Mireu, el món tal com el coneixíem s'ha acabat. Eixe sistema internacional basat en regles clares ha botat pels aires amb la invasió d'Ucraïna per part de Vladímir Putin, la guerra d'Israel i els Estats Units a l'Iran, i les amenaces de Donald Trump sobre Groenlàndia. Enmig d'este panorama tan convuls, la Unió Europea ha de buscar el seu lloc. Ho ha deixat clar este dilluns Ursula von der Leyen, advertint que Europa ja no pot fer de guardiana d'un vell ordre mundial que ha desaparegut i que no tornarà. I per tant, ha aprofitat per a reclamar als estats membres que posen més diners per a despesa militar.

La dirigent alemanya, que ja acumula algunes crítiques per clavar-se en competències d'exteriors que són pròpies dels països membres, ha demanat una revisió profunda de la doctrina i de les institucions. Pues bé, estes estructures es van dissenyar per a un món de postguerra molt diferent del tauler de joc que tenim hui. Davant d'una sala plena de diplomàtics en la conferència global d'ambaixadors europeus a Brussel·les, la cap de l'executiu comunitari ha insistit que ja no podem confiar només en les normes de sempre per a protegir-nos de les noves amenaces. Cal construir un camí europeu propi i buscar noves formes de cooperar amb els aliats.

En este nou escenari, la presidenta ha justificat l'atac llançat per Trump i Benjamin Netanyahu contra el règim iranià, i això que l'agressió no té cap mandat de les Nacions Unides. Segons ella, debatre si és una guerra triada o necessària no capta l'essència del problema. Diu que cal vore el món tal com és hui i que no hem de plorar pel règim de Teheran, al qual acusa de reprimir el seu poble i de desestabilitzar tota la regió amb míssils i drons.

A més, ha recordat que molts iranians han celebrat la mort de l'aiatol·là Ali Khamenei i confien que açò òbriga la porta a un país lliure. El poble iranià, segueix explicant, mereix llibertat i dret a decidir el seu futur, tot i que admet que el procés estarà ple de perills i d'inestabilitat.