Periodisme local i global amb mirada valenciana, plural i compromesa amb els drets humans.
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benaguasil, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant, Casinos, Marines, Loriguilla, Los Serranos, Paterna

⭐ Segueix-nos a Google

Riscos ambientals per a la salut cardíaca: una crida conjunta a accions locals que produeixen grans efectes globals

✉️ Enviar per correu

#Requersit, Delta, Arce Domingo Relloso

Accions per a reduir la càrrega ambiental sobre la salut cardiovascular

En una col·laboració sense precedents, l'Societat Europea de Cardiologia, l'American College of Cardiology, l'American Heart Association i la World Heart Federation han emés una declaració conjunta que reclama accions immediates contra les agressores ambientals – contaminació, soroll, estrès climàtic – per a reduir la mortalitat cardiovascular.

L'article, publicat al mateix temps a l'European Heart Journal i altres publicacions de referència, avisa que hem d'abordar el canvi climàtic i la contaminació per combatre la principal causa de mortalitat mundial: les malalties cardiovasculars (CVD).

El text proposa accions locals per a aconseguir un impacte global. També demana la integració de la contaminació, el soroll, els compostos químics i l'estrès climàtic en la prevenció de la CVD, posant-los al mateix nivell que el perfil lipídic, l'hipertensió i l'ús de tabac.

Més de 13 milions de defuncions anuals

Des de fa dècades, els cardiòlegs han desenvolupat tractaments i mesures preventives centrades en l'individu: controlar la pressió arterial, baixar el colesterol, abandonar el tabac, etc. L'ambient és també un factor determinant clau del risc de CVD, però ha estat persistentment ignorat. Esestima que els factors de risc ambientals contribueixen a més de 13 milions de defuncions anuals, superant la càrrega de molts factors de risc consolidats.

Segons l'Organització Mundial de la Salut, el 99% de la població mundial respira aire que supera els nivells recomanats de contaminació. Però la contaminació de l'aire no és l'únic factor de risc: l'exposició crònica al soroll, la contaminació lumínica nocturna, els contaminants químics, la mala qualitat de l'aigua i del sòl, i l'impacte cada vegada més frequent del canvi climàtic com les onades de calor i els incendis també juguen un paper fonamental en la salut cardíaca.

Els efectes combinats dels factors ambientals s'acumulen al llarg dels anys, afectant la salut cardiovascular global. L'article conjunt avisa que aquests factors no actuen en aïllament: interactuen a través de vies biològiques compartides com la inflamació i l'estrès oxidatiu.

Les dades globals mostren que l'impacte no és marginal. l'anàlisi Global Burden of Disease de 2019 va situar l'hipertensió com a factor de risc líder de mortalitat, seguit de l'ús de tabac. La contaminació de l'aire va esmentar com un dels principals factors de mortalitat en 4t lloc, i l'exposició a temperatures no òptimes també va ocupar un lloc elevat en 11è lloc.

Així, reduir la contaminació, el soroll i el calor urbà no és només una qüestió ecològica; és una prevenció directa de la malaltia cardíaca. També és una qüestió de justícia, ja que aquests factors tendeixen a afectar desproporcionadament les poblacions vulnerables, concentrant-se en barris amb més trànsit, infraestructures d'habitatge precàries i menor capacitat de protecció.



Què podem fer

Donat el pronòstic que el 70% de la població mundial viurà en ciutats per a l'any 2050, l'article conjunt proposa dissenyar ciutats saludables per al cor amb transport actiu i espais verds. Presenta un pla d'acció basat en quatre punts clau:

  1. Defensa de polítiques: Alinear les polítiques climàtiques amb la salut cardiovascular i buscar finançament per als països més afectats. Implementar estàndards urbans més ambitiosos, assegurar que les ciutats tinguin menys motors d'explosió i més transport actiu i espais verds.

  2. Educació: Integrar la salut ambiental en el currículum mèdic al mateix nivell que factors de risc tradicionals com el colesterol o el tabac. Registrar aquesta informació durant les consultes amb eines simples, com preguntar sobre exposicions (trànsit, calor, fum, soroll). Enseñar mesures de protecció realistes i utilitzar alertes ambientales a l'hora de prendre decisions sobre pacients vulnerables.

  3. Investigació: Crear observatoris globals per a monitoritzar la relació entre les mètriques de contaminació (qualitat de l'aire, temperatura, incendis, soroll) i la malaltia en temps real. Quantificant els impactes, podem identificar desigualtats i saber quines polítiques són més efectives.

  4. Nova guies: Desenvolupar recomanacions harmonitzades per a nivells de partícules, onades de calor, soroll, ozó i exposicions químicos. Aquestes poden convertir-se en indicadors operatius que permeten accions precoces tant per a la salut pública com en l'àmbit clínic.

Retards legislatius

L'article destaca una bretxa evident entre el coneixement científic dels riscos ambientals i la seva transposició en eines clares, personalitzades i utilitzables per a la població general i els professionals de la salut.

Actualment, l'obstacle principal no és la incertesa científica, sinó el conflicte directe entre protegir la nostra salut i mantenir certs models de mobilitat, producció i consum. En alguns casos no és només una qüestió d'inacció, sinó de regressió activa.

El 12 de febrer, l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA) ha revocat la determinació de risc de 2009, que classificava els gasos d'efecte hivernacle com una amenaça per la salut pública i que sustentava la regulació d'emissions sota la Llei d'aire Net. Això té una conseqüència clara: la base legal per a les normes d'emissions, començant per les de vehicles, s'ha debilit, i s'obre la porta a una desregulació més àmplia.


La reversió d'aquestes normes farà que les emissions augmenten durant les pròximes dècades, amb impacts sobre el clima, la qualitat de l'aire i la salut cardiovascular.

Organitzacions científiques (com la Societat Espanyola de Epidemiologia, de la qual són membres els autors d'aquest article) no poden limitar-se a generar consens tècnic. Per prevenir la CVD en el segle XXI, cal ampliar la mirada de l'individu al sistema i a l'ambient en què viu. Reduir la contaminació no és només una mesura ambiental, és una intervenció preventiva d'alt nivell, amb beneficis ràpids, mesurables i equitatius.

El camp de l'epidemiologia cardiovascular ha demostrat àmpliament la seva capacitat de quantificar riscos, morts atribuïdes i anys de vida perduts. El repte ara és convertir aquest coneixement en una narrativa clara, atractiva i política rellevant.

La qüestió ja no és si la contaminació provoca malaltia cardiovascular, sinó fins a quanta harm més estem disposats a acceptar sabent que és, en gran mesura, prevenguda.


Aquest article s'escrigué en consulta amb la Societat Espanyola d'Epidemiologia.


The Conversation

Cláusula de Divulgación


Publicat a La publicació de la que es parla

Crònica CT