La mala educació, siga real o percebuda, pot afectar profundament la cooperació, la confiança i la cultura en el lloc de treball. No obstant això, els judicis sobre allò que considerem maleducat no es limiten a paraules o frases concretes que denoten falta de respecte, sinó que estan determinats pel processament emocional de qui escolta, la seua atenció als senyals no verbals i la seua postura moral de fons.
En entorns multilingües, esta complexitat s’agreuja, ja que els malentesos no sorgixen únicament de les llacunes de vocabulari o dels errors gramaticals. De fet, sovint tenen més a vore amb nosaltres mateixos —els nostres propis judicis emocionals i morals sobre el que altres diuen i fan— que amb les paraules que es pronuncien.
Si es comunica amb freqüència en la seua segona llengua, probablement s’haurà trobat amb això més d’una vegada. És possible que algú li parle amb calma, claredat i sense cap indici de mala voluntat, però tot i això li deixe una sensació incòmoda: “No ha dit res malament… però m’ha semblat maleducat”.
La nostra investigació aporta llum sobre este fenomen en analitzar la intersecció entre la pragmàtica (com s’utilitza el llenguatge en context), la investigació sobre les emocions, el bilingüisme i la psicologia moral.
En un estudi recent, publicat en Lingua, examinàrem com les persones que utilitzen la seua primera i segona llengua valoren la falta d’educació en les interaccions laborals. Els nostres resultats mostren que els judicis sobre la mala educació no són purament lingüístics, ni tan sols exclusivament culturals; estan profundament lligats a les emocions i a les intuïcions morals.
Valoració de la descortesia en el lloc de treball
Reclutàrem 55 parlants nadius (L1) d’anglés i 45 parlants de castellà la segona llengua (L2) dels quals era l’anglés. Les persones participants van vore una sèrie de vídeos que mostraven interaccions en el lloc de treball amb peticions, interrupcions, desacords i ordres. Després de cada vídeo, se’ls va demanar que:
Valoraren fins a quin punt els semblava descortesa la interacció.
Descrigueren les emocions que havien experimentat.
Completaren un qüestionari per a mesurar els seus valors morals.
L’ús de vídeos en lloc de diàlegs escrits va permetre que les persones participants respongueren al to de veu, l’expressió facial i els gestos; és a dir, als mateixos senyals en què ens basem en els llocs de treball reals. Açò és clau, ja que investigacions anteriors mostren que els usuaris d’una L2 tendixen a basar-se més en la informació visual, com el llenguatge corporal, a l’hora de processar interaccions en una llengua estrangera.
Percepcions de falta d’educació
El nostre estudi va revelar dos patrons principals.
En primer lloc, els parlants d’una segona llengua són més sensibles a la falta d’educació. Les persones castellanoparlants que utilitzaven l’anglés com a L2 tendien a qualificar les mateixes interaccions com més descorteses que els parlants nadius d’anglés. És important remarcar que això no significa que malinterpretaren el llenguatge.
Una possible explicació és que els parlants d’una segona llengua poden sobreestimar el caràcter ofensiu, un patró ja observat amb llenguatge tabú o amb càrrega emocional en contextos de L2. Alguns fragments també incloïen paraulotes o intercanvis tensos, cosa que podia actuar com una “senyal d’alarma” per als receptors en L2 en situacions que els parlants nadius interpretaven amb més matisos.
Una altra explicació té a vore amb l’atenció: com que processar el discurs en una L2 implica un major esforç cognitiu, és possible que les persones participants es basaren més en les expressions facials i els gestos. Interpretar estos senyals com a indicis de tensió o conflicte podria haver donat lloc a valoracions més elevades de descortesia.
També és possible que els parlants d’una segona llengua siguen més sensibles als senyals que interpreten com a descorteses i estiguen més atents a possibles faltes de respecte, potser a causa d’una incertesa de fons sobre les normes culturals o pragmàtiques.
