La nova estratègia antiterrorista de l’administració de Donald Trump pivota sobre una idea central: considerar la “extrema esquerra” —incloent-hi moviments com Antifa— com una amenaça global, malgrat les escasses proves que apunten a un perill real equiparable a altres formes de terrorisme.
Reorientació de la lluita antiterrorista: l’argument central
El text de l'article que referim posa el focus en un gir profund en les prioritats de seguretat dels Estats Units. Segons es desprén dels documents i testimonis recollits, l’administració Trump pretén redefinir el concepte de terrorisme per incloure moviments de l’esquerra radical. Tal com s’explicita: «És important reconéixer les seues accions com a terrorisme polític i no com a mera protesta o delinqüència».
Aquest plantejament, impulsat des del Departament d’Estat, es presenta com una evolució de la tradicional “guerra global contra el terror”. En paraules atribuïdes a la funcionària Monica A. Jacobsen, els governs occidentals haurien de «combatre el terrorisme d’extrema esquerra i contra l’Antifa», ampliant així el focus més enllà del jihadisme.
Una iniciativa internacional amb pressió als aliats
L’article descriu com Washington ha traslladat aquesta preocupació als seus socis. En una reunió a Ottawa, funcionaris nord-americans van instar representants d’Europa, Canadà i Austràlia a prestar més atenció a aquesta suposada amenaça.
Aquesta ofensiva diplomàtica forma part d’un pla més ampli: pressionar governs estrangers perquè investiguen grups d’esquerra i els vinculen amb possibles activitats terroristes. El text remarca que es tracta d’una «nova i ambiciosa iniciativa de la Casa Blanca» que busca mobilitzar tota la maquinària antiterrorista global.
Com a exemple justificatiu, s’esmenten enfrontaments a Milà entre manifestants i policia, utilitzats com a prova que, segons Washington, evidenciaria la necessitat d’actuar contra aquests col·lectius.
 |
| Sebastian Gorka |
El paper clau de Sebastian Gorka i l’estratègia operativa
Un dels principals impulsors és Sebastian Gorka, responsable de contraterrorisme del Consell de Seguretat Nacional. Segons el text, Gorka ha defensat reiteradament que «no existeixen els llops solitaris», insistint a trobar connexions entre activistes estrangers i ciutadans nord-americans.
Aquesta línia d’acció obri la porta a ampliar les capacitats legals per investigar persones dins dels Estats Units. L’estratègia inclou també la designació formal de grups europeus com a organitzacions terroristes, encara que —segons s’indica— «no consta que cap d’aquests grups haja planificat atacs contra nord-americans en l’última dècada».
Dades i comparativa de les amenaces terroristes
El text aporta dades que contextualitzen aquesta reorientació. En l’última dècada:
- Extremistes de dreta: 112 morts en 152 atacs
- Extremistes d’esquerra: 13 morts en 35 atacs
- Terrorisme jihadista: 82 morts
Aquestes xifres, procedents d’un centre d’estudis estratègics, evidencien una desproporció entre la nova prioritat política i l’impacte real dels diferents tipus de violència.
A més, es recorda que, durant l’administració anterior, el director de l’FBI havia identificat els supremacistes blancs com la principal amenaça interna.
Crítiques internes i preocupació institucional
Diversos funcionaris, tant en actiu com retirats, alerten del risc de politització. Segons una de les veus citades, «estan intentant inventar Antifa com una amenaça internacional» amb l’objectiu de poder perseguir opositors polítics.
Aquestes preocupacions es veuen reforçades per la definició àmplia del que es considera “extrema esquerra”, que inclou des de comunistes i anarquistes fins a moviments anticapitalistes o ecoextremistes. Aquesta ambigüitat podria permetre, segons els crítics, actuar contra persones sense historial de violència.
També s’adverteix que aquesta estratègia pot desviar recursos en un moment en què altres amenaces —com les vinculades a l’Iran— estan en augment.
Accions concretes: designacions, reunions i programes
L’administració ha començat a materialitzar aquesta política amb diverses mesures:
- Designació de quatre grups europeus com a organitzacions terroristes
- Inclusió d’Antifa en documents classificats de prioritats d’intel·ligència
- Ordre executiva que qualifica Antifa de “organització terrorista domèstica”
- Plans per organitzar tallers internacionals i cimeres sobre el tema
Paral·lelament, s’han desmantellat iniciatives anteriors centrades en l’extrema dreta, mentre es reforcen vincles amb moviments conservadors internacionals.
Reacció dels aliats internacionals
Els socis dels Estats Units han reaccionat amb escepticisme. Alguns governs europeus consideren que els grups assenyalats són menors o poc actius. Un responsable grec afirmava: «fins avui han sigut activistes, no han participat en activitats terroristes».
A Alemanya, les autoritats també han restat importància a grups com “Antifa Ost”, assenyalant que la seua perillositat ha disminuït i que molts dels seus membres ja han sigut detinguts.
Malgrat això, alguns actors polítics —com el partit d’extrema dreta AfD— han celebrat aquestes decisions i fins i tot han presumit d’haver influït en elles.
Paràfrasi global del contingut
L’article descriu una transformació profunda en l’estratègia antiterrorista dels Estats Units, que passa de centrar-se en amenaces consolidades —com el jihadisme o l’extrema dreta— a prioritzar moviments d’esquerra radical. Aquesta nova orientació, impulsada des de l’administració Trump, es desplega tant en l’àmbit intern com internacional, amb pressions als aliats i canvis en les estructures de seguretat.
Tot i això, les dades disponibles i les opinions de diversos experts i funcionaris qüestionen la solidesa d’aquesta aposta, advertint que respon a interessos polítics i no a una avaluació objectiva del risc.
Article basat en la informació publicada per Jack Nicas, Alan Feuer, Matina Stevis-Gridneff, Edward Wong i Jim Tankersley a The New York Times.
https://www.nytimes.com/2026/04/09/us/politics/trump-administration-far-left-terrorism-groups.html
Ho pots llegir perquè són Creative Commons