#PinaBausch #CinemaDocumental #Bétera #AteneuBétera

La cita a l'Ateneu Espai Cívic i Cultural de Bétera ofereix una projecció de la pel·lícula Pina (Wim Wenders, 2011), un documental que trasllada la dansa de l'escena tradicional als espais quotidians i, a més, recupera la veu dels seus ballarins del Tanztheater Wuppertal. La sessió, prevista per al divendres 20 de març a les 20:00 h, inclou un cinefòrum immediat després de la projecció per aprofundir en les motivacions i les formes de treball de la coreògrafa alemanya.

La programació es fa en versió original amb subtítols, amb l'objectiu de preservar la integritat sonora de les peces i dels testimoniatges. Aquesta iniciativa de proximitat cultural és gratuïta fins a completar aforament, i s'aconsegueix gràcies a la voluntat de l'Ateneu Bétera de posar a l'abast del públic local una obra singular que ha estat reconeguda internacionalment, incloent una nominació a l'Oscar i premis destacats com el European Film Award.

Pel que fa a l'obra, Pina Bausch és coneguda per la voluntat de buscar allò que mou les persones més enllà del moviment en si; la pel·lícula recull fragments emblemàtics com Café Müller, Le Sacre du printemps, Vollmond i Kontakthof, i aposta per un reflux estètic que transmet la recerca humana des de la vulnerabilitat i la maduresa corporal. A més, el repartiment diversa i d'edats diferents, trencant estereotips de la dança clàssica i mostrant una mirada inclusiva cap a la maduresa i la performativitat femenina.

El documental també es posiciona com una avançada tècnica, ja que utilitza el 3D de manera artística per fer que l'espectador s'hi "entrega" dins l'espai de la dansa i perceba el volum dels moviments. I encara, aprèn a valorar la dimensió oral amb breus testimoniatges dels ballarins que expliquen la seua relació amb Pina mitjançant la mirada i la paraula, destacant un mètode de treball basat en la introspecció.

En resum, és una oportunitat potent per apropar-se a una figura revolucionària de la dansa contemporània com és Pina Bausch, així com una crítica viva a la forma en què el cinema pot ampliar la percepció de la coreografia i el seu llegat a la societat actual.

Redacció Crònica