Espanya i Brasil arriben a Barcelona amb un pes econòmic similar —més de dos bilions de dòlars de PIB cadascun— però amb realitats socials molt diferents, i convertixen eixa complementarietat en la base d’una aliança política que vol intervenir en l’escenari global.

Barcelona s’ha convertit, durant dos dies, en un centre de decisió que va més enllà d’una trobada institucional. No és només la foto entre Pedro Sánchez i Luiz Inácio Lula da Silva. És el que hi ha al darrere: dos economies que, tot i estar pràcticament empatades en volum global, funcionen amb lògiques diferents i busquen encaixar-se dins d’una mateixa estratègia.

Segons les previsions del FMI per a 2026, Brasil serà la onzena economia del món i Espanya la dotzena. Les dos superen els dos bilions de dòlars de PIB. Però la comparació es trenca quan es baixa al detall: Espanya supera els 40.000 dòlars per habitant, mentre Brasil es queda al voltant dels 10.000. El salari mínim espanyol multiplica per cinc el brasiler. És en eixa distància on la cimera troba part del seu sentit.

La reunió, formalment la I Cimera bilateral Espanya-Brasil, s’ha desplegat entre el Palau de Pedralbes i el Barcelona Supercomputing Center, amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, exercint d’amfitrió. Però el que passa dins no es queda en l’àmbit bilateral.

La presència del Govern de coalició espanyol no s’ha limitat a un paper protocol·lari. La delegació ha funcionat com un bloc coordinat, amb la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i diversos ministres de l’espai progressista participant activament en les sessions de treball i en les reunions bilaterals. Junt amb ella, responsables de carteres clau com Exteriors, Transformació Digital, Igualtat o Inclusió han contribuït a donar contingut concret als acords, projectant una imatge d’executiu cohesionat que no només acompanya la iniciativa diplomàtica, sinó que la sosté amb polítiques públiques ja en marxa i amb capacitat d’execució real.

En paral·lel, la ciutat ha acollit els fòrums de la Global Progressive Mobilisation i una reunió en defensa de la democràcia que ha ampliat la fotografia. A Barcelona han coincidit Gustavo Petro, Claudia Sheinbaum, Yamandú Orsi o la primera ministra de Barbados, Mia Amor Mottley, junt amb representants europeus i africans. També hi ha hagut presència institucional de la Unió Europea i de dirigents vinculats a l’espai socialdemòcrata internacional.

El bloc que es dibuixa no és improvisat. Les intervencions i documents de treball apunten en una mateixa direcció: construir un front coordinat davant l’auge de l’extrema dreta global, amb referències directes a figures com Donald Trump i a les seues aliances internacionals.

La cimera està servint també per ordenar prioritats. Una de les més repetides és la defensa de la pau en un context de tensió internacional creixent. Els dirigents han insistit en la necessitat de tornar a la diplomàcia i de reforçar el paper del dret internacional davant les escalades bèl·liques.

Un altre eix ha sigut el tecnològic. Tant Sánchez com Lula han coincidit en assenyalar el poder acumulat per les grans corporacions digitals i la necessitat de regular-lo. La preocupació per la desinformació i per l’impacte polític de les plataformes ha aparegut de manera constant en les intervencions.

Tot això es concreta en quinze acords signats entre els dos governs del Brasil i Espanya. No són declaracions genèriques. Hi ha compromisos específics en economia, tecnologia, drets socials i governança.

En l’àmbit econòmic, destaca l’acord sobre minerals crítics, que planteja un model diferent d’explotació: transferència tecnològica i processament en origen, especialment al Brasil, amb suport europeu. També hi ha mesures per reforçar les pimes i impulsar un comerç exterior amb criteris de sostenibilitat.

En tecnologia, els dos països acorden cooperar en intel·ligència artificial, telecomunicacions i serveis digitals públics, amb el Barcelona Supercomputing Center com a punt de referència. La regulació de l’espai digital i la lluita contra les fake news apareixen com a objectius compartits.

Els acords inclouen també plans en ciència i innovació per al període 2026-2028, amb projectes conjunts i mobilitat investigadora, així com iniciatives en agricultura adaptada al canvi climàtic i cooperació cultural vinculada als Objectius de Desenvolupament Sostenible.

El bloc social ocupa una part central. Hi ha compromisos en economia social i solidària, en protecció de drets de seguretat social per a ciutadans dels dos països i en polítiques d’igualtat. La lluita contra la violència de gènere i contra el racisme estructural es concreta en acords específics amb vocació de continuïtat.

També s’han establit mecanismes de cooperació consular i de protecció institucional davant possibles ingerències externes, reforçant l’àmbit diplomàtic i de governança.

En este escenari, les diferències econòmiques entre els dos països no desapareixen, però es convertixen en part de l’estratègia. Brasil aporta dimensió, recursos i capacitat exportadora. Espanya aporta estabilitat institucional, integració europea i un model social més consolidat. La connexió entre les dos economies es planteja com una forma d’equilibri.

Sánchez ha resumit l’enfocament en termes de desigualtat i governança, advertint sobre el paper de la tecnologia com a instrument de poder. Lula ha reforçat eixa idea insistint en la necessitat de regular l’espai digital i ha situat els dos governs “en la mateixa trinxera”.

La reunió de Barcelona deixa així una estructura de cooperació definida i una agenda política compartida que combina economia, tecnologia i drets socials. I ho fa amb dos dades de partida que es repeteixen al llarg de tota la cimera: dos economies globals de pes similar i dos models socials que busquen acostar-se sense deixar de ser diferents.

Redacció Crònica