El segon resultat va ser que les reaccions emocionals són sorprenentment semblants entre els grups. Malgrat les diferències en la percepció de la descortesia, ambdós grups informaren de respostes emocionals similars davant comportaments que consideraven maleducats.
Açò és rellevant perquè qüestiona la idea que les persones senten menys emocions quan utilitzen una segona llengua. De fet, les emocions van ser igual d’intenses en la L2 que en la L1. Moltes d’estes emocions reflectien la moralitat i incloïen l’empatia, la ira davant comportaments nocius i preocupacions sobre la justícia i el respecte.
Les accions que vulneraven els fonaments morals del dany i la cura (per exemple, situacions en què algú era tractat de manera irrespectuosa o s’ignorava el seu benestar) desencadenaven reaccions emocionals especialment intenses. La ira es va mostrar com una de les emocions dominants, especialment en els vídeos en què les persones participants percebien assetjament, sexisme o opressió.
Gestió d’entorns de treball multilingües
Els nostres resultats tenen diverses implicacions, tant científiques com pràctiques.
En primer lloc, evidencien un marc moral compartit entre diferents cultures. Les reaccions emocionals davant la falta d’educació pareixen tindre l’origen en valors morals semblants en tots els grups lingüístics. Açò proporciona una base comuna sobre la qual les empreses i les persones formadores en interculturalitat poden treballar per a millorar la comunicació.
El nostre estudi també posa l’accent en la necessitat d’anar més enllà de la competència lingüística a l’hora d’aprendre i ensenyar. Entendre la mala educació no consistix només a conéixer el vocabulari, sinó també a interpretar els senyals socials i emocionals dins del seu context.
Per tant, el professorat ha de preparar les persones per a la comunicació real. L’alumnat d’una segona llengua pot beneficiar-se d’un debat explícit sobre com els gestos, el llenguatge tabú i el to emocional poden malinterpretar-se quan l’atenció se centra només en una part de la interacció.
Este tipus de formació també ha d’adaptar-se als diferents contextos. Les cultures orientals, per exemple, solen ser de “alt context”, cosa que significa que els parlants poden preferir un llenguatge indirecte i prudent, o allò que els lingüistes anomenen “atenuació”. En canvi, les persones de cultures de “baix context”, com Rússia, poden considerar que el llenguatge explícit i directe és més honest i, per tant, més educat.
Tindre una major consciència de les normes lingüístiques culturals i personals que seguixen els nostres companys ens permet evitar ofendre sense voler. Seria impossible aprendre totes les normes lingüístiques de totes les societats, però podem trencar barreres si som més conscients d’estes diferències, tant quan parlem com quan escoltem en una segona llengua.
La moral importa
És temptador pensar que els judicis sobre l’educació són purament culturals o lingüístics. Però el nostre estudi mostra que les emocions morals —els sentiments instintius que ens indiquen si alguna cosa està bé o malament— són fonamentals en la percepció del comportament maleducat, fins i tot quan es parla en una segona llengua.
Cal destacar que les persones participants en el nostre estudi van fer comentaris morals freqüents i espontanis sobre el que veien, descrivint comportaments com misògins, d’assetjament o injustos. Açò demostra que les nostres valoracions de la falta de cortesia solen girar al voltant de qüestions morals més profundes, fins i tot quan només som observadors d’una interacció.
A mesura que els llocs de treball es globalitzen cada vegada més, serà clau entendre no només el llenguatge, sinó també les perspectives emocionals i morals que les persones aporten a la comunicació. Els malentesos no són només errors de pronunciació: també poden derivar de com interpretem els gestos, processem les emocions i apliquem el nostre judici moral a allò que veiem.
Irini Mavrou, Associate professor, Universitat Nebrija; UCL i Nicola McNab, Researcher and teacher trainer, Universitat Nebrija
Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llig l’original.
Traducció ÀGORA CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons.