#PaísValencià #MónicaOltra #Generalitat

L'esquerra valenciana es reorganitza al voltant de l'exvicepresidenta per a frenar el retrocés de drets socials

El retorn de Mónica Oltra a l'arena política ha sacsejat les estructures del progressisme valencià amb una determinació que recorda les seues millors èpoques de combat parlamentari. Després d'aquell adéu forçat en 2022 on va admetre que «me'n vaig amb les dents apretades; guanyen els roïns», la líder d'Iniciativa torna amb un missatge clar: «sí, accepte el repte, no podem deixar-los guanyar». L'escenari triat és l'alcaldia de València, una trinxera des de la qual pretén frenar l'onada conservadora.

L'anàlisi de JLG.N i D.A .a l diari Levante-EMVLevante-EMV exposa amb molta claredat com esta operació busca «una coalició en la que tot el món se senta representat», un espai on confluïsquen Compromís, Podem, Esquerra Unida, Sumar i ERPV sota una fórmula de lideratge personalista: «no Compromís més altres que se subsumen, sinó Mónica Oltra i tots darrere». Oltra té clar que la passivitat no és una opció perquè «l'extrema dreta està arrasant, ha guanyat el marc del debat i urgeix tornar a liderar l'agenda». Esta visió de resistència institucional és la que ha portat a figures com Gabriel Rufián a demanar-li públicament: «torna, per favor».

No obstant això, malgrat que la conquesta de la capital del Túria té un valor simbòlic innegable, cal preguntar-se: però serà suficient? Mentre l'estratègia se centra en el Cap i Casal, la realitat és que la dreta i l'extrema dreta estan desmantellant els drets de la ciutadania des de la Generalitat Valenciana. És en el govern autonòmic on es gestionen la sanitat, l'educació i les polítiques socials que afecten directament la vida de les persones. Centrar el retorn d'Oltra només en l'àmbit local podria deixar desemparada la resta del territori davant d'unes polítiques que ataquen els pilars del benestar.

Dins de Compromís, el camí s'ha desbroçat amb el pas arrere de Papi Robles i les disculpes de Lluismi Campos, qui va reconéixer que «no vam saber sostindre col·lectivament aquell conflicte… vam deixar desprotegida una manera de representar». Amb les ferides internes cicatritzant i el convenciment que el seu procés judicial és un «lawfare de llibre», Oltra afirma que «una decisió judicial no determinarà les seues decisions polítiques». Però este esforç de reconstrucció de l'esquerra valenciana hauria de tindre una ambició més gran: disputar el poder allí on realment s'estan retallant les llibertats. Limitar-se a l'ajuntament, encara que siga una victòria, no detindrà el buidatge de drets que s'executa des del Palau de la Generalitat. La mobilització ha de ser total i de país, perquè si no, serà suficient per a protegir els valencians?

.Àgora CT