#Tàpies #Exposició #València

La mostra posa de revista la producció tardana del pintor i la seua voluntat de desafiar les formulacions convencionals

L'exposició Tàpies. Última dècada (2002-2012) s'obre aquest divendres a València, mostrant obres recentment creades per l'artista, que no va rendir-se a una síntesi autocomplaent i va mantindre una radicalitat total en els seus llenguatges, presents encara avui.

La presentació, que podrà visitar-se fins al 30 d'agost a la Fundació Bancaja de València, ha comptat amb la participació del fill de Tàpies, Toni Tàpies.

La mostra agrupa vint-i-dos peces de gran format, algunes inèdites que s'exhibeixen per primer cop al públic. Procedeixen de la família del pintor, excepte una obra de la col·lecció de la fundació des de 2025.

La selecció se centra en la producció tardana de Tàpies, considerat un dels màxims exponents de l'informalisme entre 2002 i la seva defunció en 2012, als 88 anys, oferint un conjunt d'obres representatives d'un període menys conegut dins de les sis dècades de la seva trajectòria.

El recorregut expositiu mostra com les idees i formes que defineixen la seva personalitat artística es van mantenir en els darrers anys de vida, quan l'artista no es limità a fer una síntesi del seu treball, sinó que «assumí riscos» i va crear peces «bastant radicals i dures».

Així ho han manifestat tant el seu fill com el comissari de l'exposició, Fernando Castro, qui assegura que Tàpies «seguia fent obres enormes de gran potència plàstica, molt denses i pesades, però sobretot obres que sintetitzen la seva gran inquietud existencial des dels anys quaranta» a través de l'informalisme.

«Planteja preguntes de caràcter filosòfic sobre l'existència, el subjecte, l'objecte, la vida, la informació, i el caràcter catastròfic i tràgic de la nostra existència», ha afirmat Castro, encara que també es percep esperança en les seues obres.

Cinc obres inèdites

Les peces s'exhibeixen en una sala totalment pintada de negre amb llum suau, amb l'objectiu de crear un espai de reflexió i ajudar l'espectador a concentrar-se en les obres i observar-les amb calma.

Obri la mostra l'obra «a = a», de 2,32 by 4 metres i propietat de la Fundació Bancaja, acompanyada d'una vintena de grans peces on es combinen símbols, parts del cos humà i objectes diversos com escombres, portes o finestres fora de marc, diaris arrugats, pinzells, cubells de pintura i jaquetes.

A més, la mostra inclou cinc obres mai exposades: Morat (2025), A veritable (2006), Sis Signes (2009), Boques (2009) i Autoretrat (2011). En esta última, Tàpies es dibuixa jove amb una expressió d'ulls oberts i somriure, reflectint la possibilitat de «veure i construir un món millor», segons Castro.

«Tàpies seguia a la primera línia, buscant una pintura que no fos merament complaent ni decorativa, cosa que mai ho va ser, sinó una pintura radical, destacant l'ús de la fusta o l'assemblatge d'objectes».

Un artista molt actual. Aquesta exposició és «absolutament contemporània», segons el comissari, qui diu que les obres de Tàpies parlen del que passa actualment, de les 'fake news', de «la informació convertida en un magma que no pot desxifrar-se», però també s'aprecia en elles «la meditació oriental» i «la recerca d'un buit que genere plenitud».

El fill de l'artista, Toni Tàpies, coincideix en el fet que les inquietuds del seu pare eren «temes molt universals, com la pau al món, la democràcia, els drames de les guerres, la fam, i tot això, desgraciadament, són temes de radical actualitat».

Caracteritza també que, segons Castro, el pintor català no era un artista abstracte, sinó que la seua art «tracta de el que és real» i de la «necessitat de transformar la realitat».

El president de la Fundació Bancaja, Rafael Alcón, destaca que, encara que l'última etapa és la menys coneguda, en ella es concentra «l'essència i els principis» que van acompanyar tota la carrera d'aquest artista, «profundament compromés amb valors democràtics de la llibertat i la justícia social».

Redacció Crònica