#HistorialClínic #ProteccióDades #SanitatPública

La veritat sobre un cobrament que vulnera el dret dels usuaris de la sanitat pública

Els ciutadans espanyols usuaris de la sanitat pública tenen dret a accedir al seu historial clínic. Qualsevol barrera que dificulte o separe el pacient d’este dret mereix reprovació. En este cas, el Centre Mèdic Rei Felip, situat a Saragossa, ha sigut sancionat per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) a pagar 1.000 euros (reduïts a 600 €) per cobrar 30 euros a un pacient que, per primera vegada, va sol·licitar el seu historial clínic en considerar-ne la necessitat administrativa.

La resolució de l’autoritat de control evidencia una manca de transparència en la informació, la comunicació i les modalitats d’exercici dels drets de la persona interessada, infringint l’article 12 del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD). El cas posa sobre la taula una pregunta clau: quan pot justificar-se un cànon en este context i fins a quin punt s’està protegint o vulnerant el dret d’accés a dades personals?

El cas sorgeix quan l’usuària Rosa, després de desvincular-se de la sanitat privada, va demanar el seu historial clínic. Aparentment, el procés no es va poder fer telemàticament, cosa que la va obligar a acudir presencialment, i se li va exigir un pagament de 30 euros per l’expedició. La direcció del centre va justificar este cobrament com una despesa administrativa per sufragar l’esforç logístic i de tramitació. La dona va presentar una queixa formal i, posteriorment, una reclamació davant l’AEPD per vulneració del dret d’accés a les seues dades personals.

Discursos contradictoris i informació desactualitzada que encenen la polèmica

A més, es va denunciar que en la pàgina web del centre s’indicava que qualsevol sol·licitud d’historials clínics per canvi de metge havia de realitzar-se abans del 31 de gener per evitar costos addicionals. També es va observar un cartell a la clínica informant que, si el pacient provenia d’una companyia de sanitat privada o mutualitat, només en eixe cas podia sol·licitar l’historial clínic. Este conjunt d’indicis fa dubtar de la transparència de la informació i de si es respecten normes clares per a tots els usuaris, sense excepcions.

Però és la qüestió central la que determina el dictamen: cobrar en virtut d’un “cànon” no encaixa amb les excepcions previstes pel RGPD, que només permeten cobraments quan hi ha una sol·licitud excessiva o quan la persona demana còpies addicionals. En este cas, no es tracta ni d’una petició excessiva ni d’una còpia reiterada; per tant, l’actuació del centre vulnera l’article 12 del RGPD i la sanció és de 1.000 euros.

La normativa de referència és la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i dels drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica. En el seu article 18 es reconeix el dret del pacient a accedir, amb les reserves corresponents, a la documentació de la història clínica i a obtindre còpia de les dades que hi figuren. Només en casos concrets es pot justificar un cobrament, com en sol·licituds excessives o còpies addicionals (articles 12.5 i 15.3 del RGPD), cosa que no s’aplica en este cas.

En definitiva, el cas il·lustra una vulneració clara del dret d’accés i de la transparència en l’exercici dels drets de les persones afectades. Cal exigir que les institucions sanitàries actuen amb claredat, control i respecte als drets fonamentals dels pacients, sense convertir els tràmits en obstacles econòmics o burocràtics.

Redacció Crònica