la inclusió de ràtios professionals (un màxim d'1.300 pacients per metge i un límit de 30 consultes diàries). Mentre el Consell ho rebutja per considerar que resta flexibilitat organitzativa, els promotors defensen que estes xifres visibilitzen la càrrega de treball insostenible i el burnout (síndrome del treballador cremat) dels sanitaris, i subratllen que el Parlament pot reconduir el text cap a «objectius de planificació de plantilles» durant el debat.

El rebuig de l'Executiu també afecta l’ampliació de la cartera de serveis, especialment en l’atenció òptica i bucodental. El Consell argumenta que estes prestacions excedixen la cobertura bàsica estatal definida pel Reial decret 1030/2006.j No obstant això, des d'un punt de vista jurídic, l'article 9.1 de la Llei 10/2014 de Salut de la Comunitat Valenciana legitima expressament la Generalitat per a desplegar una cartera complementària amb finançament propi. Per a EUPV, negar l'accés gratuït a ulleres o al dentista és una «decisió política de classe» que castiga les rendes més baixes.

En la mateixa línia es troba la negativa a blindar la Salut Mental i els plans d'Emergència Climàtica amb rang de llei. L'argument del Consell és que això s'ha de regular mitjançant «plans estratègics», una postura que EUPV qualifica d'«argúcia formal»: deixar xarxes de protecció tan vitals a mercé de decrets permet a l'Executiu desfinançar-les fàcilment en el futur.

El fantasma de les xifres «estrambòtiques»

Entre els arguments econòmics més cridaners, el Consell xifra en 200 milions d’euros anuals el cost d’una hipotètica «xarxa paral·lela» de farmàcies públiques. EUPV rebutja esta interpretació «oportunista i estrambòtica», i aclareix que la ILP només proposa integrar l'atenció farmacoterapèutica dins de l’Atenció Primària, recolzant-se en la Farmàcia Hospitalària ja existent. El problema detectat pel CJC és merament terminològic —l'ús del terme «oficina de farmàcia», reservat a l'àmbit privat—, un defecte esmenable que, segons els promotors, el Consell utilitza per a desacreditar la proposta.

Una situació semblant es dona amb la reversió progressiva de concessions, com el transport sanitari, valorada pel Consell en 110 milions d’euros sota l'argument que és «inassumible contractualment». Els promotors de la ILP recorden que el text preveu un calendari gradual basat en estudis de viabilitat tècnica i econòmica. «És l'idèntic argument de la por utilitzat històricament per la dreta per a oposar-se a la recuperació dels hospitals privatitzats d'Alzira o Torrevella», remarquen, emparant-se en l'article 7.3 de la Llei 10/2014, que prioritza la gestió directa pública com a criteri general.

Amb l’informe ja emés, el procediment queda ara en mans de la Mesa de Les Corts, actualment amb majoria de PP i Vox. L’article 127.3 del Reglament permet que este òrgan decidisca sotmetre la iniciativa al Ple per a la seua presa en consideració. Segons EUPV, impedir este debat parlamentari basant-se en defectes tècnics corregibles suposaria deixar fora del procés legislatiu les més de 18.000 persones que han donat suport a la proposta.

Redacció Crònica